Balanç de tres anys de política pública d’ESS a Barcelona

04/03/2019 - 11:35

Fem repàs de les accions, programes i serveis desplegats pel foment i enfortiment de ESS a la ciutat.

El passat dijous 28 de febrer es va celebrar un cafè-balanç de la política pública d’Economia Social i Solidària (ESS) amb un repàs de les accions, programes i serveis desplegats pel foment i enfortiment de ESS a la ciutat. Va ser una bona ocasió per compartir i valorar amb l’àmbit, organitzacions i projectes de l’ESS a la ciutat, l’execució del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, així com reflexionar sobre què esperem del futur immediat.

Tal i com va comentar Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, l’ESS està en un bon moment. “Hi ha un canvi cultural que té a veure amb processos molt més grans que amb l’ESS, hi ha un canvi generacional, persones de noves generacions que estan buscant altres significats i noves maneres de fer economia. I això es comença a veure en les dades”, va expressar.

Des de la posada en marxa del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària al 2016, la ciutat de Barcelona ha experimentat un increment notable de creació de cooperatives en els darrers 4 anys; al 2015 el saldo de creixement a la ciutat era de 31 cooperatives, al 2018 es confirma la tendència a l’alça, i així el saldo de creixement de cooperatives ha estat de 75 noves.

Per Emiliana Pallàs, directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Barcelona Activa, aquesta realitat il·lustra la importància que té posar les persones en el centre, treballar per les economies diverses i apostar per l’emprenedoria col·lectiva.

En aquest sentit, Pallàs va explicar que Barcelona Activa, “com a agència de desenvolupament local de la ciutat de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona, té un rol molt important a l’hora de treballar per l’economia plural a la ciutat, per entendre que hi han moltes altres maneres de fer economia, que hi han economies transformadores que posen en el centre a les persones, les necessitats de les persones i dels territoris. Per tant, això genera una altra forma de fer en les formes d’organització així com en les formes de producció”.

Com va recordar Ester Vidal, Directora de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, el Pla d’Impuls contemplava més de 200 actuacions, repartides en 6 línies d’actuació com acompanyament i formació, finançament, intercooperació, comunicació i relat, equipaments i recursos, i territorialització i acció comunitària.

“La posada en marxa del Pla d’Impuls va permetre treballar cap a una ciutat amb un model socioeconòmic alternatiu transformador amb l’objectiu de contribuir a la reducció de les desigualtats socials i territorials i promoure una economia al servei de les persones i de la justícia social”, va afirmar Vidal.

Oferta formativa i d’acompanyament

Des del 2016, Barcelona Activa ha incorporat una oferta formativa específica en Economia Social i Solidària i Innovació Socioeconòmica amb l’objectiu de fer fàcil viure amb l’ESS a Barcelona. Aquesta oferta ha comptat amb 2.048 participacions en les més de 85 activitats i formacions impulsades en les quals han participat 159 projectes i/o organitzacions, així com 1.516 persones.

Servei d’assessorament d’ESS

Al llarg d’aquests tres anys, s’ha consolidat un servei d’assessorament especialitzat i individualitzat per a projectes i organitzacions de l’ESS. Mitjançant aquest servei, s’han atès 181 organitzacions i 606 persones amb 490 idees o projectes emprenedors.

Programes específics

Finalment, s’han posat en marxa tres programes especialitzats d’acompanyament i formació, dos dels quals adreçats majoritàriament a dones, en els que han participat 158 projectes i/o organitzacions.

Són quatre edicions del programa “Camí de la solidesa”, tres edicions de “La Comunificadora” i tres edicions del programa “Construïm en femení”.

innoBA

Una de les fites importants d’aquests tres anys ha sigut la recent posada en marxa d’innoBA, el nou equipament de referència en Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa. Aquest centre acull i acompanya projectes empresarials amb impacte social representatius del canvi en la cultura de la emprenedoria a la ciutat. innoBA respon a l’estratègia municipal de donar suport a una economia plural i dotar d’eines i recursos a l’economia social i solidària.

Entre els diferents serveis que ofereix el centre trobem el Punt d’acollida i orientació amb l’objectiu de ser la porta d’entrada de l’ESS a la ciutat, la co-Agenda que recull les activitats de promoció de l’ESS o la innoBAdora – Comunitat d’Incubació que ja compta amb 15 iniciatives instal·lades.

Enfortiment de projectes d’ESS

Per altra banda, des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum s’ha fet un esforç important per enfortir els projectes i organitzacions d’ESS. Destaca la signatura d’acords amb Coop57 i Fiare Banca Ètica per poder facilitar l’accés al finançament de les organitzacions, amb el resultat de 18 empreses finançades i 114 llocs de treball creats. Però també la creació del programa de matchfunding “Conjuntament” amb la Fundació Goteo amb la participació d’onze projectes amb un import de 96.000 €.

