Zinthia Palomino és periodista, amb formació en mediació intercultural i dinamització comunitària, creadora de la marca Addrede; enfocada en el màrqueting i la comunicació online, cofundadora d’Afrogalegas, activista antiracista i impulsora del projecte Dones negres que van canviar el món; una plataforma educativa que fomenta la representació respectuosa i diversa de les dones africanes i/o afrodescendents a través de la lectura.
Un dels punts centrals de la taula de diàleg va ser la invisibilització de la dona negra entorn del coneixement i en concret, entorn de l’àmbit científic. A què es deu aquesta invisibilització?
Només es dóna visibilitat a allò del que ens sentim orgullosos, i en aquest sentit crec que la societat espanyola dista molt de reconèixer la diversitat de la seva població. Perquè existeixi visibilitat de les dones negres i/o afrodescendents cal que la societat espanyola reconegui que Espanya és diversa i mostri aquesta diversitat de manera positiva. D’aquesta forma s’aniran eliminant els prejudicis associats a les persones amb diversitat ètnic-racial i es permetrà a aquestes persones estar present en tots els espais de la societat, inclosa la ciència, sense ser discriminades o qüestionades. Al seu torn, aquestes persones narraran les seves pròpies històries, mostraran lo positiu i aniran omplint aquests buits informatius i canviant l’imaginari col·lectiu.
A la barrera del gènere, les dones negres i afrodescendents, sumen la discriminació per la seva condició racial i les dificultats pròpies d’una població que ha estat discriminada, invisibilitzada i relegada a espais poc visibles durant molt temps. Les 12 històries narrades en el llibre ‘Dones negres en la ciència’ deixen veure com les seves protagonistes van superar situacions en les quals es va qüestionar la seva intel·ligència i les seves capacitats pel simple fet de ser dones negres. Aquestes històries no són molt diferents en la vida real de la gran majoria de dones negres i/o afrodescendents. Les barreres que han de superar són molt més altes que les d’una dona europea i, sens dubte, aquest llast els impedeix, fins i tot, somiar en igualtat de condicions.
En l’imaginari occidental, on creus o no creus que se situa a la dona afrodescendent especialment en l’àmbit professional?
La realitat mostra que les dones immigrants i racialitzades han estat relegades a llocs de treball de baixa qualificació sense importar nivells formatius i experiències laborals.
Tenint en compte això, es pot entendre que la situació de les dones immigrants les col·loca en un lloc d’exclusió social, o com diria Sawaia (2002) de “inclusió perversa”. És a dir, que estan incloses en el sistema per l’exclusió o negació dels seus drets.
Moltes persones en la societat espanyola són excloses del sistema: persones sense llar, malalts… però moltes altres persones són incloses de manera perversa. Les dones racialitzades i/o immigrants que treballen en càrrecs que no són valorats per la societat: Reproductius i cures de la llar, encara que generen un salari, és miserable, i no els permet un habitatge digne, una alimentació adequada, l’accés a l’educació, l’ús dels serveis socials o moments d’oci. Són incloses en el sistema però d’una manera perversa, amb limitacions i dificultats molt grans, que els impedeixen trobar-se en condició d’igualtat davant una persona autòctona.
Què hi ha en l’imaginari col·lectiu de la societat, associada a dones negres i dones afrodescendents?
Si bé és cert que el racisme biològic va perdre la seva validesa fa anys, aquest s’ha convertit en un racisme sociocultural. En la societat espanyola són molt poques les persones que creuen que biològicament les dones immigrants i/o racialitzades siguin inferiors. Tanmateix, les dones pertanyents a aquest grup segueixen sent excloses, controlades i assenyalades.
La població afrodescendent carrega anys d’història d’esclavitud, i aquesta història no ha desaparegut, segueix pesant en l’imaginari col·lectiu de la societat, i per això, les dones afrodescendents seguim sent sexualitzades, considerades nul·les intel·lectualment o submises i això limita el nostre desenvolupament dins de la societat en igualtat de condicions.
