"Obrim l'etapa de consolidació per fer irreversible el rol de l'ESS a la ciutat"

23/09/2019 - 12:20

Entrevista Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària.

Amb l’inici del nou mandat municipal, entrevistem a Álvaro Porro, que renova com a comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària en el govern municipal. La conversa ens permet preguntar-li sobre quines polítiques públiques d’Economia Social i Solidària (ESS) impulsaran des de l’Ajuntament de Barcelona, però també sobre la seva visió de l’ESS actual i els seus reptes.

Com inicies aquest nou mandat i quina és la teva mirada sobre la situació de l’Economia Social i Solidària a Barcelona?

En primer lloc, crec que podem celebrar que comencem un nou mandat en el qual es manté un Comissionat centrat en l’Economia Social i Solidària (ESS) amb l’objectiu de continuar impulsant polítiques públiques de l’ESS.

Així doncs, crec que les dues paraules claus d’aquest mandat han de ser continuïtat i consolidació de les polítiques de desenvolupament de proximitat i del desenvolupament de l’ESS. És a dir, hem de consolidar tot allò que vam construir el mandat anterior i s’ha de fer com una política pública sòlida i permanent en el temps.

En segon lloc i en relació al context actual, crec que l’ESS viu tres moments interessants. El primer és el moment de creixement, tan social, econòmic, organitzatiu…. com mostra per exemple la dada de que en tres anys es va multiplicar per 2,5 el ritme de creació de noves cooperatives a Barcelona.

Després, estem davant d’un moment de confluència. Per primera vegada veiem que les diferents branques de l’Economia Social estan intentant generar una dinàmica i una estratègia comuna. La creació de l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT), dels diferents instruments com l’observatori o el Balanç Social, així com el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) en són una bona prova.

I finalment, un tercer moment és el de l’impuls públic. Per primera vegada tenim les administracions més importants de Catalunya, especialment Ajuntament de Barcelona i Generalitat, alineades impulsant l’ESS, posant recursos i posant impuls polític i legislatiu, amb una nova llei d’Economia Social que s’està debatent ara mateix. 

Per tant, crec que hem d’aprofitar en termes de ciutat aquest triple moment assegurant la continuïtat d’aquest creixement, definint com podem materialitzar més encara la confluència entre les diferents branques de l’ESS i aprofitant aquest moment d’impuls polític. 

Des de la primavera del 2019, tant l’AESCAT com l’Ajuntament de Barcelona esteu liderant el procés de creació d’una Estratègia de Ciutat de l’ESS 2030. Podria ser aquesta estratègia una via per materialitzar aquest triple moment del que parles?

Sí, sense cap dubte. L’estratègia ens permet llegir aquest moment per aprofitar-lo i materialitzar-ho. De fet, des del nostre punt de vista, la creació de l’Estratègia de Ciutat de l’ESS 2030 és el procés que ens ha de marcar un horitzó de 10 anys pel desenvolupament de l’ESS a la ciutat que emmarcarà quines seran les polítiques en la resta del nostre mandat.

Però no serà només per al desenvolupament de les polítiques públiques municipals, sinó per l’acció en general dels diferents àmbits: Tercer Sector, cooperativisme d’habitatge, de treball, d’ensenyament, de serveis, les mutualitats, l’economia col·laborativa, etc. Es tracta de que tothom es pugui alinear en una estratègia conjunta.

Per tant, si tots compartim aquesta lectura que hi ha tres moments d’oportunitat, hem d’aprofitar-ho entre tots i totes i posar tots els esforços per treballar per la irreversibilitat de l’expansió de l’ESS.

Quins són per tu els principals reptes de l’ESS?

A banda de mantenir aquest triple momentum, jo diria que un dels principals reptes és el de pol·linitzar la resta de l’economia. Hem de veure com podem sortir de les zones de confort cap a zones menys conegudes. Podem portar, per exemple, les pràctiques de l’ESS al món del comerç o al món de la petita i mitjana empresa? Pot el cooperativisme de serveis ser una solució en termes de millores de costos en determinats sectors i teixits econòmics? Podem portar l’ESS també al món de l’educació?

En aquest sentit, hem de continuar entrant en sectors estratègics. Des de Barcelona Activa i l’Ajuntament s’està fent  una feina en alguns sectors com el sector tèxtil o les cures, i altres com el cultural on estem començant. Però hem de continuar amb tot el que té a veure amb l’emergència climàtica i la transició ecològica. De fet, l’aliança de l’ESS amb la transició ecològica ha de ser una de les idees força del mandat.

