“Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari”

26/07/2019 - 07:41

Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.

Des de fa menys d’un any, a Barcelona s’està duent a terme una prova pilot de la moneda ciutadana REC. Aquesta prova del REC s’emmarca en el projecte B-INCOME de l’Ajuntament de Barcelona, que avalua com optimitzar els recursos de serveis socials i les ajudes a les famílies. Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, una entitat que és part del comitè de direcció del B-INCOME. Li hem demanat que ens expliqui en què consisteix el REC, quin ha sigut l’impacte en els barris de l’Eix Besòs i quina viabilitat de futur té una moneda ciutadana com el REC a la ciutat de Barcelona.

En què consisteix el REC?

És el nom que a Barcelona pren la moneda ciutadana, que és un híbrid entre moneda local,  -que normalment és municipal-, i moneda social -que normalment és iniciativa de l’Economia Social i Solidària (ESS).

És un híbrid perquè el plantejament i la governança no és el d’una moneda municipal, sinó que sigui de la gent. Però, a la vegada, no només està vinculada al camp de l’ESS, sinó que està pensada en un sentit més ampli per afavorir l’economia local, el comerç de proximitat, etc.

Les monedes anomenades locals, municipals o ciutadanes són de molts tipus i característiques diferents. En aquest cas, el REC té paritat amb l’euro, el que significa que es pot canviar els euros de les persones usuàries a RECs mitjançant una aplicació de telèfon mòbil. I això permet comprar a 160 comerços, de moment a l’àrea de l’Eix Besòs.

L’objectiu és que al igual que tenim criteris de Consum Responsable o de KM0 amb diferents valors, en aquest cas ens auto-obliguem a consumir en aquells comerços o entitats d’aquests barris amb la idea que tingui un efecte multiplicador a l’economia.

Això s’explica perquè si una persona gasta la seva compra setmanal en una gran superfície i paga amb euros, gran part d’aquests diners se’n van a fóra del barri. En canvi, si gasta la seva compra en comerços de barri, cada vegada que es fa una operació, augmenta la facturació de tant dels usuaris perquè hi ha una possibilitat que la quantitat gastada o una part d’ella es torni a gastar en una altra botiga del barri.

Per la prova pilot del REC ha sigut clau que formés part del projecte B-INCOME que avalua com optimitzar els recursos de serveis socials i les ajudes a les famílies de l’Eix Besòs.

Amb aquest sistema, unes 600 famílies reben el 25% del suport municipal en RECs, el que suposa que cada mes entren aproximadament uns 50-70.000 RECs fins arribar, en menys d’un any, a la vora dels 700.000 RECs. Això suposa tenir una injecció pública de diners que vol no només ajudar directament a unes famílies i persones que tenen unes necessitats objectives, sinó fer-les còmplices per ajudar-se entre elles mateixes i ajudar els barris, el comerç i les entitats del barri on viuen. Aquest és el cercle virtuós de la moneda.

Quins són els reptes principals d’una moneda ciutadana com el REC?

El principal repte és que s’ha d’aconseguir un volum important de persones que utilitzen el REC i un volum important de comerços que l’accepten. I això sempre és una de les dificultats de la posada en marxa de les monedes, perquè una moneda és confiança. I com que és confiança, ningú canvia euros per RECs si no sap que allò està ben garantit, li serà útil i no es quedarà després en un racó.

Tot és molt recent, però de moment les dificultats que es podien preveure com que els usuaris del B-INCOME serien reticents a fer servir una aplicació (el REC només funciona a través d’una app per mòbil), hem fet un acompanyament molt personalitzat, actualitzant les aplicacions i en alguns casos que no eren compatibles, l’Ajuntament els hi ha prestat durant uns mesos un mòbil. Globalment, des de fa mesos no hi ha hagut cap problema destacable i només hi ha hagut 4 o 5 persones que han tingut dificultats per problemes estructurals, com una persona que no hi veu o una altra que no coneix l’idioma.

Quins resultats està obtenint?

