Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Des del 2016 s’ha desplegat una extensa bateria de mesures per promoure la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat, dignificar els sectors professionals més feminitzats, combatre les desigualtats de gènere en el mercat de treball i fomentar la participació sociopolítica de les dones a la ciutat.

L’Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat (EFPP) 2016-2024 inclou, en el sisè any de desplegament, 71 actuacions, de les quals el 90% s’han dut a terme o estan en marxa.

Segons les xifres acumulades des de l’inici de l’estratègia, hi han participat més de 138.600 persones i 455 empreses i entitats, amb 325 programes i un centenar de campanyes.

L’estratègia es distribueix en tres grans eixos d’intervenció: “Dades i sistemes d’informació”, “Economia per a la vida i organització del temps” i “Ciutat de drets”.

1r eix: “Dades i sistemes d’informació”

Té per objectiu conèixer el fenomen de la feminització de la pobresa de manera integral i exhaustiva. S’ha incorporat en tots els formularis, enquestes, investigacions i estudis la variable de sexe, en alguns casos complementada amb variables més complexes.

S’han fet i publicat 19 estudis i s’ha promogut la reflexió i el coneixement mitjançant la celebració d’esdeveniments com el III Fòrum Rosa Virós, orientat a analitzar les causes de les desigualtats entre dones i homes.

2n eix: “Economia per a la vida i organització del temps”

Se centra en el mercat de treball i en el treball domèstic i les cures.

Més de 24.000 dones han participat en 25 programes d’activació, formació i inserció laboral, de les quals prop de 9.000 han estat contractades. També s’han atorgat ajuts a més de 500 pimes per afavorir la contractació de dones i més de 100 empreses han rebut assessorament sobre igualtat de gènere.

Pel que fa al treball domèstic, de les cures i els afectes, s’han desplegat més de 300 programes, activitats o campanyes de sensibilització per fomentar la corresponsabilitat i donar a conèixer el ventall de recursos disponibles.

A més, el Servei d’Atenció Domiciliària ha atès més de 65.000 dones. I l’Espai Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents en l’àmbit de la cura i posar-los a l’abast de tothom, ha fet més de 2.500 atencions.

3r eix: “Ciutat de drets”

Aborda qüestions bàsiques per al benestar i la inclusió social.

S’han destinat més de 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes: ajuts a la infància, monoparentalitat, habitatge, transport, inserció laboral, necessitats bàsiques, etc.

Pel que fa a la salut, més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels serveis municipals d’odontologia i de podologia per a persones en situació de vulnerabilitat. El programa SIRIAN de salut sexual i reproductiva ha reduït considerablement les taxes de fecunditat adolescent als barris on s’ha implementat. D’altra banda, s’ha estès a famílies monoparentals el descompte a totes les instal·lacions esportives municipals, i s’ha reforçat la promoció de la pràctica esportiva femenina amb una línia específica de subvencions, el premi Dona i Esport i el foment de projectes com “Mares escoles” o la Cursa de les Dones.

En matèria d’habitatge, més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat o famílies monoparentals encapçalades per dones han estat adjudicatàries d’un habitatge.

Emmarcada en l’EFPP, el 2021 es va aprovar la Mesura de govern d’economia feminista amb 68 actuacions per millorar les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades, que es caracteritzen per una precarització que s’ha aguditzat arran de la crisi derivada de l’emergència sanitària.