El segon repte té relació amb les disrupcions i canvis digitals tecnològics. Tenim diferents projectes, entitats i empreses que estan fent un cert camí, com Guifinet, Som Mobilitat, Mensakas, Salus Coop, Katuma o Jamgo, per citar algunes només, però ens queda molt camí per recórrer: veiem com, cada cop més, penetra un cert tipus de plataformes en la nostra societat que poden anar menjant terreny de l’ESS, com pot ser el món de les cures. 

El tercer repte per l’ESS és el tema de l’escala: hem de generar models de creixement com a sector. Hi ha determinats sectors com l’energètic o el financer on cal tenir economia d’escala ja que si no, no funciona. Aquí tenim actors  grans com poden ser Som Energia, però cal continuar possibilitant el naixement o el creixement d’actors de primer nivell que puguin competir en determinats sectors amb l’economia convencional.

I després, en altres casos, s’ha de desenvolupar un creixement més confederal, més en xarxa. Mirant els models italians de confederacions de cooperatives a nivell territorial, per exemple, on cooperatives de mida mitjana i petita es poden associar per compartir determinats serveis, per funcionar com grups cooperatius, realitzar estratègies territorials, etc.

I per això, necessitarem instruments que puguin ser útils i ser compartits, des de fons d’inversió conjunts com el que ara han creat entre varies entitats de l’ESS  (Seira, Suara, TEb, Mutualitats…) fins a instruments com el Balanç (que per cert no para de créixer, més de 500 empreses ho fan a tot l’Estat) o instruments de mesurament.

Més enllà de les polítiques d’ESS, quine altres àrees de treball té el Comissionat per aquest nou mandat?

Continuarem treballant les polítiques de desenvolupament de proximitat que van arrencar el passat mandat també en una lógica de continuïtat i consolidació com els Plans de Desenvolupament de Districte (tenim sis en marxa a la ciutat), la convocatòria amplia d’“Impulsem el que Fas”, Nou Barris Activa, els punts de defensa de drets laborals… 

El més nou serà l’impuls específic a totes les polítiques alimentàries urbanes en el marc de la sobirania alimentària ja iniciat i que ara volem vincular amb la transició ecològica i l’emergència climàtica, juntament amb l’Agenda 2030.

En relació a les polítiques alimentàries, volem desplegar una estratègia i una carta alimentària de ciutat així com consell alimentari que tindrà tot un seguit de projectes tant relacionats amb l’economia, els mercats municipals, Mercabarna, el cooperativisme de consum, etc. L’objectiu és anar construint un model agroalimentari sa, just i sostenible. 

Volem que Barcelona sigui un referent de polítiques alimentàries urbanes cap a un nou model agroalimentari. I, en aquest sentit, ja estem treballant per a què Barcelona sigui capital mundial de l’alimentació sostenible del 2021 o 2022 en el marc del Pacte de Milà.

Per fer-ho possible, necessitarem una especial aliança amb l’àmbit metropolità i amb municipis productors. A Barcelona som sobretot consumidors i distribuïdors, per tant, és una oportunitat per què la pagesia petita i mitjana de Catalunya pugui tenir Barcelona com un aliat per la seva supervivència.

La política alimentària tindrà tres línies. Una és l’econòmica: ajudar a que tant el comerç de proximitat, en especial els mercats municipals, com la pagesia catalana puguin crear una aliança per la supervivència de tots dos, que estan amenaçats pels canvis de model de consum i de distribució. Volem fer caminar el model agroalimentari cap a circuits curts alimentaris, amb models de producció més ecològics o sostenibles, sent una oportunitat econòmica per aquests sectors.

La segona línia és la vessant de salut per tal de transformar el model agroalimentari i tenir una alimentació més saludable pel planeta, per la nostra societat i també per nosaltres mateixos, en un context en què tenim problemes se salut d’arrel alimentària com el creixement de la obesitat, especialment la infantil. 

I la tercera línia és la vessant de canvi climàtic. Una de les principals fonts d’emissió de gasos amb efecte hivernacle és el model alimentari (el 23%), en especial la globalització de l’alimentació i l’excés de consum de proteïna animal. Per tant, volem treballar sobre com transformem el model agroalimentari per què sigui també un aliat en frenar el canvi climàtic. 