Se’ls segueix pressuposant marginalitat, analfabetisme, submissió i infantilisme. Sens dubte, aquestes característiques converteixen a la població de dones racialitzades i/o immigrants en un element contaminant per a la societat, i per tant en objecte d’exclusió i racisme sociocultural.
“Ignorant, marginal i prostituta”. Quan ets una dona racialitzada i immigrant t’enfrontes a aquests adjectius de manera recurrent, fins al punt de normalitzar-ho. En l’imaginari social existeix una construcció del que és ser una dona immigrant i/o racialitzada, i totes les dones d’aquest grup són incloses en aquesta construcció social, eliminant així la diversitat i impedint la construcció d’una identitat personal.
D’on sorgeix la teva inquietud de produir el llibre Dones negres en la ciència del projecte Dones negres que van canviar el món?
Dones negres que van canviar el món és un projecte educatiu que busca donar visibilitat a les valuoses aportacions que han realitzat dones negres i afrodescendents a la història universal, i al seu torn, crear consciència sobre la necessitat de mostrar als infants de la nostra societat referents amb diversitat ètnic-racial on puguin reconèixer-se.
Neix d’un procés de descobriment personal i col·lectiu en el qual abraço la meva ascendència afro i a través del qual prenc consciència de l’absència de referents positius amb diversitat ètnic-racial a Espanya. Durant aquest procés decideixo crear el primer llibre il·lustrat infantil a Espanya que destaca les meravelloses aportacions de dones negres pioneres en la ciència.
Considero que aquest llibre al costat d’uns altres que han sortit posteriorment com African Meninas permeten que la societat desmunti la idea estereotipada que té sobre la dona negra/afrodescendent. Una imatge homogènia que elimina la diversitat existent entre les dones negres/afrodescendents.
Com va ser el procés de recerca d’aquestes dones?
El procés de documentació ha estat el més difícil, i fins i tot, m’atreviria a dir que dolorós. Vaig iniciar la recerca d’informació en castellà, però en pocs dies em vaig adonar que no hi havia molt material per al meu projecte en aquest idioma i vaig haver de tornar a començar la recerca, però aquesta vegada en anglès. Vaig crear una carpeta amb totes les biografies de dones negres i/o afrodescendents en la ciència que vaig trobar. Això em va portar un parell de mesos, perquè a la par, havia de seguir treballant en Addrede, la meva marca de comunicació i màrqueting online.
Quan vaig considerar que tenia suficients biografies em vaig disposar a fer la selecció. No va ser fàcil, però havia de posar un nombre màxim de biografies i seguir un esquema per triar 12 històries de vida. Vaig decidir que de totes les increïbles aportacions que tenia a la meva carpeta havia de mostrar les que considerava crucials per a la ciència, aportacions que van canviar la història universal i eren desconegudes per a la majoria de persones, i així ho vaig fer.
Quin va ser el criteri de selecció d’aquestes 12 dones? Amb quines històries vas decidir quedar-te?
Per a la selecció de les biografies decideixo incloure aquelles que haguessin aportat alguna cosa a la societat que fos considerat “important”. Amb la intenció que qualsevol persona que llegeixi el llibre no pugui qüestionar la rellevància d’aquestes aportacions per a l’avanç de la societat.
Com és el cas de la Dra. Mamie Phipps Clark, potser us soni haver vist a youtube un vídeo on psicòlegs mostren a infants una nina negra i una altra blanca i li fan una sèrie de preguntes, com per exemple: quina és la més bonica? o quina és la nina bona?, segur que us sona.
La Dra. Mamie Phipps Clark és l’autora d’aquest estudi tan conegut. Va utilitzar nines per mostrar que, a una edat primerenca, els infants internalitzen missatges negatius associats amb tons de pell més foscos i prefereixen tons de pell més clars; per tant, es reprodueixen les implicacions negatives de la segregació.
El cas d’Alice Augusta Ball, pionera en el tractament de la lepra, però les investigacions de la qual van ser “adoptades” per un altre científic.
En la taula de diàleg vas esmentar la importància de parlar de referents positius. A què et refereixes quan ens parles de referents positius?
