L'Ajuntament protegeix La Carboneria de Sant Antoni

22/07/2016 - 13:54 h

El Consell Plenari d’aquest divendres ha aprovat definitivament modificar el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat per incloure-hi la finca del carrer d’Urgell, 30, coneguda popularment com La Carboneria. L’acord li atorga un nivell de protecció C i impedeix que s’enderroqui o es transformi irreversiblement el primer edifici construït a l’Eixample de Cerdà.

El Consell Plenari ha aprovat definitivament aquest divendres, amb els vots favorables del Govern municipal –BComú i PSC–, CiU, C’S, CUP-Capgirem i l’abstenció del PP, modificar el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat per incloure-hi la finca del carrer d’Urgell, 30, coneguda popularment com La Carboneria.

El tràmit atorga un nivell de protecció C a la finca, de titularitat privada i construïda el 1864 sota la direcció del mestre d’obres Antoni Valls i Galí. Aquesta catalogació –Bé d’interès urbanístic– suposa mantenir-ne els volums originals i evitar-hi remuntes, i admet actuar a l’interior de l’edifici, sempre que no se n’afectin els elements exteriors protegits, i eliminar-ne els volums afegits al nivell de la planta baixa, al pati posterior de la casa. Per tant, s’impedeix que l’immoble s’enderroqui o es transformi de manera irreversible, i així se’n preserva el valor que té per a la memòria social i cultural del districte.

Un testimoni del naixement de la trama Cerdà
La Carboneria és un edifici en cantonada que s’adapta de manera peculiar a la trama Cerdà, ja que és una de les primeres construccions bastides a l’Eixample en un període que es podria considerar de transició. La construcció de l’immoble, iniciada el 1864, es remunta al període de consolidació del pla Cerdà, entre els anys 1860 i 1865, quan van conviure dues trames urbanes diferents al voltant del nucli antic: la dels camins de ronda, que havia de desaparèixer, i la quadrícula Cerdà, que havia d’ocupar el pla de Barcelona.

Des del punt de vista compositiu, es tracta d’un exemple típic d’arquitectura de mestre d’obra de mitjan segle XIX que defuig la monumentalitat i es basa en plantejaments en què imperen la senzillesa, l’ordenació i la simetria.