“Ara més que mai, s’ha d’apostar per l’ESS”

18/06/2020 - 07:00

Entrevista a Álvaro Porro sobre l'ESS i impacte de la covid-19.

Entrevista a Álvaro Porro, Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona

Davant de la crisi socioeconòmica provocada per l’emergència de la covid-19, l’Ajuntament de Barcelona impulsa diferents mesures econòmiques enfocades a reactivar l’Economia Social i Solidària (ESS), així com l’Economia de Proximitat, amb un total de 7,5 milions d’euros.

Però com es veu aquesta crisi des de la institució? Com s’enfoca la relació amb l’àmbit i quines solucions s’estan posant en marxa? Per respondre a aquestes preguntes, hem parlat amb Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària​ de l’Ajuntament de Barcelona, sobre com s’està treballant des del Comissionat per fer front a les conseqüències de la covid-19 i com s’articulen les diferents respostes.

Quines han estat, des de la institució, les primeres iniciatives davant de la crisi per la covid-19?

El que hem procurat és tenir una mirada de reactivació econòmica de l’ESS. Així, hem treballat per mantenir una relació fluïda i oberta amb tots els actors i entitats representatives de l’ESS, així com amb la Generalitat o el Govern de l’Estat. Hem conversat per determinar quina és la situació i com coordinar-nos per facilitar al màxim la feina amb la voluntat de sumar entre les administracions i els actors de l’àmbit.

En primer lloc, l’objectiu ha sigut donar suport a les entitats perquè puguin accedir a les ajudes generals de les administracions. Per exemple, assegurar-se que l’àmbit de l’ESS pogués accedir a les ajudes destinades a les pimes o autònoms, quan això fos d’interès.

En segon lloc, hem dut a terme mesures específiques, entre les quals destaquen permetre l’accés a crèdits mitjançant les finances ètiques o la feina per assegurar la publicació de les subvencions “Enfortim l’ESS” i “Impulsem el que fas”, perquè les resolucions sobre els projectes surtin el més aviat possible. Així mateix, s’ha treballat amb sub-àmbits concrets de l’ESS per veure quines necessitats tenen. Parlo, per exemple, de les empreses d’inserció, les cooperatives culturals o les de tecnologia.

En definitiva, l’objectiu ha sigut el de, entre tots, entitats i administracions, sumar accions per reactivar l’ESS.

Com valoreu l’impacte socioeconòmic que està tenint la covid-19?

La parada de l’economia ha sigut molt dura en general, però amb un impacte que no està repartit de la mateixa manera. Hem de ser conscients que hi hauran tancaments. Nosaltres ajudarem en tot el que sigui possible, però hem de ser realistes i preveure aquest escenari.

La bona notícia és que durant la crisi del 2008 es va poder observar com el cooperativisme va caure menys temps i amb menys volum que la resta de l’economia. De fet, les dades ens mostren que es va recuperar abans. Per tant, el cooperativisme té una major resiliència a l’hora de protegir l’ocupació.

Ara bé, és important tenir en compte el teixit cooperatiu amb menys múscul, com pot ser aquell que s’ha creat fa uns 4-5 anys. La seva realitat és diferent i per tant les seves necessitats per fer-hi front també.

Quins reptes posa sobre la taula aquesta crisi?

En realitat, molts dels reptes ja hi eren. El que passa és que ara venen amb més urgència. No és opcional enfrontar-los, cal fer-ho,  i s’ha de fer en pitjors condicions. I no es pot dubtar.

Per exemple, s’ha de poder construir projectes més sòlids, amb més múscul. Aquí és clau la intercooperació, la creació d’estructures col·lectives i que sigui fàcil per la gent trobar productes de l’ESS. Per exemple, em sembla interessant la creació de centrals de compra i la creació de mercats conjunts.

També s’ha de poder créixer. I per trobar aquesta solidesa que permeti el creixement, s’ha de poder accedir a diferents fonts de finançament. I tenim el repte tecnològic. S’ha de poder ser competitius amb la resta de l’economia quan parlem de digitalització i en la creació de plataformes digitals.

I finalment, tenim la construcció de mercat social. És fonamental arribar a grups més amplis, mitjançant altres canals de distribució i de publicitat. S’ha de poder arribar a la societat en un sentit ampli. Un exemple dels sectors són l’alimentació, el tèxtil i la cultura.

I quin paper poden jugar les polítiques públiques en aquest context?

La situació provocada per la covid-19 demostra la vulnerabilitat del sistema i les seves limitacions. Per això és important reivindicar l’ESS: hem de mostrar la realitat i que és una alternativa real i escalable.

Ara més que mai, s’ha d’apostar per l’ESS. Perquè és resilient, permet assegurar una economia més localitzada i lligada als recursos i comunitats on es troba. Una economia que posa al davant les persones i el bé comú, un moviment clau si volem afrontar millor el repte de la crisi i les vulnerabilitats.

La propera setmana s’organitza a Barcelona el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET), de manera virtual. Quina importància té la connexió internacional per l’ESS?

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores és un procés de confluència, tant a nivell local com a nivell internacional, entre totes aquelles iniciatives, moviments i formes d’abordar l’economia que tenen en comú, des d’allò local, i superar els grans reptes actuals que també són globals.

Arran de la crisi de la covid-19, l’àmbit ha apostat per l’alternativa del format virtual que tindrà una primera part del 25 de juny al 1 de juliol. I després, una segona a la tardor, coincidint amb la Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC).

En tot aquest procés, ens sembla molt important apostar per un retrobament del moviment de l’ESS i de les altres econoies transformadores, tant a nivell local com internacional. Construir un espai virtual on les diferents xarxes i actors es puguin escoltar.

Per acabar, aquesta crisi ha mostrat la importància de l’alimentació saludable, sostenible i de proximitat. Com s’aborda aquesta realitat des del Comissionat?

En primer lloc, cal destacar que amb la covid-19, no hi ha hagut problemes d’abastament . Però si que tothom ha pogut comprovar la importància del sector alimentari.

Aquests darrers mesos ens han permès confirmar que hi ha una manca d’estructures de distribució alimentària i, per tant, ens hem reafirmat en el que ja estàvem treballant. De fet, està molt clar que hi ha ganes d’un canvi de model alimentari i que ens hem d’alimentar més de forma local. I ara, és un bon moment per fer aquestes propostes.

En aquest sentit, que Barcelona sigui capital de l’alimentació sostenible l’any 2021 és una oportunitat per enfortir molts dels elements que s’han comprovat arran de la covid-19, com ara repensar la relació entre el camp i la ciutat. En definitiva, hem de repensar el model d’alimentació a través dels valors de l’ESS.

Altres notícies destacades

Ampliació del Fons de Crèdit Municipal per l’ESS

03/08/2020 - 12:06

Els convenis amb Coop57 i Fundació Fiare suposen 4 milions de finançament

ConversESS de tardor, cicle de ponències sobre la covid-19 al setembre

22/07/2020 - 15:24

Cicle d’activitats per parlar sobre les conseqüències de la covid-19.

Activitats i formacions ESS de juliol i setembre

21/07/2020 - 12:27

Continuen els tallers i sessions virtuals per entitats i emprenedoria.