Les mesures adoptades per combatre la COVID-19 tenen profundes repercussions en els drets fonamentals de totes les persones, començant pel dret a la salut. Les polítiques públiques de salut ocupen, per tant, un lloc central en la lluita contra la pandèmia.
Per altra banda, la vigilància cap a la ciutadania i una determinada restricció de llibertat s’ha fet palesa amb el conseqüent risc pel dret a la privacitat que això pot comportar. El dret internacional recorda que totes les mesures preses per protegir la població que limitin els drets i llibertats han de ser lícites, necessàries i proporcionals. En aquest sentit, organismes internacionals de protecció i garantia dels drets humans com l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides, ja han alertat que tot i les dificultats per respondre a l’emergència sanitària, aquesta “no és un xec en blanc per a fer cas omís de les obligacions de drets humans”.
La resposta a la pandèmia és un repte que no pot obviar que la protecció de la salut pública ha d’anar lligada a la protecció i el respecte pels drets humans. No obstant això, són moltes les connotacions ètiques i jurídiques que es desperten al voltant del debat entre salut, tecnologia i drets humans, i per aquest motiu, el proper dijous 21 de maig, a les 17.30 h, en parlarem amb:
– Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
– Simona Levi, activista i experta en tecnopolítica
– Joan Benach, director del Grup de Recerca sobre Desigualtats en la Salut de la UPF
L’acte serà moderat per David Bondia, professor titular de Dret internacional públic de la UB i president de l’Institut de Dret Humans de Catalunya, i comptarà amb la benvinguda institucional de Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació.
L’activitat és oberta a tota la ciutadania. Podreu accedir-hi a través del següent enllaç el dia i hora del debat.