Una quinzena d’entitats, que formen part de l’Observatori de les discriminacions a Barcelona, van compartir el passat 27 de maig diferents reptes i idees per combatre les discriminacions a la ciutat. El debat es va produir en el marc de la presentació de l’Informe de la discriminació 2019, i va tenir com a fil conductor els reptes per afrontar les discriminacions en temps de Covid-19. El racisme i la xenofòbia continuen sent la primera causa de discriminació a la ciutat de Barcelona, seguides de la LGTBIfòbia i de les discriminacions per motius de discapacitat. El 2019, un 50% de la resposta a les discriminacions ha estat d’orientació jurídica i atenció psicosocial, mentre que un 15% dels casos recollits va acabar en denúncia.
Durant el debat, des de Bayt al-thaqafa i Sos Racisme es va parlar de la vulnerabilitat sobrevinguda que ja patien moltes persones migrades abans de la crisi, i les aturades policials per perfil ètnic, que s’han incrementat. Des d’Acathi es va denunciar la restricció del dret a l’asil, i el fet que moltes persones migrades no poden accedir a les ajudes per lloguer d’un pis, perquè lloguen per habitacions, o la situació d’extrema vulnerabilitat de joves immigrants i de temporers sense habitatge. Veus Gitanes i Unión Romaní van destacar l’antigitanisme a l’hora d’accedir a ajudes, la por de moltes famílies de contactar als serveis socials, i el fet que les dones hagin estat més exposades al contagi per assumir el rol de cuidadores. L’Observatori contra l’Homofòbia va explicar que durant l’Estat d’alarma ha recollit unes 30 incidències, i va destacar que la convivència ha generat estrès psicosocial al col·lectiu de joves, nuclis on s’ha emprat la seva orientació sexual o identitat de gènere com a llança.
La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va explicar la vulneració del dret a l’habitatge i a la salut de moltes persones sense llar, que no han pogut seguir el confinament, així com les situacions de violència i les multes que han rebut. Pel que fa a les discriminacions per motius de discapacitat, Dincat va denunciar que a diverses persones amb discapacitat intel·lectual se’ls ha negat el tractament, la falta d’accessibilitat de la informació sobre la Covid-19, i la vulneració del dret als passejos terapèutics, mentre que ECOM va emfatitzar que durant el confinament la discapacitat no s’ha tingut en compte en els protocols d’actuació i prevenció. Per la seva part, la Plataforma per la Llengua va denunciar que la publicitat institucional no ha estat en totes les llengües reconegudes, entre elles el català, fins al final de l’estat d’alarma.
Entre els reptes a afrontar, les entitats van destacar la necessitat d’una major coordinació entre els serveis socials i les entitats que treballen a peu de barri, com per exemple per a l’obtenció de la renda vital, o d’avançar per una llei contra la discriminació, ja que la “legislació existent és confusa i raquítica”, en paraules de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans. També es va fer èmfasi en la necessitat d’augmentar la formació en l’àmbit dels drets i la no-discriminació dels cossos de seguretat i dels treballadors del transport públic.
L’informe de L’Observatori de les discriminacions
L’Informe de la discriminació és fruit del treball conjunt entre les divuit entitats de la Taula d’Entitats amb Servei a Víctimes de discriminació, l’Oficina per la No Discriminació (OND) i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament, que formen plegats l’Observatori de les discriminacions. Aquest informe, a més de recopilar i analitzar les dades recollides per les entitats i l’OND, aprofundeix en les problemàtiques, les estratègies per fer-hi front, i dóna algunes recomanacions, dirigides a les administracions públiques i a les entitats.
Entre les recomanacions, destaca la necessitat d’avançar cap a un Pacte Nacional contra la discriminació, la necessitat d’incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi de dades, i la necessitat de desenvolupar eines per reduir la infradenúncia, sovint motivada per una normalització generalitzada de la discriminació, l’extrema vulnerabilitat d’algunes víctimes com les persones sense permís de residència, o la desconfiança en el sistema i els cossos de seguretat. A més, entre els reptes per a 2020 destaquen el de blindar la capacitat sancionadora dels ens locals en matèria de discriminació i que l’aporofòbia sigui tipificada com a delicte d’odi.
Com a bones pràctiques, l’Informe remarca la iniciativa de les entitats Pareu de parar-me, contra les aturades policials per perfilació ètnica, el protocol d’actuació contra agressions lgtbifòbiques amb l’Observatori contra l’Homofòbia, o la campanya de defensa del vot de persones amb discapacitat, entre altres.
L’informe en dades
La primera causa de la discriminació a Barcelona continua sent el racisme i la xenofòbia, amb un 33,4% dels casos, seguida de la LGTBIfòbia amb un 25,7%, les discriminacions per motius de discapacitat amb un 11,3%, i les discriminacions lingüístiques, amb un 10,2% dels casos. També és força destacable l’aporofòbia i rebuig a la persona pobre, amb un 6,6% dels casos. La LGTBIfòbia ha duplicat els casos respecte a l’informe de l’any anterior, però no és possible saber si hi ha un augment de discriminació o més predisposició a denunciar les discriminacions. El 35,6% de les discriminacions van ser perpetrades per entitats privades, mentre que el 37,2% per particulars, el 16,2% per part de l’administració pública i el 10,5% per part de cossos de seguretat. Un 12% de les discriminacions han estat agressions físiques.
La interseccionalitat, objectiu de 2020
Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació en general, i de la Taula d’Entitats en particular, és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una nova eina, anomenada Relief Maps, una de les poques eines metodològiques que aborden aquesta qüestió.
Amb aquesta eina, es podrà aconseguir informació sobre el context vital de la persona i poder identificar, així, altres discriminacions que rarament es denuncien, perquè o bé estan normalitzades o bé no es consideren suficientment greus. Amb la informació recollida, es podrà analitzar la discriminació des d’una perspectiva interseccional, basada en les emocions i amb especial atenció del lloc on ocorre, fet que pot proporcionar eines per a la intervenció.
Qui forma la Taula d’Entitats?
En aquests moments, la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, autora de l’informe, està formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).