En la societat espanyola existeix un desig de mantenir ocult el passat colonial d’Espanya a Àfrica, la qual cosa porta a la no acceptació i al no reconeixement de les persones negres i afrodescendents. Aquesta falta de reconeixement i no acceptació porta a un buit de referents amb diversitat ètnic-racial per a la població en general.
Quan parlo de referents positius associats a la diversitat ètnic-racial, faig referència a l’absència de persones negres i/o afrodescendents en espais de reconeixement social. Actualment existeix un buit en aquest sentit, i nens i nenes de la nostra societat, mereixen reconèixer-se i reconèixer la seva diversitat en persones a les quals la societat atorga un valor positiu i no únicament en persones als quals s’associen missatges negatius, com és el cas de les persones negres i/o afrodescendents.
Mostrar a infants referents positius en la ciència on se sentin representats és fonamental per desmuntar la idea col·lectiva que les dones no són de ciències, però si a més treballem l’encreuament ètnic-racial estarem abordant un tema que ha estat oblidat per moltes generacions. El fet d’observar rostres i realitats comunes, que ens representen en àrees de reconeixement social ajudaria a fomentar el canvi social.
Durant el procés d’aprenentatge de nens i nenes, la imitació és la base fonamental. Durant l’etapa més primerenca del nostre creixement són els nostres pares/mares els referents, d’ells/elles aprenem el bàsic, com és parlar i interactuar, però si ens anem fora del grup familiar els nostres referents són persones que surten en la tele (cantants, esportistes, polítics/es), o aquestes persones del nostre barri o entorn més proper.
Si nens i nenes durant el seu continu desenvolupament no estan en contacte amb persones amb diversitat ètnic-racial que són reconegudes per la societat de manera positiva, difícilment voldran imitar-les i l’absència d’aquestes referències limitarà les seves possibilitats. L’absència de referents limita les possibilitats dels infants en el futur.
Crec que la diversitat ètnic racial no està normalitzada a Espanya i és necessari que aquest canvi arribi, perquè hi ha diverses generacions de nenes i nens amb diversitat ètnic racial que no tenen una altra història més que l’espanyola, i no trobar referents positius al seu país és dolorós i porta amb si nombroses complicacions per al seu desenvolupament personal.
Totes i tots som responsables d’oferir a les nostres filles i fills una criança que reconegui als grups minoritaris, i la infància és un cicle vital de desenvolupament cognitiu, social i emocional important per a la construcció d’identitats.
En la taula rodona ens vas parlar de la importància de l’educació com a pas fonamental perquè aquests nens i nenes tinguin altres referents. Quina és la projecció que en fas d’aquest llibre?
A mi m’encantaria que el llibre arribés a totes les escoles i a totes les biblioteques del país. Però el procés és molt lent. Primer ha d’haver-hi una acceptació del problema: la falta de visibilitat i reconeixement de les dones negres i/o afrodescendents. Després de l’acceptació, vindran les accions per canviar aquesta situació i en aquest cas, crec que el llibre Dones negres en la ciència tindria molt que aportar.
És necessari i urgent fer un recorregut pels conceptes i discursos que manegem sobre la diversitat ètnic-racial i el seu impacte a l’educació i criança de les nostres filles, tot això amb la finalitat d’oferir una criança reflexiva sobre la interacció entre diferents grups socials.
Com està sent el procés d’introduir el llibre a les biblioteques i a les escoles?
És molt lent. Per ara, va arribant a les escoles i biblioteques gràcies al treball en xarxa. Mares i pares de nens i nenes negres nascudes a Espanya o d’afrodescendents, que estan en constant recerca de referents amb diversitat ètnic-racial per als seus fills i filles, i quan es topen amb el llibre, el sol·liciten a les biblioteques. A les escoles està funcionant de la mateixa manera, gràcies al treball en xarxa.
Des de les entitats no s’han posat en contacte amb mi per fer el procés de dotació. De fet, en algun moment vaig decidir cedir varis dels exemplars perquè arribessin a diferents escoles i, tot i així, la distribució no ha arribat on volia que arribés. Espero que amb el temps el suport a projectes de sensibilització sigui vist com una necessitat i no com un gest aïllat.
