Barcelona està donant la batalla sobre l’economia de plataforma

29/10/2018 - 09:39

Entrevistem a Mayo Fuster, experta en economia col·laborativa procomú de plataforma.

Aquest mes de novembre, Barcelona organitza el Sharing Cities Summit, l’esdeveniment internacional més important sobre els procomuns i l’economia col·laborativa de plataforma. Per tractar d’entendre millor en què consisteixen els procomuns i quin paper té la ciutat en aquest debat de democratizació de l’economia, parlem amb Mayo Fuster, directora del grup de recerca en innovació socioeconòmica i producció col·laborativa procomú Dimmons (UOC), professora afiliada del Berkman Center for Internet Society a Havard i mare activa en l’escola de la seva filla.

En què consisteix el model procomú de plataforma?

La producció del procomú és una realitat precapitalista i, com va dir Adam Smith a “La riquesa de les nacions”, sense procomú no hi ha mercat, perquè sense carreteres o una infraestructura bàsica, no es pot produir. Per tant, hem d’entendre el procomú no des de la lògica del cooperativisme com a alternativa, sino des del cooperativisme com a font essencial de funcionament del sistema.

L’economia de plataformes col·laboratives es defineix com una producció col·laborativa de béns i serveis entre una comunitat de persones recolzada per una plataforma digital. I això ho són totes les plataformes digitals.

Per tant, què vol dir model procomú? Governança compartida, coneixement obert que facilita la reutilització i una missió alineada amb l’interès general, que es corresponsabilitza dels seus impactes. El procomú és, en realitat, una modalitat de propietat diferent.

Si el model procomú existeix des d’abans de l’arribada del capitalisme, què canvia amb les noves tecnologies?

Des d’aquesta trajectòria en què el procomú existeix històricament, l’emergència de les noves tecnologies faciliten i redueixen els costos de transacció de l’acció col·lectiva. Dit d’una altra manera, redueixen el que a tu et costa trobar altres persones amb els mateixos interessos, coordinar-te amb ells, produir amb ells mitjançant una plataforma i difondre el que fas.

Amb l’aparició d’internet hi va haver una eclosió de voluntat de cooperar. Els primers que de fet el van utilitzar van ser les comunitats de contracultura californianes. La primera comunitat que va fer servir Internet es deia Dewell i era una comunitat “back to the land” (tornar a la terra) que eren activistes dels anys 60 de Califòrnia que van a anar a viure lluny, però que necessitaven estar connectades entre sí. I gràcies a internet, van crear comunitats d’intercanvi de productes i béns que van batejar com a “Comunitat Virtual”, perquè prové molt del moviment comunitari i dels moviments socials.

També amb la cultura hacker d’amor al coneixement hi va haver una eclosió d’accions col·laboratives procomú. De fet, en la meva tesis doctoral vaig fer un anàlisi de la evolució dels models de governança de la producció col·laborativa a la xarxa i resultava que fins al 2003 el que predominava era el model procomú.

Formes part del grup de treball Barcola, què és i com treballa amb les economies col·laboratives de plataforma?

Aquest grup comparteix un anàlisi sobre l’estat i l’evolució del model d’economies col·laboratives de procomuns que vol promocionar. En formen part l’administració, a través del Comissionat Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, representants del teixit, a més del món de la recerca (UPF, UOC, IGOP) i fundacions d’aquest àmbit. Per tant, s’hi troben totes les diferents tipologies d’actors que contribueixen a la creació de l’ecosistema amb una lògica de coproducció de política pública.

Amb el canvi de govern al 2015 neix un interès per aquest àmbit, però sobre tot l’Ajuntament de Barcelona es troba amb els impactes d’unes plataformes disruptives, com és el cas de Airbnb, i no sap ben bé què fer-ne perquè no hi ha una política molt clara respecte del tema d’economia digital.

I com s’estableix la relació amb l’administració pública?

Barcola crea una interfície entre tot el sector i l’administració per valorar conjuntament i tenir un criteri sobre quines poden ser les millors polítiques públiques, que passa per identificar possibles accions i desenvolupar-les plegats.

Això significa moure’s des d’un esquema de consultories-expertise cap a un esquema de cooperació en què es creen espais per la confluència de criteris, de visió comuna, però també d’accions conjuntes amb l’objectiu de fer política pública que persegueix l’interès general.

Quins resultats ha tingut aquesta col·laboració amb l’Administració per la co-creació de polítiques públiques?

Es va organitzar una primera trobada procomú (març 2016) amb més de 400 persones en la que van estar implicats tant l’Ajuntament com tot el sector. El principal resultat va ser una declaració de 120 recomanacions dirigida a l’administració que han estat entomades per l’Ajuntament de Barcelona. De fet, el 80% de les recomanacions s’han pressupostat o s’han portat a la pràctica i són ara programes.

