Esteu aquí

L'ENTREVISTA | Sonia Makongo: “La interculturalitat ha d'abordar-se des de l'educació”

Sonia és una defensora dels drets de les dones, i des de 2016 la seva trajectòria està vinculada amb l'ONG Zerca y Lejos, on treballa com a coordinadora del Pla d'Educació a Camerun.

Amb motiu del cicle anual d’educació, organitzat per l’Espai Avinyó- Llengua i Cultura, conversem amb Sonia Makongo sobre la perspectiva intercultural dins del sistema educatiu camerunès, sobre la relació amb l’entorn i la comunitat i sobre com el sistema educatiu de les colònies segueix estant present en el currículum escolar de les escoles privades del país.

Quina és la teva implicació en l’àmbit educatiu al Camerun?

Sóc la coordinadora del Programa d’Educació de l’ONG Zerca y lejos. Ens encarreguem principalment de la gestió de quatre centres d’educació primària, 22 centres d’educació preescolar, un programa d’acolliment de menors en risc d’exclusió social i diversos programes de beques.

En una societat estructuralment diversa i socialment complexa com la d’avui dia, l’educació intercultural segueix sent un repte. Quina és la teva opinió sobre l’educació intercultural, com l’entens i com creus que s’hauria d’abordar?

El flux de persones de diferents orígens també és una realitat al Camerun, un país amb més de 240 ètnies. Per tant, el concepte d’interculturalitat i de multiculturalitat està bastant present en la societat camerunesa.

És evident que la interculturalitat ha d’abordar-se des de l’educació, ja que un infant no neix après, es va construint a través de la societat, a través del que els pares li diuen. Cal educar als infants i trobar llocs de convergència del pensament i del llenguatge universal.

En l’activitat organitzada per l’Espai Avinyó, “L’educació intercultural en diàleg: què en pensen les famílies?”, es va parlar sobre com la falta d’incorporació d’una perspectiva intercultural, d’un treball per la no discriminació racial pot generar precisament situacions de discriminació a l’escola. Què entens per “abandó prematur” escolar o “èxit educatiu”?. Quines poden ser les conseqüències d’aquesta realitat?

El sistema educatiu i el currículum escolar estan fets per fomentar la competitivitat entre els estudiants. Per tant, el sistema deixa de costat als i les alumnes que no poden aconseguir aquestes competències. Al Camerun, el fracàs escolar es concentra en les nenes, perquè en acabar l’escola han d’anar a casa a complir amb les obligacions familiars. Els nens també, però en menor mesura. La taxa de fracàs escolar entre les nenes que provenen de famílies amb menys recursos és encara més elevada.

Davant d’aquesta situació, quin tipus de política educativa s’hauria de dur a terme?

Prendre precisament en consideració totes aquestes especificitats i proposar solucions, des del sistema educatiu, als nens i nenes susceptibles al fracàs escolar. En el context camerunès això no està funcionant i per això hi estem treballant.

Existeix alguna política que hi proposi solucions?

Desgraciadament no. El treball que fem és acompanyar a les comunitats i treballar en la formació d’aquests líders que puguin ser les figures d’inspiració per a tota la comunitat a través d’una educació i una trajectòria. Formem a mestres als pobles perquè puguin, per exemple, ensenyar la seva llengua materna a les escoles.

Com és el currículum escolar al Camerun? Els grups ètnics se senten identificats amb el sistema educatiu?

Cada vegada més els manuals escolars i el sistema educatiu camerunès està més obert a la interculturalitat. No obstant això, el Camerun és un país amb més de 240 ètnies i grups diferents, els quals estan jerarquitzats. Hi ha grups minoritaris, com el dels pigmeus del sud del Camerun, amb els quals treballem, que no participen en la redacció dels manuals ni en la dels programes escolars d’una forma directa com participen per exemple altres grups ètnics.

Són pobles que, durant molt temps han estat exclosos del sistema global del país i, per aquest motiu, en el sistema educatiu no existeixen referents amb els quals es puguin identificar o amb els quals puguin inspirar-se i, per tant, no se senten representats.

Dins d’aquests manuals escolars, com s’explica la colonització francesa a Camerun?

