L’Oficina per la No Discriminació i divuit entitats que treballen en la lluita contra la discriminació han publicat l’informe que analitza els mecanismes de la discriminació, els col·lectius victimitzats i els agents discriminadors de la ciutat
L’Oficina per la No Discriminació (OND), conjuntament amb divuit entitats de defensa de drets que treballen en la lluita contra la discriminació, ha publicat l’informe anual de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019. Aquest informe, a més de recopilar i analitzar les dades recollides per les entitats i l’OND, aprofundeix en les problemàtiques, les estratègies per fer-hi front, així com els reptes que encara queden per endavant i algunes recomanacions tant per a les administracions públiques com per a les entitats.
L’Observatori de les Discriminacions, lluny de ser una mera compilació de dades, és el resultat d’un procés de treball col·laboratiu que ha consistit en grups focals, formats per les persones de les entitats i també persones afectades per situacions de discriminació. D’aquesta manera, s’ha dut a terme una reflexió conjunta sobre els mecanismes del fenomen, les causes que hi ha darrere de la infradenúncia, i per dissenyar estratègies de futur i incloure la perspectiva interseccional, és a dir, el fet d’estar subjecte a la discriminació per múltiples causes.
L’informe l’ha elaborat la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’Agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).
La infradenúncia
Durant el 2019, la Taula d’Entitats ha recollit 411 situacions de discriminació, una xifra molt superior a les 265 registrades el 2018. Els motius principals han estat el racisme i la xenofòbia (33%) i l’LGTBI-fòbia (25%).
Tot i els esforços que duen a terme les entitats i l’OND, la infradenúncia encara és un problema i invisibilitza el fenomen a la ciutat. Una de les raons principals de la infradenúncia és la normalització de la discriminació, que fa impossible reportar-la o denunciar-la, ja que implicaria fer-ho constantment, amb el desgast emocional i la inversió de temps i diners que suposa.
En ocasions, una altra raó és la manca de confiança en el sistema o els cossos de seguretat, la por a les conseqüències i les represàlies si es denuncia, la vulnerabilitat extrema de les víctimes, la negació del fet o la vergonya per haver patit una situació de vulneració de drets.
A l’hora de denunciar casos de discriminació, els homes joves, sobretot d’entre 25 i 39 anys, són el col·lectiu majoritari.
La discriminació
Un terç dels casos de discriminació durant l’any 2019 han estat per racisme, i una quarta part, per LGTBI-fòbia. Amb gairebé el 73% dels casos registrats, els particulars i les entitats privades o empreses són un any més els responsables principals de la discriminació, amb proporcions similars. En el cas de les empreses, si bé el racisme és el motiu principal, a més de l’LGTBI-fòbia, també hi ha discriminació per raó de discapacitat, llengua o posició econòmica.
En el cas de l’Administració pública com a agent que discrimina, la majoria de situacions es produeixen per motius de salut de les víctimes, sobretot de salut mental. Dos aspectes destacats en casos de discriminació per aquest motiu són l’ús desproporcionat de la contenció mecànica en unitats hospitalàries de psiquiatria i la discriminació que pateixen persones amb VIH o sida.
Quant a l’LGTBI-fòbia, la gran majoria de situacions són per acció directa de particulars, un 73%, i, alhora, és l’àmbit que més agressions físiques registra, la majoria a l’espai públic.
Interseccionalitat
Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una eina nova anomenada Relief Maps, o mapes de relleu. Aquesta eina està dissenyada per estudiar les discriminacions des d’una perspectiva interseccional, relacionant els eixos de desigualtat, els espais de la vida quotidiana i les emocions de cada persona.
Podeu llegir l’informe complet fent clic aquí.