El segon any (juny 2017), a més de la celebració d’una segona trobada procomuns, es van dur a terme les accions que sortien de la declaració. Un exemple és La Comunificadora o també el programa Re-use o el crowdfunding Conjuntament engegat amb la Fundación Goteo.

Aquests exemples mostren el canvi amb la relació que es manté amb l’administració. Fins ara, el marc de participació establert en, per exemple, la definició de pressupostos participatius és que participes en el establiment de quines han de ser les prioritats polítiques, però després, la implementació de tot això és l’administració. Tu opines, però després l’administració és la responsable i la que fa.

Aquí estem parlant d’un model diferent. Primer estàs ideant, però no només opines, sinó que hi ha una implicació i una lògica col·laborativa al llarg de tot el procés i en la implementació de les accions.

I ara, quina és la següent acció?

Per aquest any, es decideix entomar l’organització del Sharing Cities Summit com esdeveniment internacional. Després d’una primera trobada a Àmsterdam i una altra a Nova York, decideixen proposar a Barcelona l’organització de la propera cimera del Sharing Cities després de reconèixer que té molt discurs i polítiques més desenvolupades en l’àmbit de la innovació socioeconòmica.

Barcelona ho entoma i com s’havien organitzat els dos procomuns precedents amb aquesta lògica col·laborativa, vam entomar l’organització del Summit amb l’objectiu de fer-la més col·laborativa i no només administrativo-céntrica. Per això està organitzat entre l’Ajuntament i la UOC, el que permet tenir un altre vincle amb el món del coneixement i la recerca que reconeix la vàlua de la universitat i fent-ho molt més participatiu.

El dilluns 12 de novembre hi ha una trobada de governs de ciutat que acabarà amb una declaració de principis i compromisos de ciutats centrat en defensar la sobirania de les ciutats davant de les grans plataformes. Aquestes grans plataformes estan posant en dubte el dret a l’habitatge o la sostenibilitat mediambiental de les ciutats i per fer-hi front és necessari crear una col·laboració entre les ciutats per negociar amb elles.

I just després, estarem al Smart City Congress, l’esdeveniment més important de tecnologies de ciutat, on un dels quatre temes que es treballarà és l’economia de plataforma procomú. Anem allà a canviar l’agenda i això de vegades és molt difícil perquè veus com l’operació no et surt bé de vegades.

Entrar a l’agenda del Smart Cities suposa presentar-se a un espai molt poc sensible a la visió dels procomuns. Perquè decidiu entrar-hi?

Hem d’anar als llocs on no ens esperen. Si anem als llocs que ja tenim guanyats, no serem alternativa. La Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC), per exemple, és l’esdeveniment que em fa més feliç, m’arriba al cor, em sento a casa, però hem d’anar també a altres espais.

Hem de generar un discurs econòmic on les posicions transformadores no es sentin incomòdes i que arribi al conjunt de la societat, reconeixent les nostres limitacions. Hem d’innovar i, a la vegada, aprendre, sent molt conscients i tenint una visió històrica. Estem en mig d’una revolució tecnològica i un canvi d’època tant bèstia en el model productiu, organitzatiu o de gènere que no podem pensar que ja tenim les fórmules.

Per tant, ens hem d’obrir a noves solucions, hem d’assumir les nostres limitacions i anar cap a l’ocupació d’allò hegemònic. I amb el Sharing Cities, Barcelona està donant la batalla sobre l’economia de plataforma. Perquè per guanyar espais, hi hem d’entrar

A partir d’aquest punt, quins són per tu els principals reptes?

Per una banda, l’oportunitat és en quina mesura un model procomú d’economia de plataforma pot fer escalar l’ESS i com, a través d’aquest producció col·laborativa i d’un model de coneixement col·lectiu, podem resoldre els problemes de la ciutat.

Per altra banda, l’objectiu del Sharing Cities Summit és projectar al món les polítiques públiques que està fent Barcelona en aquest àmbit i ser concients que les ciutats estan molt desprotegides, que la sobirania de totes elles està en qüestió i que la col·laboració entre elles és l’única solució.

Altres notícies destacades

InnoBA és ja una realitat

30/11/2018 - 11:29

S'ha inaugurat innoBA, el nou centre de referència per a la innovació socioeconòmica de Barcelona Activa.

La Marina DONA empenta acaba el període de formació en pre-emprenedoria

27/11/2018 - 09:38

El programa ha permès generar sinergies entre el grup de dones del barri de La Marina.

“L’emprenedoria social o és col·lectiva o no és social”

22/11/2018 - 20:43

Entrevistem a Guernica Facundo Vericat, sòcia de la cooperativa LabCoop i experta en emprenedoria social i ESS.