El primer objectiu d’aquest any era aconseguir que uns 150 comerços i entitats hi participessin. Avui ja tenim uns 190 comerços, dels quals uns 160 són operatius. Per altra banda, volíem aconseguir que al menys 350 famílies ho utilitzin i ara ho estan fent unes 600 famílies. El proper pas és començar a afavorir la recirculació dels RECs. De moment, dels RECs posats en circulació, més de la meitat s’han canviat de nou a euros, uns altres estan latents i d’altres estan re-circulant.

Per altra banda, amb la prova pilot la gent es pot gastar les primeres necessitats en les botigues que pertanyen a la xarxa. I en l’enquesta que vam fer fa uns mesos entre comerços i usuaris, la mitjana dels ingressos de tots els comerços havia estat en aquell moment d’uns 3.000 RECs, el que ha suposat un augment de vendes d’entre l’1 i el 5% de mitjana. De fet, el 80% dels comerços han augmentat les vendes.

S’ha vinculat molt al B-INCOME, que és el que ha permès fer una prova pilot. Hi hauria la capacitat i voluntat d’estendre-ho al conjunt de la ciutat?

Aquest és el gran repte ara. En la mesura que el B-INCOME s’acaba a finals d’any, el REC continuarà sempre i quan hi hagi una part dels usuaris que vulguin continuar voluntàriament perquè hagin vist l’interès. I l’altra és que persones d’aquests barris o de fóra, que entenen la potencialitat que té una moneda complementària com el REC per afavorir l’economia de ciutat en un sentit ampli, decideixin adherir-se.

És un debat no només pràctic i de finançament, sinó també de model. Tenim dos models molt diferenciats que estem estudiant, sabent que la decisió es prendrà segons factors que no depenen només de nosaltres.

En el primer model, el REC és la moneda de Barcelona que l’Ajuntament fa servir com a eina de redistribució de renda amb les particularitats de poder reorientar-la a prioritats polítiques: barris amb dificultats, comerços amb dificultats, entitats d’aquests barris. Seria el mateix que estem fent ara, als mateixos barris o ampliat als 21 barris del Pla de Barris.

L’altre model té en compte que l’escenari d’un sistema de monedes globalitzades que competiran entre elles ja és aquí i que canviarà tot el sistema bancari i els sistemes dels bancs centrals. Això per dalt. I per baix, podem fer alguna cosa? O només ens quedem mirant com desapareix quasi tot? Podem construir com a ciutadania un grau de sobirania, no només financera com és la banca ètica, sinó també en el camp monetari?

Des d’aquesta perspectiva, podem crear un discurs on Barcelona passa a ser la capital d’una moneda ciutadana digital per intentar fer front als dos grans desequilibris que hi ha d’un determinat tipus de monedes globals. El primer és l’impacte que tenen sobre l’àmbit local, deixant sense capacitat de reacció a molts governs. I el segon, que aquestes monedes digitals, com la Libra de Facebook, s’escaparan del control democràtic de tothom.

La pregunta política és: es poden combinar els dos models? I la resposta és sí. Com a política pública municipal o fins i tot des de la Generalitat per distribuir mesures com la renda mínima garantida. Si el conjunt d’administracions públiques adoptessin monedes com el REC, tindria un efecte multiplicador en el propi territori ja que és una eina que permet tant a la ciutadania, a les organitzacions polítiques com les institucions poder incidir en el sistema mantenint la llibertat de mercat, però afavorint unes polítiques amb una eina i no només amb idees.

Altres notícies destacades

“Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari”

26/07/2019 - 07:41

Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.

Álvaro Porro renova com a Comissionat en el nou govern municipal

25/07/2019 - 20:38

Amb l’aprovació del nou cartipàs municipal, encapçala el Comissionat d’Economia Social, Verda, Desenvolupament Local i Política Alimentària.

La XMESS presenta dues publicacions per promoure i implementar l’ESS als municipis catalans

25/07/2019 - 20:27

Són la guia “L’ABC de l’Economia Social i Solidària als Municipis” i la publicació “Compra Pública Responsable”.