Economia Social i Solidària

Amb motiu dels 125 anys de la Federació de Mutualitats de Catalunya, entrevistem el seu president, Jordi Busquet. Ens explica el que diferencia el model mutualista d’altres models d’assegurances personals, la història de la Federació i la importància de la intercooperació amb administracions i altres entitats de l’ESS.

Com funciona el model mutualista? Què us diferencia d’altres ofertes d’assegurances personals?

La més rellevant és la figura del mutualista: és a la vegada client i propietari. Aquesta és la gran diferència. Quan ens trobem amb altres tipus d’entitats asseguradores, el contracte que signes és un contracte de client, prenedor, amb una companyia. En canvi, la mutualitat, en el moment en què signes aquest contracte, tu ja ets mutualista i, per tant, ets propietari. Independentment que tinguis una pòlissa amb un preu o amb un altre, tinguis més cobertures o menys, el teu vot val el mateix.

Per què, per molt que diguis que el client és el primer, que millor que el client i el propietari sigui el primer? En el món mercantil hi ha el dubte de si realment el primer és el client o el capital. En el nostre cas, la mutualitat el que vol és donar un servei, una prestació per damunt de tot. I, per tant, amb aquesta figura que ets propietari i client el que prima sempre és el servei.

Quan parleu de servei, quin tipus de servei? Quins àmbits o que cobriu?

Depenent de les mutualitats, estan orientades en uns serveis o en uns altres. Hi ha mutualitats que es van crear bàsicament per una cobertura d’assistència sanitària en zones on no hi havia o és insuficient; d’altres és cobertures d’accidents; d’altres temes de medicaments; altres temes d’enterrament…

És la necessitat dels moments la que crea les prestacions que desenvolupen les mutualitats. No és tant la mutualitat com a ens que pensa un grup petit què oferim i busco mutualistes, sinó que és un tema de baix a dalt.

Quin valor afegit té, doncs, el mutualista?

Més enllà dels clàssics vinculats al concepte d’economia social i solidària (ESS), que la persona prima davant del capital i que són entitats democràtiques, hi ha una part que és la continuïtat.

És a dir, la garantia de la continuïtat de l’entitat, perquè depèn dels mateixos mutualistes. Som entitats molt solvents. Per què? Perquè anem acumulant aquestes reserves per perdurar en el temps. Tenim una experiència de molts anys, hem viscut moltes crisis per aquest camí i hem sobresortit en aquests moments de crisi justament perquè la gent és quan veu realment que tens aquest valor afegit de continuïtat.

I no és només la continuïtat en els serveis, sinó en com es fa aquest servei, l’ànima de la mutualitat.

Quin impacte ha tingut la crisi de la covid-19?

Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.

En el nostre model, ens trobem que, com entitats asseguradores, la covid-19 és una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes, per definició. Però què passa? Aquests nivells de solvència que parlàvem, per què s’acumulen? S’acumulen per quan facin falta. No per no fer-los servir.

En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Aguantem el chaparrón, cobrim prestacions que no estan cobertes, però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica també.

Quin rol té la Federació?

Nosaltres diem sempre que el nostre concepte de ser singulars… La gent només es focalitza en “és que sou petits”. Però és que molts petits fan coses grans! Cooperem per competir i la Federació és l’instrument. Ens permet competir en un mercat com l’actual sense perdre l’essència nostra de mutualitat i sense perdre les singularitats que cada mutualitat té.

La Federació quantes mutualitats?

Som unes 34 mutualitats. El criteri nostre són aquelles entitats que tenen la seu social a Catalunya. N’hi ha que només tenen activitat a Catalunya, i altres que tenen a Catalunya i a fora.

Tenim un volum molt gran de mutualistes i subjectes protegits. Mutualista és la persona que signa el contracte, però pot tenir més persones: tenim més d’un milió de persones cobertes per les mutualitats, gairebé 1,3 milions. A més, tenim una ràtio de fidelitat interpretada com a baixes que es produeixen anualment respecte a les que es produeixen en una SA, molt més reduïdes. Això significa que la gent està contenta. Pot costar més de convèncer d’aquest model, però quan estan dintre els hi costa molt de fer un canvi.

Quins reptes creus que s’enfronta la Federació de Mutualitats i el model de mutualitats?

El primer repte que, tot i que l’hem passat, hem d’estar sempre atents, és la viabilitat. Entitats com les nostres, igual que altres del món de l’ESS, normalment sempre s’ataquen amb arguments econòmics: falta d’eficiència, que no estan ben capitalitzades… En el nostre cas, això no ho poden fer servir perquè girem la truita. Som nosaltres els que podem dir us falta solvència o esteu mal capitalitzats. Perquè ells prefereixen tenir menys solvència, menys capital, perquè el distribueixen entre els seus accionistes. En canvi, els mutualistes prefereixen que es quedi per poder fer front a imprevistos.

Aquesta pota que és tan ferma, i que ens ha costat molts anys anar acumulant i anar gestionant, no l’hem venut prou bé. És a dir, hem de vendre més aquesta professionalitat nostra i manera de fer que dona aquesta garantia. Això ho sap molt poca gent, que tenim aquesta fortalesa. Crec que és un tema de comunicació. Ara, ens tocarà també demostrar aquesta singularitat que tenim. Comunicar aquesta singularitat que nosaltres acceptem i volem que continuï. Volem potenciar aquesta diversitat i comunicar-la.

Jo crec que el nostre gran repte és comunicar aquesta fortalesa econòmica, a la vegada, aquesta singularitat i que, des de la Federació, treballem per crear aquestes línies mestres que fan que perduri en el temps aquest model.

Com treballeu i intercoopereu amb l’àmbit de l’ESS?

Fins fa molt pocs anys, molt pocs, nosaltres no interactuàvem de manera activa com a Federació ni com a conjunt del mutualisme amb la resta de l’economia social i solidària, ni a nivell local aquí a Barcelona ni a nivell català. Sí que és cert que molts dels mutualistes estan vinculats al món de l’ESS, això sí que hi era. Era una porta per nosaltres important.

Però, com també la Federació va sistematitzar els temes de solvència i econòmics, devíem sistematitzar també el tema de la intercooperació. Aquí el gran punt va ser la creació de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual som membres fundadors i aquest va ser el gran salt endavant. És important també destacar que l’origen del nostre apropament a l’ESS va ser el Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona que, en aquell moment, era el Jordi Via. Va ser aquí on vam començar a bellugar-nos i a fer contactes amb el món de l’economia social i solidària.

El lema de l’aniversari de la Federació és “125 anys de suport mutu”. Per què aquest lema?

El concepte de suport mutu és la clau del nostre model, una ajuda mútua que és intergeneracional. Les mutualitats ens donem suport mutu entre nosaltres, a la mateixa Federació per tirar endavant projectes comuns. Hi ha gent que té més recursos que altres i, per exemple, legalment pot avançar molt més en el tema de solvència d’ús que altres entitats perquè totes ho vam posar en comú i ho vam regalar perquè se’n poguessin aprofitar totes i crear un model de la Federació.

Aquest suport mutu també el fem des de les mutualitats, cada mutualitat amb els seus mutualistes actuals perquè si hi ha una persona que avui té, per desgràcia, un càncer, què farem? Li pujarem la prima perquè ha gastat més? No. Això té una força per mi també molt gran.

I el que deia, aquesta intergeneracional. Hi ha una mutualitat que és més vella que la Federació, té més de 150 anys. Han anat acumulant reserves, aquests excedents cada any. Van acumulant, acumulant, acumulant i això ho han anat posant en propietat dels seus mutualistes. És una entitat d’aquestes molt petites, tocant a la Jonquera, un poble que es diu Cantallops. El Casino del poble és seu, de la mutualitat; el primer bar també, l’Aliança també. Tot això, ho han posat a disposició dels mutualistes, que al final era el poble. I segueixen. Per què és possible mantenir actualment una entitat com aquesta o d’altres? Perquè si no hi hagués hagut aquest compromís de tantes generacions, no estarien en aquesta situació.

Ho vinculo sempre amb la part econòmica. Per què som tan solvents? Són molts anys de gestió amb un únic criteri: la continuïtat.