També continuarem treballant en aquest mandat les polítiques per promoure el Consum Responsable i el Mercat Social. Per promoure l’ESS a la ciutat, no només hem de promoure la creació de noves empreses, cooperatives, així com enfortir les ja existents, sinó que també hem d’aconseguir que la demanda en el consum de productes de l’ESS vagi creixent. I això ho podem fer promovent el Consum Responsable i el mercat social amb eines com la fira Nadal a Plaça Catalunya, la setmana del consum responsable o l’Espai permanent de Consum Responsable. Per tant, ESS i Consum Responsable són dues cares de la mateixa moneda, des del costat de l’oferta i del costat de la demanda.

Al llarg del primer mandat, es van posar en marxa diversos projectes emblemàtics de l’ESS. Quins projectes s’impulsaran ara?

En primer lloc, aquest mandat serà un moment molt important pel desenvolupament de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona-Coòpolis, treballant amb una diversitat del actors de l’ESS de la ciutat i amb la Generalitat per fer-lo créixer, per enfortir-lo i passar al nou espai. En breu es podrà activar l’ampliació del espai provisional que permetrà obrir l’incubadora però durant el mandat hauríem de començar la rehabilitació de la nova nau.

També ens interessa generar un mercat social permanent i a la nova Model s’han obert oportunitats. Per fer-nos una idea, volem que l’oportunitat d’accedir a productes i serveis del mercat social que tenim a la Fira de Consum Responsable i ESS que té lloc cada any a la Plaça Catalunya durant quinze dies es mantingui al llarg de tot l’any a la nova Model. 

També portem temps donant suport a la possibilitat de als supermercats cooperatius a Barcelona o la possibilitat que en els nous planejaments de Poble Nou i altres zones de la ciutat hi pugui haver una certa priorització de l’ESS. Al Poble Nou també, volem continuar ajudant amb la consolidació de projectes com el BiciHub.

Com deia a l’inici, volem consolidar tot allò que vam construir el mandat anterior amb una política pública sòlida i permanent en el temps. Això passa també per consolidar els serveis d’acompanyament, de formació, d’assessorament, d’incubació que s’han anat obrint des de Barcelona Activa i pel que passen milers de persones cada any i centenars de projectes, així com consolidar, ajustar i millorar les línies de finançament, tant les que fem amb les finances ètiques, com Coop57, Fiare, o d’altres que es puguin sumar com les que fem directament des de l’ajuntament (“Enfortim l’ESS”).

Volem consolidar el paper de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), enfortint la seva utilitat pel desenvolupament de polítiques municipals d’ESS en el marc d’un acord amb la Generalitat i potser amb altres administracions.

També consolidarem el paper internacional i català que està jugant Barcelona, amb la nostra relació amb GSEF, a més del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores 2020 (FSMET) que serà un moment de visibilitat molt potent de tota l’energia de transformació de l’economia que tenim a Barcelona i a tot el món.

Per suposat continuarem la feina que estem desenvolupant conjuntament amb diferents actors de l’Economia COlaborativa de veritat de la ciutat, en el marc del grup de treball Barcola i principalment el Grup Dimmons de l’UOC per fer de Barcelona referent en la promoció de la veritable economia colaorativa i a la vegada determinant en fer front a les amenaces de plataformes globals des de la coordinació de ciutat que liderem: Sharing Cities.

Finalment, posarem continuarem posant energia en promoure la contractació pública responsable on, a demanda del sector, estem treballant en la possibilitat de modificacions en la fórmula per als contractes de serveis a les persones, que són dels contractes que afecten molt a l’ESS. I també, després d’un primer any de prova pilot exitosa, estem dissenyant quin serà el nou model de la moneda ciutadana REC per tal de seguir defensant el model de comerç de proximitat en barris on s’està desertificant la xarxa comercial de proximitat. 

Altres notícies destacades

Una missió d’estudi multiterritorial de Barcelona i Montreal visita Seül

16/10/2019 - 17:36

La missió va poder estudiar i analitzar casos concrets d'economia col·laborativa i de comuns urbans a Seül.

Dia Mundial de l’Alimentació: menjar pot canviar el món?

16/10/2019 - 12:15

Aquest any, el lema de la diada és “Una alimentació sana per a un món #FamZero”.

Obert el termini per sol·licitar la participació a la V Fira de Consum Responsable i d’ESS

11/10/2019 - 09:49

Les sol·licituds es poden fer fins al 21 d'octubre. La fira es farà del 20 al 31 de desembre a Plaça Catalunya.