Barcelona acull una trobada internacional per abordar el repte de les desigualtats socials en l'era tecnològica

Barcelona acull una trobada internacional per abordar el repte de les desigualtats socials en l'era tecnològica

31/01/2025 - 16:30

Representants de les ciutats de Lió, Manchester i Milà debaten a Barcelona els reptes que presenten els canvis tecnològics i socials actuals i els nous perfils de collectius vulnerables.

L’Habitatge és el factor determinant pel que fa a desigualtat i pobresa. Joves i majors de 65 anys tenen cada cop més dificultat per accedir a una llar estable

L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva ha organitzat la trobada internacional Les ciutats davant el canvi tecnolpogic i socials: per a un progrés urbà dirigit per objectius socials, que s’ha celebrat avui al Col·legi Oficial d’Inferemeres i Infermers de Barcelona. La jornada ha reunit representants d’ajuntaments i entitats socials de metròpolis europees com Lió, Milà i Manchester, i de la regió metropolitana de Barcelona amb l’objectiu de reflexionar conjuntament sobre els desafiaments que planteja el fet que s’estan amplificant i diversificant les tipologies de les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats entitats socials de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, han posat de manifest que aquests canvis en les situacions de vulnerabilitat de les persones que atenen, requereixen d’un nou replantejament de les polítiques socials per a fer-hi front. Canvis que s’emmarquen dins de l’Estratègia d’inclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030’. Aquesta estratègia articula, amb objectius compartits, les actuacions d’inclusió social de l’Ajuntament de Barcelona i dels actors de la ciutats, i promou la coproducció a través del treball en xarxa i l’impuls de projectes estructurants. En total, s’han analitzat 28 indicadors.

La trobada ha possibilitat l’intercanvi i la generació de coneixement entre ciutats, afavorint la innovació social. Així com dimensionar l’acció social a nivell metropolità, amb la participació d’entitats i representants municipals d’ajuntaments de la metròpoli de Barcelona.

Canvis en les situacions de vulnerabilitat identificades

L’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva (format per més de 800 entitats i organitzacions socials) ha recollit les principals diferències de canvis de perfil en les persones ateses per les entitats socials, les seves dificultats i les possibles estratègies per a contextualitzar el que està succeint ara mateix, tant en la vida quotidiana de la ciutadania, com en les polítiques públiques i socials que han de pal·liar les dificultats que esdevenen en l’actualitat. Tanmateix, tot i els esforços realitzats per part de l’Ajuntament de Barcelona i les entitats del tercer sector social, encara hi ha marge per aconseguir un impacte més gran i abordar aquesta situació de manera més efectiva. Aquest canvi de perfil s’ha notat des de la pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa a perfils concrets, es destaca aquest canvi de perfils en els àmbits següents:

  • Sense Llar. S’observa una diversificació creixent en el perfil de les persones en situació de sensellarisme. Hi ha un augment tant de joves com de persones majors de 65 anys, fet que evidencia una polarització de les franges d’edat. També ha augmentat la presència de dones i famílies sense llar, passant d’un 23,8% al 2009 a un 28,5% al 2021 pel que fa a les dones allotjades en recursos residencials municipals. Aquest increment podria estar relacionat amb una detecció creixent, per part de les entitats i de l’Ajuntament de Barcelona, de situacions de sensellarisme ocult, així com amb la necessitat d’oferir espais no mixtos i especialitzats en l’acompanyament a les dones.
  • Precarietat econòmica. Es posa de relleu les persones que tot i tenir feina, a causa de la precarietat laboral, no poden cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació. Creix la demanda d’ajudes alimentàries per a persones individuals, sense càrrega familiar.

Aspectes comuns en els canvis de perfil les persones ateses per les entitats socials:

  • Salut mental. Augment considerable dels problemes de salut mental, malestar emocional i amb major presència de casos d’alta complexitat psicolò
  • Creixen els problemes per accedir a un habitatge segur i digne, sent una de les dificultats que més es vincula amb la davallada de la salut mental.
  • Necessitats bàsiques. La manca d’ingressos provoca l’ascens de la vulnerabilitat i la pobresa.
  • Dependència prestacions socials. Increment en la dependència de les prestacions socials, com la renda garantida, l’ingrés mínim vital… a més de les dificultats per a obtenir-les i mantenir-les.
  • Persones migrades. Elevada intensificació de la vulnerabilitat de les persones migrades en situació documental irregular, tant per les difícils condicions de vida quan arriben aquí com també l’alt volum de persones que arriben amb unes mancances prè
  • Increment de l’envelliment de la població. També hi ha menys suport de la xarxa comunitària.

Les entitats socials vinculades a l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva comparteixen el conjunt de dificultats pel que fa a les situacions de vulnerabilitat descrites: L’exclusió residencial, la burocràcia i l’escletxa digital, així com una  necessitat de més polítiques de protecció social en relació a la garantia d’ingressos.

Balanç de l’Estratègia d’inclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030

Dins del balanç de l’Estratègia d’inclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030’ hi ha indicadors que han millorat, com la reducció de la desigualtat en les rendes familiars en el barris de Barcelona, i també la taxa de pobresa laboral. No obstant això, es mostra un empitjorament significatiu en el que respecta als anys anteriors, en la taxa de privació de material severa, l’increment de la sobrecàrrega de despeses de l’habitatge, el preu mitjà del lloguer, l’increment de la pobresa i l’exclusió social, el patiment psicològic i el nombre de persones sense llar. Segons les dades presentades aquest divendres, dels 28 indicadors definits en l’Estratègia, el 50% de les accions s’han pogut realitzar amb èxit o està en procés.

Per Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, “Barcelona és un referent pel que fa a les polítiques socials, des de la proximitat i la innovació. Ara bé, moltes dinàmiques que estan impactant en l’àmbit local requereixen d’un abordatge de la mà d’altres administracions; especialment quan parlem d’habitatge i persones migrades”.

 

Més sobre l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva:

L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva és l’espai de participació, de cooperació publico-social i d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat que, a través de la coproducció de polítiques, treballen per construir una Barcelona més inclusiva i amb major qualitat de vida per a totes les persones

En definitiva, és un espai compartit entre el govern de la ciutat i la societat civil per a la inclusió i la defensa dels drets socials. La finalitat de l’acord és incrementar el capital social de la ciutat i promoure l’acció social, és a dir, la seva capacitat d’organització i actuació conjunta. I ho fa mitjançant la promoció de la cooperació i l’articulació de xarxes d’acció per avançar en la construcció plural i democràtica d’un bé comú primordial: la inclusió social.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat