Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Els espais per a la pràctica de l’esport ocuparan més de la meitat de tot Magòria, un 53% total del sòl. La recuperació de l’històric camp de futbol, la construcció d’un pavelló poliesportiu i d’un camp de futbol 7, així com noves pistes de petanca és un dels eixos de la transformació del recinte, amb un impacte positiu per al sector associatiu del districte de Sants-Montjuïc, concretament dels barris de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i la Font de la Guatlla. Les associacions i clubs esportius que seran usuàries d’aquests equipaments tenen un fort arrelament entre la població jove del districte, ja que dinamitzen més de 3.000 esportistes menors de 18 anys. Entre aquestes entitats s’hi troben organitzacions històriques dels barris de Sants-Montjuïc com els equips de futbol de la UE Sants i la SE Mercat Nou Magòria, el CE Handbol BCN Sants, el JAC Sants de bàsquet o el Club Petanca Sants, entre d’altres.

El camp de futbol seguirà sent un dels trets característics de Magòria, ocupant-ne la centralitat, ara però aliniat amb el carrer del Corral. L’element que dona singularitat al projecte del camp és la solució arquitectònica per tal que aquest espai serveixi per articular i connectar els diferents àmbits i no esdevingui una nova barrera: una anella-passera perimetral que farà la funció d’accessibilitat, de grades, de vestíbul, de mirador i de pèrgola, gràcies al salt de cota entre el carrer del Corral i la Gran Via.

El camp, que estarà al nivell de la Gran Via, quedarà enfonsat respecte el carrer del Corral, des d’on es podrà accedir a peu de carrer a la passera perimetral del camp. En aquest costat longitudinal, paral·lel a Corral i sota la passera, s’hi desplegaran les grades, a sota de les quals s’hi podran ubicar els vestidors, sales tècniques i magatzems de material esportiu. Les grades quedaran cobertes per la passera, al sostre de la qual s’hi podrà instal·lar una xarxa de plaques fotovoltaiques per a la generació d’energia elèctrica.

La passera perimetral del camp de futbol connectarà amb el pavelló poliesportiu de quatre plantes pel seu costat curt. La mateixa passera és la solució arquitectònica per potenciar la permeabilitat visual entre el camp de futbol i les pistes esportives del pavelló per a la pràctica d’esports com el bàsquet, el futbol sala i l’handbol. A la coberta, a més, s’hi ubicarà el camp de futbol 7, el que significa un aprofitament de l’espai. La façana del pavelló al carrer del Corral serà vidriada o translúcida, de manera que l’edifici tingui il·luminació natural.

A l’altra banda del camp de futbol i integrades dins de la gran zona verda, se situaran les setze pistes de petanca previstes, una disciplina esportiva popular que contribuirà a dinamitzar socialment l’espai.

Al voltant del pavelló esportiu s’hi alçarà l’edifici destinat a l’equipament sociosanitari, que s’ordenarà en forma de L, fent front a una banda a la Gran Via, on es concentrarà la major alçada, i per l’altra a la zona verda del sector 2. Aquest edifici tindrà dos accessos, el primer a la confluència del passatge de vianants amb la Gran Via i el segon, a la primera planta des del carrer del Corral.

El Departament de Salut preveu la construcció d’un equipament sociosanitari amb una capacitat de fins a 261 llits, per donar atenció intermèdia i que funcionarà com a centre de referència per a l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra (500.000 habitants de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Esquerra de l’Eixample). Aquest centre anirà destinat a pacients crònics per tal de fer un abordatge multidisciplinari i integrat, amb atenció de convalescència (procedents d’hospitals d’aguts amb necessitat de rehabilitació i estada prevista fins a 30 dies), subaguts (crònics descompensats amb previsió d’alta en 10 dies), pal·liatius i llarga estada, així com atenció a addiccions cròniques. D’aquesta manera es dona compliment al conveni d’inversions en equipaments sanitaris 2016-2023 signat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquest equipament complementarà el Centre d’Atenció Primària (CAP) Bordeta-Magòria, gestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS), que es va posar en funcionament l’any 2014 i que presta serveis d’atenció sanitària integral -amb activitats preventives i d’educació sanitària, seguiment de les malalties cròniques i programes d’atenció domiciliària-, per part d’un equip format per metges de medicina familiar i comunitària, pediatria, personal d’infermeria, odontologia, treball social i personal d’atenció a la ciutadania.

Per reforçar el CAP es construirà un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Aquest CUAP es configurarà com un nou centre d’urgències de referència per a la població del districte de Sants-Montjuïc, que actualment s’ha de desplaçar al CUAP Manso. D’aquesta manera, en cas de ser necessari, es podran activar amb facilitat, dins del mateix edifici, els diferents dispositiu d’atenció als malalts fràgils, garantint la continuïtat assistencial i adaptant-se a les necessitats, circumstàncies i preferències de les persones i del seu entorn.

També es preveuen diferents àrees i serveis logístics assistencials i s’integraran a l’edifici recursos socials com el servei d’atenció a la infància i adolescència i a les seves famílies i un centre de serveis socials de referència territorial en l’atenció a la dependència, i es treballarà per aprofitar la proximitat dels equips d’atenció primària i geriatria per avançar en l’atenció integrada social i sanitària a domicili, o incloent a la promoció d’habitatge dotacional un subconjunt d’habitatges amb major suport social i sanitari per persones amb deteriorament cognitiu.

L’edifici destinat a habitatge públic dotacional i per a lloguer assequible s’alçarà sobre la façana de la Gran Via de les Corts Catalanes i s’organitzarà al voltant d’un gran pati que alhora serà un distribuidor de moviments i un mecanisme de regulació tèrmica i de ventilació. Al mateix temps, l’edifici s’articularà de manera que connecti amb passos cap al carrer del Corral i el complex esportiu i també cap al parc de l’estació de Magòria.

Aquesta edificació s’allargaria a sobre de la Gran Via entre el passatge de vianants que resultarà de l’allargament del carrer de Tort i fins a tocar del casal cívic de l’estació de Magòria. A sobre del casal, l’edifici recularia a la tercera planta per generar una gran terrassa sobre el parc i l’equipament. Alhora, la coberta també es preveu com un espai enjardinat per a ús dels seus habitants.

La previsió és que en aquest edifici hi hagi un sostre de 14.000 metres quadrats i 150 habitatges dedicats a col·lectius específics, com la gent gran, o bé les persones en situació de vulnerabilitat econòmica o social. El projecte d’habitatge a Magòria complementa aquí el projecte habitacional de Can Batlló, on la categoria d’habitatge dotacional és l’única que no s’hi ha desenvolupat. En total, un cop finalitzats els diferents processos a tot el sector Can Batlló – Magòria, hi haurà un total de 441 habitatges en sòl públic.

La proposta de Campus Magòria concep la zona verda en un gran únic espai compacte per aconseguir la màxima qualitat de l’espai. S’ubicarà al triangle que formen els carrers del Corral i del Moianès i s’entén com una continuïtat dels actuals Jardins de Celestina Vigneaux, a l’altra banda del carrer del Corral, que esdevindrà l’eix que alhora connectarà aquest gran espai de verd amb els futurs jardins de Can Batlló. Al mateix temps, per la part baixa de l’àmbit, la nova zona verda de Magòria s’integrarà al voltant del casal cívic, que veurà reforçat la singularitat de l’edifici de l’antiga estació com a espai simbòlic i històric del barri.

En referència a la vegetació, l’objectiu és preservar l’arbrat existent compatible amb la nova ordenació i es conservarà el major nombre d’exemplars que es trobin en tot l’àmbit, estudiant la viabilitat del seu transplantament als espais lliures. Es garantirà també la biodiversitat del verd urbà, amb varietat d’espècies mediterrànies tant al parc com a la passera perimetral del camp de futbol o a les cobertes i façanes dels edificis, amb l’objectiu de generar zones d’ombreig a l’estiu i assolellament a l’hivern.

La definició del projecte de Campus Magòria: Connecta 4 s’ha basat en els principis d’eficiència i eficàcia, atenent a la consideració i quantificació dels recursos que s’han d’utilitzar per dur-lo a terme. És a dir, la prioritat de la proposta és la minimització de l’impacte ambiental. Es promourà també l’ús d’equips eficients i de baix consum en tots els usos de l’edificació, amb estalvis que podran arribar al 30% respecte a aparells convencionals.

Per reduir el consum d’aigua potable en els edificis dotacionals i esportius, la proposta preveu el reciclatge d’aigües grises per a inodors, reg de la vegetació i neteja. Pel que fa al consum d’energia, als nous edificis s’hi incorporaran mesures actives i passives per a l’estalvi i l’autoproducció d’energia procedent de fonts renovables.

A partir del projecte Campus Magòria: Connecta 4, l’Ajuntament de Barcelona comença ara el procés per elaborar un Pla de Millora Urbana (PMU) per ordenar urbanísticament la proposta i definir volums, alineacions i usos de cadascun dels àmbits on s’hauran de construir els diferents equipaments. Aquest PMU de Magòria s’elaborarà de la mà dels diferents operadors públics que hauran d’executar la construcció i reurbanització de l’espai, a més del preceptiu procés participatiu amb la ciutadania com en tot procés de transformació urbanística.

Atesa la magnitud del projecte, la previsió és que el PMU estigui aprovat definitivament durant el primer semestre de 2021. En aquest moment els diferents operadors podran començar a treballar en els projectes per cadascun dels equipaments sociosanitaris i esportius, l’edifici d’habitatge i la zona verda, amb la vista de poder començar les obres a principis del 2023.

La inversió estimada per a la transformació de tot Magòria rondarà els 60 milions d’euros entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que assumirà la part dels equipaments sociosanitaris amb una previsió estimada d’entre 30 i 35 milions d’euros.

La transformació de la zona ha estat possible després que l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona adquirís a la Generalitat de Catalunya aquest solar. L’acord ha permès accelerar el canvi del barri de la Bordeta iniciat l’any 2011 amb el procés de transformació de l’antiga fàbrica de Can Batlló. Els terrenys de Magòria feia molts anys que havien quedat sense cap ús i actuaven com una barrera entre el barri de la Bordeta i la Gran Via, un espai que ja s’ha començat a recuperar després que aquesta tardor s’inaugurés la zona verda del sector 2, a l’àmbit que toca a Can Batlló. Amb aquesta adquisició per part de l’Ajuntament, el districte de Sants-Montjuïc no només es dota d’equipaments socials, sanitaris, esportius i d’habitatge, sinó que permet que el barri s’obri a la Gran Via i dóna continuïtat a la trama urbana de la zona que quedava interrompuda pels terrenys de La Magòria.

Roda de premsa de presentació de la proposta guanyadora (06/03/2020)

Notícia: La Magòria del futur: equipaments, habitatge, esport i zones verdes (06/03/2020)

Fil de Twitter a @bcn_ajuntament (06/03/2020)