Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Representants d’administracions i entitats socials s’han reunit per fer balanç del Pla per al Dret a l’Habitatge de Barcelona. Ho han fet a la sessió plenària del Consell d’Habitatge Social de Barcelona, que ha tingut lloc aquest dimecres 27 de gener.

La sessió ha començat posant la mirada sobre l’actualitat marcada per la pandèmia del Coronavirus. Lucía Martin, regidora d’Habitatge i Rehabilitació, ha repassat les actuacions especials posades en marxa per pal·liar els efectes de la crisi en matèria d’habitatge. En primer lloc, la moratòria automàtica del pagament del lloguer en habitatges del parc públic, a la qual s’hi van acollir més de 10.000 famílies. En segon lloc, la revisió de les quotes dels habitatges del parc públic i habitatges de cessió, que va rebre 787 sol·licituds. I en tercer lloc, l’impuls de dues noves promocions d’habitatges APROP i quatre noves promocions industrialitzades en licitació.

A les mesures aplicades s’hi ha sumat un paquet d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges, que s’ha traduït en 92 ajuts concedits i una dotació econòmica de 3 milions d’euros, i d’ajuts al pagament del lloguer, amb 4.500 peticions. Al seu torn, Gerard Capó, actual gerent de l’IMHAB, ha volgut destacar la posada en marxa del servei d’informació i assessorament ‘Habitatge et truca’, per facilitar l’atenció personalitzada, telefònica i telemàtica i les gestions a la ciutadania.

El compromís per garantir el dret a l’habitatge

En la sessió plenària del consell, Lucía Martín ha fet balanç dels primers cinc anys del Pla per al dret a l’Habitatge. Des de 2015 a 2019 l’ampliació del parc d’habitatge assequible es va ampliar a 4.232 habitatges. D’aquests, 1.825 corresponen a la promoció d’Habitatge de Protecció Oficial, una dada que la regidora ha valorat positivament tot destacant que és un dels reptes de futur per als propers anys. “Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han lliurat 762 habitatges entre 2015 i 2019, fet que ha permès allotjar-hi unes 11.000 persones. Cada any tenim nous habitatges en marxa, ja sigui en projecte o en construcció, i volem impulsar un volum molt important de promocions”.

La captació d’habitatge privat també és un dels punts forts de l’augment de l’habitatge assequible a la ciutat. I és que entre 2015 i 2019 s’han captat i s’administren a través de la Borsa de Lloguer i del programa de cessió Hàbitat3 un total de 1.155 habitatges, on s’hi allotgen 2.900 persones. Les dades es completen amb 800 habitatges adquirits per a lloguer assequible i social; 395 habitatges cedits en usdefruit i 57 corresponen a la promoció d’allotjaments finalitzats, entre els quals s’hi troba la promoció d’Allotjaments de PROximitat Provisionals, APROP, amb 12 allotjaments al barri gòtic. En aquest sentit, Lucía Martin ha fet incís en els allotjaments APROP i ha apuntat que entre 2021 i 2023 està prevista la construcció de dos nous edificis amb 82 allotjaments per a 200 persones.

Quant al parc assequible gestionat per l’IMHAB, Lucía Martín ha volgut remarcar l’increment d’habitatges entre 2015 i 2019. El 2015 el parc assequible era de 7.642 habitatges, mentre que el 2019 era de 9.646 habitatges, essent gairebé el 80% habitatges públics de lloguer.

Polítiques públiques i suport al lloguer

Un dels altres temes tractats a la sessió plenària del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona han estat les accions en matèria de disciplina d’habitatge a través de la Unitat Anti-assetjament. Durant l’any 2019 es van dur a terme un conjunt d’actuacions amb l’objectiu d’aturar la vulneració de drets i revertir males pràctiques, com ara l’adquisició de l’usdefruit de 181 habitatges, la captació de 5 habitatges per a la Borsa de Lloguer i l’expropiació de 2 habitatges més. Aquestes actuacions van permetre allotjar en habitatge assequible 470 persones. Una de les altres actuacions que ha destacat Lucía Martín ha estat la imposició de 60 multes i sancions per una quantitat total de 1.750.612€, un import que es destinarà a polítiques d’habitatge.

A la sessió també s’han destacat els ajuts per evitar la pèrdua de l’habitatge. Durant el 2019 es van destinar 21.388 ajuts al pagament de l’habitatge i se’n van beneficiar 53.000 persones, el que representa un 3% de la població. També es van posar en marxa processos d’acompanyament i mediació que van servir per atendre 17.028 famílies i es van adjudicar 192 habitatges a través de la Mesa d’Emergències. En aquest sentit, Lucía Martín ha apuntat que les xifres de persones beneficiaries d’ajuts per evitar la pèrdua de l’habitatge probablement es veuran incrementades durant els anys 2020 i 2021 com a conseqüència de la pandèmia.

En aquest sentit, Agustí Serra, secretari de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya, ha destacat la importància de treballar en iniciatives legislatives per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat. “Cal establir mesures que garanteixin un habitatge assequible, ajuts a les persones amb dificultats per pagar el lloguer i garanties als promotors per cobrar les seves rendes”, ha apuntat. Una de les iniciatives destacades és Reallotgem, el programa impulsat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya destinat a famílies vulnerables i a través del qual es preveu posar a disposició 1.500 habitatges aquest 2021.

Treballant per reorientar els ajuts a la rehabilitació

La rehabilitació ha estat un dels pilars de les polítiques d’habitatge i en els darrers anys s’han volgut reforçar i ampliar les actuacions. En aquest sentit, durant 2019 es van atorgar ajuts i inversions a la rehabilitació per un import total de 30,3 milions d’euros distribuïts en la rehabilitació d’elements comuns (34%), d’habitatges del parc públic (32%), de finques d’alta complexitat (27%) i a la rehabilitació d’interiors (8%). Totes aquestes actuacions van permetre millorar l’edifici o habitatge de més de 20.000 persones.

I és que els ajuts a la rehabilitació i els ajuts a les famílies vulnerables han estat un dels temes tractats al torn obert de preguntes, on les entitats han demanat un paquet d’ajuts per a persones grans. En aquest sentit, Jaume Forn, director de l’Agència Catalana de l’Habitatge, ha destacat aquest tipus d’ajuts com una de les línies a potenciar en el futur, i Lucía Martin ha recordat que, des de l’Ajuntament de Barcelona, s’està treballant també en aquesta línia. De fet, el passat mes d’octubre van començar les obres per fer un edifici de 152 habitatges adaptats per a persones grans a les Casernes de Sant Andreu. Per la seva banda, Jaume Artigues, membre de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ha apuntat que calen més habitatges de protecció oficial a Barcelona. “Estem en una situació realment greu”. Un dels temes que també s’han tractat ha estat el Decret llei 17/2019, pendent de la resposta del Tribunal Constitucional. Josep Babot, representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i Agustí Serra han coincidit que la suspensió del decret comportaria un retrocés social.

En la sessió plenària també s’ha repassat la tasca dels grups de treball i s’han aprovat l’acta de la reunió del passat 28 de març de 2019, la Memòria de 2019, els representants de la Comissió Permanent i la incorporació d’un nou membre al Consell, CEVASA. A més a més s’ha anunciat la creació de dos nous grups de treball, el Consell de Benestar Social de Barcelona i el grup de treball per a la revisió i actualització del Pla pel Dret a l’Habitatge.