Esteu aquí

Un any dels atemptats del 17A: cap a un model humà de la seguretat

Atemptat a Barcelona. Un any després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils cal reflexionar molt sobre un model de seguretat que se centri en les persones

RESPOSTA CIUTADANA

El passat 17 d’agost va fer 1 any dels atemptats a la Rambla de Barcelona i al Passeig Marítim de Cambrils, que deixaren un balanç de 16 morts i 100 ferits dels atemptats, i 6 morts entre els perpetradors abatuts per la policia. Barcelona, seguint la resposta natural de la ciutadania, va optar per un acte d’homenatge auster, donant protagonisme a les víctimes, els familiars i els ferits i una notable presència de la música. Tot per recordar que Barcelona és una “Ciutat de Pau”.

Lola Lopez, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, comentava a El Crític que “A la capital catalana va haver-hi poques reaccions islamòfobes i les va aturar la mateixa ciutadania. (…) A diferència de les reaccions que hem anat veient arreu d’Europa, la manifestació del 26 d’agost va reflectir més missatges de ‘No a la islamofòbia’ que ‘No a l’islam’.”

Aquest punt de vista era compartit per la investigadora del CIDOB especialitzada en migracions, Blanca Garcés quan afirmava “Més enllà de la reproducció gairebé mimètica i ritualitzada de l’expressió del dol i la condemna, Barcelona no s’ha declarat en guerra ni cap a l’exterior ni cap a un suposat enemic interior. En els relats posteriors a l’atemptat han dominat els relats de NO al terrorisme, NO a la xenofòbia, NO a la por i, finalment, des de les organitzacions socials i part de la societat civil, NO a la guerra. Des d’aquí, no s’han construït els raonaments dicotòmics amic / enemic, Occident / barbàrie o insider / outsider, tan propis dels relats desplegats en altres ciutats europees.”

MODEL D’INTEGRACIÓ

Malgrat tot, amb aquests esdeveniments, el tema de la integració es posa damunt la taula a debat a la ciutat de Barcelona. A l’entrevista esmentada, Lola Lopez proposa “deixar de parlar d’inclusió social i abordar el sentiment de pertinença. (···) El sentiment de pertinença és bidireccional: parla del sentiment d’aquell que ha de pertànyer i del que l’incorpora. És més complex que la inclusió social, que s’enfoca sobretot en termes econòmics.” Cal obrir l’espectre doncs.

Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, va coordinar el dossier: “Atentados de Barcelona. Reacciones, explicaciones y debates pendientes”. Allà planteja que es va donar la paradoxa que: “en contra dels que equiparen la radicalització amb la falta d’integració i la marginalitat urbana, en aquest cas els terroristes eren d’una petita població del Prepirineu català; per una altra, estaven aparentment integrats.Segons ell va fallar l’anàlisi. Partint de la idea que els processos de radicalització són multidimencionals, Bourekba planteja que cal fer una anàlisi comparativa de factors culturals (escala macro), amb una anàlisi subjectiva (escala micro), i tenint en compte els actors (xarxes, interaccions). “La idea que els «xavals de Ripoll» estaven integrats es basa en gran part sobre dues de les tres dimensions de la integració (és a dir, polític-legal, socioeconòmica i cultural-religiosa) excloent una dimensió aquí fonamental i difícilment mesurable: la cultural, que fa referència al sentiment de pertinença a la societat.”

Al mateix dossier l’investigador Jordi Moreras conclou: “Als joves que van cometre els atemptats en cap moment se’ls va tractar com a la resta. Mai van ser nostres, perquè tampoc ho eren les seves famílies. Mai valorem el seu paper socialitzador, ni vam entendre per què desitjaven que els seus fills i filles seguissin els seus passos. No valorem el seu bagatge cultural, ni el seu idioma, per no parlar de les seves creences. (···) La nostra indiferència davant el seu projecte de continuïtat i transmissió cultural ha portat a la crisi als seus dos principals institucions socials: la família i la mesquita.

EXTREMISME VIOLENT I ISLAMOFÒBIA

Una de les cares més visibles als mitjans de comunicació després dels atemptats del 17 d’agost va ser Miriam Hatibi, membre activa a la comunitat musulmana i portaveu de la Fundació d’Ibn Battuta. A El Crític va aclarir molts temes relacionats amb el tractament de la comunitat musulmana, i  proposava que es deixés de parlar de terrorisme islàmic: “Parlar d”extremisme violent’ és millor, perquè, d’una banda, deixes d’estigmatitzar una comunitat i, de l’altra, elimines l’objectiu del DAESH, que és abanderar-se com a líders de l’islam. L’extremisme violent no té res a veure ni amb el gihad, ni amb l’islam, ni amb l’islamisme, ni amb res per l’estil…

El Pla Municipal de lluita contra la islamofòbia adoptat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat pioner en aquest sentit per contribuir a garantir la no-discriminació contra les persones musulmanes. Tal com es pot veure  a l’informe realitzat el juliol de 2018, accions de diversa naturalesa han treballat per aquest objectiu, amb material gràfic de la campanya o material específic (per exemple “Com accedir a un menú halal”), vídeos específics, les activitats vinculades a la Xarxa Antirumors, la celebració del dia contra la islamofòbia el 12 de desembre, observatoris contra la islamofòbia o els discursos de l’odi, i formacions i tallers per quasi 1.500 persones.

PREVENCIÓ DE L’EXTREMISME VIOLENT

La prevenció, així com un model basat en la seguretat humana, és el paradigma que pot guiar les relacions socials i les polítiques públiques: això és el que es proposa a l’anomenada prevenció de l’extremisme violent (PVE).  Aquest nou paradigma de la PVE va ser l’origen de l’Observatori per la prevenció de l’extremisme violent (OPEV). A iniciativa de l’OPEV a principis de 2017 es van reunir  a Barcelona més de 170 entitats de tota la Mediterrània i Europa i van signar la “Declaració de Barcelona: Pla d’Acció de la societat civil Euro-Mediterrània per a la prevenció de totes les formes” que inclou 10 objectius basats en un concepte ampliat de l’extremisme violent que inclou l’extrema dreta, islamofòbia, violència patriarcal, etc.

La investigadora Fatima Lahnait de l’Institute for Statecraft and Governance de Londres, analitza a un article les causes i els factors que impulsen l’extremisme violent, tot defensant el model de Prevenció de l’Extremisme Violent. Conclou que:  “El paper de les administracions locals hauria de ser habilitar xarxes de connexió entre el sector públic i diferents àmbits de la societat civil que condueixin a serveis d’intervenció culturalment apropiats per promoure la participació comunitària, augmentar la conscienciació i fomentar la capacitat de resiliència davant l’extremisme violent”.

Comparteix aquest contingut