Quin interès ha generat aquesta publicació en les famílies? I en els infants?
Moltíssim! Nosaltres vam poder confirmar que realment estàvem creant un projecte interessant i necessari per a la societat, quan llancem la campanya a través del micromecenatge. Teníem 40 dies per recaptar tots els diners per a la producció del llibre, i en cinc dies ho vam aconseguir. A més, no era precisament una quantitat de diners petita, perquè per a mi era molt important la imatge i la qualitat del llibre, perquè d’alguna forma, està relacionat a un moviment social i no volia que les persones compressin el llibre per “donar suport” a una causa, volia que els qui compressin el llibre ho fessin primer perquè la temàtica els semblava interessant i necessària, i després perquè la part visual fos un treball exquisit.
És important recordar que Dones negres en la ciència és el primer llibre infantil il·lustrat a Espanya que se centra a donar visibilitat a les aportacions de dones negres en la ciència, en un àrea en concret i a més, amb l’encreuament gènere i diversitat ètnic-racial. Hi ha altres publicacions anteriors que visibilitzen a la dona, dona europea, en diferents àrees però centrats en una temàtica en concret.
De fet, si busques el llibre per Internet els llibres estan esgotats. Heu pensat en llançar un altre tiratge de llibres?
Sí, ara mateix estem pensant a fer un següent tiratge. A més, estem treballant en la possible traducció del llibre al gallec, això en quant al primer llibre; Dones negres en la ciència, però recordeu que el projecte engloba una col·lecció de llibres i el meu equip de treball i jo estem creant el següent títol: Dones negres en la filosofia. En ell intentarem mostrar a la societat espanyola que les dones negres i afrodescendents han pensat i repensat la societat i el món, en general, des de diferents arestes.
Què creu que necessita la nostra societat per deixar definitivament enrere llastos com el racisme? Com podem contribuir cadascun de nosaltres de forma individual?
El primer és reconèixer que som una societat racista i per a això és necessari tornar enrere en la història i explicar els moments en els quals la societat espanyola va estar del costat dels qui van esclavitzar a persones negres. Aquest reconeixement és fonamental per avançar en una societat menys racista perquè incentivaria la creació de propostes per al canvi. Mentre no es reconegui com una societat racista no existeix un problema a solucionar. El que no s’explica no existeix.
Per contribuir en aquest canvi hi ha diferents maneres de fer-ho: donar suport a projectes, deixant camí a les qui tenen un discurs diferent, ampliant el concepte d’espanyol/la, incloent a persones racialitzades dins dels equips de treball perquè puguin aportar una visió directa i des de l’experiència, i es converteixin en referents positius de futures generacions.
Quin paper juguen els mitjans de comunicació a l’hora de visibilitzar i normalitzar?
Els mitjans de comunicació són una de les principals eines d’educació d’una societat, per això resulta fonamental que el missatge que es transmeti sigui coherent i ajustat a la realitat. En el cas de les dones negres/afrodescendents, els mitjans de comunicació fan una representació homogènia, estereotipada, negativa i poc ajustada a la realitat, que reforça els estereotips i prejudicis que impedeixen a la societat veure a les dones negres com són, diverses.
Sobre Afrogalegas…
Afrogalegas és primer de tot un grup d’amigues, que ens hem convertit en família i que d’alguna manera busquem donar visibilitat i reconeixement a la dona negra i afrodescendent, principalment a Galícia, encara que no ens limitem a aquesta zona. Un dia ens vam adonar que totes, més o menys, sentíem la mateixa discriminació en diferents aspectes, àrees o espais, i ens vam asseure a parlar-ne’n. És a partir de la necessitat de comentar, de parlar… que sorgeix la possibilitat de crear aquesta associació.
A nivell personal, arribar a Afrogalegas ha estat trobar-me amb germanes que no coneixia. Som activistes antiracistes, cadascuna a la seva manera, des de la seva realitat i possibilitats, però abans que això, som amigues, germanes i la meva família. Saps el que això significa? la teva família, doncs això, les negres d’Afrogalegas són les meves germanes.