Com es vol que la gent ho aprengui [riu]. En els llibres d’història s’explica que hi ha hagut un moment de colonització per part de França i per això parlem francès i un moment de colonització anglesa i alemanya. Però sense anar més enllà. La independència s’explica com un moment en què hi ha uns herois, les figures de la independència que van lluitar per a l’abolició de les colònies. A través d’aquests continguts, mai s’arriba a generar un pensament crític en els alumnes, solament s’explica que ha estat un moment de la història passada i que el món va evolucionant.

Existeix una mirada eurocèntrica en la forma de redactar la història en els manuals camerunesos?

Sempre hi ha moltes versions i depèn també de la sensibilitat del mestre [riu] i del seu pensament i de la forma en què desenvolupa el curs, evidentment. El contingut dels manuals no està tan allunyat d’aquesta visió eurocèntrica, però sí que és cert que són manuals redactats pels propis camerunesos des de com ho senten ells.

En una altra de les taules rodones organitzades per l’Espai Avinyó, “L’educació intercultural en diàleg: què en pensen els joves?”, va acabar amb una petita recopilació dels punts anteriors i dels elements que contribuirien a crear una “escola ideal” des del punt de vista de la interculturalitat. Comparteixes aquests ideals o afegiries o eliminaries alguna cosa?

Afegiria que les escoles no fomentessin les diferències de gènere. En general, les nenes són el grup més marginat del sistema escolar. I aquesta desigualtat de gènere, que forma part de l’imaginari sociocultural, es reprodueix en altres àmbits, com el de la salut o el de l’educació. Existeix una part de la societat camerunesa que té accés a uns serveis bàsics i una altra part que no.

A les aules del Camerun es reflecteix la diversitat ètnica cultural entre el professorat? 

Hi ha molt pocs. Però tampoc es treballa específicament perquè això no succeeixi, ja que desgraciadament el tribalisme, que seria l’equivalent al racisme, segueix estant molt present en la societat. I de vegades, conscient o inconscientment, tant els pares com els mestres ho reprodueixen.

La colonització segueix estant present al Camerun?

Sí, a través d’empreses extractores i de multinacionals que segueixen sent majoritàriament franceses i angleses, encara que cada vegada més s’estan instal·lant empreses xineses. Hi ha molta diplomàcia francesa i existeixen moltes escoles que són la repetició mera i simple del sistema educatiu francès, on els nens i nenes estudien els mateixos llibres que a França i, de vegades els mateixos mestres són francesos.

Per tant, existeixen dos sistemes educatius: el camerunès i un model educatiu francès europeu que s’està reproduint entre l’alumnat.

I en menor mesurada escoles angleses.

Quin és l’objectiu que els i les estudiants es formin en un sistema diferent al de Camerun?

Generalment l’objectiu és que després del batxillerat tinguin un diploma que els doni més accés a les universitats europees o franceses. També per l’aspiració a ser francès o per tenir coneixements més globals més enllà del Camerun. Un alumne que té un batxillerat francès ha interioritzat que el seu diploma és millor que el camerunès. L’educació a Camerun, tant si és pública com si és privada es paga, però aquesta encara és més cara. Per tant, estudiar en una escola europea té més prestigi.

Quina és la narrativa històrica que s’explica en aquestes escoles?

S’explica la història de França i no la del Camerun i la colonització des d’un punt de vista francès, com alguna cosa positiva per a la societat camerunesa.

Com ha estat el teu contacte amb Europa fins ara?

Fa tres anys que col·laboro amb Zerca y Lejos i he vist arribar al Camerun molts grups de voluntaris europeus que no han tingut problemes per aconseguir el visat. No és complicat arribar al Camerun des d’Europa. No existeixen tantes restriccions com les que tenim nosaltres.

La primera vegada que vaig viatjar a Europa, vaig haver d’emplenar una quantitat de papers immensa i passar moltíssims controls, perquè em deixessin entrar a  Europa durant 15 dies! I tenint en compte que viatjava en el context d’una ONG espanyola que porta 17 anys treballant a Camerun, amb la seguretat que a Madrid tenia una casa on quedar-me i un compte bancari que demostrava que podia viure aquests 15 dies.

És en aquest tipus de situacions que m’adono que en creuar les fronteres, som molt diferents en funció del lloc d’on venim.

Comparteix aquest contingut