I finalment, el desplegament de línies de subvencions. Entre el 2016 i el 2018, s’han rebut més de 550 sol·licituds de subvencions en diferents modalitats amb un resultat de 409 projectes finançats amb un import de 3.278.960 €.

Projectes emblemàtics

En el marc del Pla d’Impuls s’ha donat suport i acompanyat diferents projectes emblemàtics entre els quals destaca Coòpolis i el Bicihub. En el cas de Coòpolis, el Centre de promoció del Cooperativisme de Barcelona, s’acaba de presentar un acord per impulsar la nova etapa d’un centre, que vol esdevenir una incubadora de cooperatives referent a Europa amb prop de 4.200 m2.

I per altra banda, el Bicihub ja és un projecte cooperatiu plenament en marxa, centrat en la mobilitat sostenible que compta amb la participació de 24 entitats del món de la bicicleta en l’edifici emblemàtic de Can Picó.

Polinitzar d’ESS l’Ajuntament i la ciutat de Barcelona

En primer lloc, s’ha fet un esforç per posar en marxa les guies de contractació responsable que inclou, entre d’altres, la gestió de la clàusula de subcontractació amb empreses d’economia social. Entre els resultats, trobem que 251 licitacions incorporen aquesta clàusula i que s’ha realitzat 51 assessoraments a unitats promotores i a empreses adjudicatàries. A més a més, s’ha promogut una instrucció per a la contractació reservada i s’ha creat un directori en línia d’empreses d’ESS.

Per aprofundir sobre la gestió econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i l’impacte que ha suposat la contractació responsable, podeu llegir l’entrevista feta a Jordi Ayala, Gerent de Presidència i Economia: “La gestió de l’administració no és neutral i des de BCN hem demostrat que es poden canviar les coses”.

Per altra banda, s’ha consolidat la Fira de Consum Responsable i ESS amb quatre edicions celebrades a Plaça Catalunya en el marc de les festes de Nadal de la ciutat. Hi han participat 250 entitats que han venut 43.000 productes. La fira ha comptat amb la visita de 160.000 persones al llarg de les seves quatre edicions.

ESS on més cal i on més costa

Un dels objectius de la política pública d’ESS a la ciutat de Barcelona ha sigut posar en marxa accions adreçades a col·lectius en situació de vulnerabilitat social i laboral. Són exemple la creació de les cooperatives pilot Alencop i Diomcoop, que han aplegat 45 persones, però també programes de formació i acompanyament com En Prenem Cura i les dues edicions de La Marina Dona Empenta. Finalment, també s’està implementant el Programa Europeeu B-Mincome on han participat 86 personesm en la línia d’ESS i emprenedoria col·lectiva.

Disputar la idea de modernitat econòmica en les economies col·laboratives

En el debat sobre la disrupció de les plataformes digitals a l’economia, Barcelona està liderant una mirada pròpia que moltes ciutats estan seguint on es posa els valors de l’ESS al centre d’aquesta nova disrupció en les economies col·laboratives, tal i com afirma Álvaro Porro en aquest vídeo.

En aquest sentit, es va fer a Barcelona la trobada Sharing Cities amb la participació de 50 ciutats al 2018 on es va signar una declaració de 10 punts per protegir els drets de les persones treballadores, dels consumidors i mediambientals per a la vegada apostar per un desenvolupament de plataformes digitals que siguin col·laboratives i que realment aportin a l’interès general.

La mirada cap al futur

De cara al futur de l’ESS, Álvaro Porro es va confessar optimista: “crec que estem en un bon moment, que cada vegada hi ha més interés a la ciutadania. Crec que l’aposta de les polítiques públiques ha de continuar i que aquesta proposta municipal que sobre tot ha obert l’Ajuntament de Barcelona, però que també està present en altres municipis, ha de continuar”.

I va finalitzar plantejant un repte a les organitzacions de l’ESS: la necessitat de “sortir del seus cercles i entrar en contacte amb altres sectors econòmics com el petit comerç, així com també polinitzar altres sectors econòmics i escalar”.

Podeu consultar totes les dades emprades per aquest article a la presentació adjunta, així com visualitzar el vídeo balanç que repassa la política pública d’ESS implementada en els darrers tres anys a Barcelona.

Altres notícies destacades

A inicis d’octubre s’obrirà el termini per participar a la 5a Fira de Consum Responsable i d’ESS

19/09/2019 - 12:01

Consulteu tota la informació per sol·licitar la vostra inscricpió a la fira.

Una tornada a l’escola responsable

12/09/2019 - 11:50

Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat arrenquen el nou curs escolar: que aquesta tornada sigui el més responsable possible!

“Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari”

26/07/2019 - 07:41

Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.