Esteu aquí

Una quarantena d’entitats porten a l’Examen Periòdic Universal de l’ONU la vulneració de drets humans a Espanya

Drets humans. L'Estat espanyol s'examina avui, 22 de gener. Les entitats posen el focus en les vulneracions del dret a la protesta, la llibertat d'expressió, els drets econòmics i la impunitat franquista.

Avui l’Estat espanyol es sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme del Consell de Drets Humans de l’ONU per avaluar la situació dels drets humans als Estats membres. L’EPU té com a objectiu que els països “declarin quines mesures han adoptat per millorar la situació dels drets humans al país i per complir amb les seves obligacions amb la matèria”. Una quarantena d’entitats i organitzacions de tot l’Estat, com l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), International Trial Watch, el Grup Barnils o l’Observatori DESC, van assistir a la pressesió de l’EPU el passat 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, posant el focus en les vulneracions del dret a la protesta i a la llibertat d’expressió, i als drets econòmics, com l’accés a l’habitatge. També s’ha denunciat la impunitat franquista i la manca d’avanç en la reparació de les víctimes.

L’examen Periòdic Universal, aprovat l’any 2006 per l’Assemblea de les Nacions Unides, revisa cada cinc anys l’estat dels drets humans als 193 països membres. L’avaluació es fa a partir d’un informe de l’Estat en qüestió i un resum amb informació d’entitats de la societat civil, realitzat per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. L’EPU presenta tres etapes claus en cada cicle: l’examen de la situació dels drets humans a l’estat avaluat, la implementació de les diverses recomanacions que fan els països a l’estat en els següents cinc anys, i una fase on es comunica la propera revisió de la implementació d’aquestes recomanacions i reptes en matèria de drets humans.

Durant el primer cicle de l’Examen Periòdic Universal (2008-2011), es van fer gairebé 21.000 recomanacions en matèria de drets humans als 193 estats que van ser examinats. Els Estats que s’examinaran el pròxim gener són Guinea, Lesoto, Kenia, Espanya, Kirguistán, Laos, Armenia, Kuwait, Suecia, Turquía, Kiribati i Guayana.

En el cas de l’Estat espanyol, gran part de les entitats que van assistir el 10 de desembre a la presessió van denunciar al Grup de Treball de l’EPU la vulneració del dret a la protesta, de la llibertat d’expressió, reunió i manifestació pacífica, així com el dret a la participació política. Ja el juny de l’any 2015, el Consell de Drets Humans va fer recomanacions a Espanya per garantir el dret a la llibertat d’expressió i associació, davant de la llavors imminent aprovació de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a ‘Ley Mordaza’ (actualment en vigor), que recolza pràctiques com les acusacions policials arbitràries a periodistes que treballen en manifestacions. En el segon cicle (2010-2015) l’Estat espanyol va acceptar 169 de les 189 recomanacions en matèria de drets humans que li van fer els països, cinc d’elles parcialment.

No obstant això, segons assegura la plataforma Defender a quien defiende en un informe de juny d’aquest mateix any sobre la violació del dret a la protesta, moltes de les recomanacions que van fer els països a Espanya no han estat ateses, sinó que la situació a l’Estat a empitjorat, en gran part gràcies a l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana i la Reforma del Codi Penal de 2015. Entre les recomanacions incomplides destaquen la “d’aprovar instruments legislatius que defineixen la proporcionalitat de l’ús de la força”, “reforçar el compromís del Gobierno de garantir els drets fonamentals de llibertat, d’expressió, d’assemblea pacífica i associació” o “prendre mesures per assegurar que en la legislació, en particular en les lleis relatives al dret de totes les persones a reunir-se i manifestar-se pacíficament, queden afirmades les obligacions internacionals de drets humans”.

En aquest punt, cal esmentar que arran de les mobilitzacions per la sentència als dirigents polítics del Procés, des del passat 14 d’octubre han hagut gairebé 600 persones ferides segons el Servei d’Atenció Mèdica, 213 detingudes, 28 persones empresonades i 76 periodistes han estat agredits i/o lesionats mentre duien a terme la seva feina. En el marc de la presessió de l’EPU, el Grup de periodistes Ramon Barnils va afirmar que “s’ha posat en perill la llibertat d’informació i d’expressió a Espanya, afectant no només periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació, sinó també artistes, professors i públic en general”.

El Grup de Treball de l’Examen Periòdic Universal avalua la situació dels drets humans a cada estat a partir de normes com la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans, els tractats sobre drets humans que hagin estat ratificats per l’Estat avaluat i els compromisos voluntaris que hagi establert l’Estat.

Comparteix aquest contingut