Dia Mundial de l’Alimentació: menjar pot canviar el món?

16/10/2019 - 12:15

Aquest any, el lema de la diada és “Una alimentació sana per a un món #FamZero”.

Conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa va ser el motiu pel qual proclamar, cada 16 d’octubre, Dia Mundial de l’Alimentació. La data es celebra des de 1979 i va ser encoratjada per la Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).​

2019: #FamZero

Enguany, el lema de la diada és “Una alimentació sana per a un món #FamZero”. Amb aquesta frase es pretèn fer reflexionar sobre com podem conservar i protegir el medi ambient, evitar el malbaratament, reduir la petjada de carboni i aconseguir produir aliments per la creixent població mundial d’una manera sostenible.

I jo? Què puc fer?

Seguint els preceptes de la FAO, hi ha moltes accions que les barcelonines podem fer per lluitar contra la fam i la sostenibilitat del planeta a través només de l’alimentació. Et sumes? Les repassem adaptant-les a la nostra realitat:

1. Dieta saludable
Assegurar-se una dieta nutritiva i equilibrada ajuda a una vida saludable i a prevenir malalties cròniques. El 2015 l’Organització Mundial de la Salut ja advertia que l’estil de vida ‘no saludable’ causava 16 milions de morts a l’any. Es referia a malalties no transmisibles com les relacionades amb la globalització de l’estil de vida no saludable: problemes de salut vinculats al tabaquisme, l’abús de l’alcohol, el sedentarisme o el menjar porqueria. Tots lligats a les epidèmies del segle XXI: l’obesitat, la diabetis o la hipertensió.

Si volem un estil de vida saludable cal millorar la dieta per obtenir els nutrients suficients. Com?

  • Menja quantitats abundants de verdures i fruites fresques, madures, de temporada i proximitat.
  • Afegeix més llegums, fruits secs i llavors a les teves menges. Són una gran aportació de proteïnes i nutrients vegetals! També són més barates i respectuoses amb el medi ambient que les proteïnes animals.
  • El peix és una font valuosa de proteïnes, vitamines, minerals i greixos omega-3, difícils de trobar en d’altres aliments. Aprèn a valorar espècies de peix de proximitat i aquelles més abundants en comptes d’aquelles que corren el risc de ser sobrepescades, com la tonyina vermella o l’anfós. Revisa i exigeix saber d’on prové el peix que compres!
  • Redueix els processats industrials, ofereixen pocs beneficis al nostre cos i generen malbaratament alimentari. De la mateixa manera i per la mateixa raó, tria els productes integrals o sencers davant dels blancs refinats; i opta per productes sense sucres ni sals afegides: generen dependència i alteren els nivells en sang.
  • Llegeix les etiquetes dels aliments (i no et quedis només amb les frases marquetinianes de l’envàs!): hi trobaràs informació cabdal com l’aportació energètica generalment mesurada en calories; els continguts de greix, sal, sucre…; o l’orígen d’un producte. Sabràs si és nutritiu, de proximitat i quin nivell de processat incorpora. Al mercat existeixen aplicacions mòbils que t’ajudaran a orientar-te.
  • Incorpora aliments tradicionals i de proximitat a la teva dieta. I busca receptes per cuinar-los! Incorporaràs nutrients de valor i milloraràs la biodiversitat.
  • A la feina, siguis empleat o empleador, ofereix i reclama opcions més saludables seguint les anteriors recomanacions a les cantines, cafeteries i màquines expenedores. També treballa aquesta opció en els centres escolars, juvenils o geriàtrics de la teva família.

2. Compra sostenible
La nostra compra d’aliments també té impacte ambiental. Què puc tenir en compte?

  • On comprar?

A Barcelona  hi ha diverses opcions per a una compra sostenible:

  1. Comerç de barri/proximitat: coneixen bé el producte que treballen i  et poden assessorar en la compra, ús i aprofitament dels aliments. Qui no recorda a la peixatera recomanant que utilitzis els caps de peix per a un bon fumet? Si a més, el comerç està associat a una associació de comerciants, és molt problable que treballin accions de sostenibilitat per al teu barri i veïnes.
  2. Als mercats municipals s’està treballant per ampliar la disponibilitat i distribució de productes ecològics i de proximitat. Alhora, s’hi duen a terme accions de respecte cap al medi ambient adreçades tant als comerciants com a la clientela.
  3. Als diferents barris de la ciutat s’organitzen periòdicament mercats de pagès on es poden adquirir els aliments directament dels productors i les productores locals.
  4. També existeixen les cooperatives i grups de consum: associacions de persones que s’organitzen per comprar conjuntament productes de qualitat, de proximitat i ecològics. Pots trobar les diferents cooperatives de consum de la ciutat aquí.
  5. I volem remarcar la bona feina que estan duent a terme el grup de FoodCoop Barcelona, impulsant el primer supermercat cooperatiu a Barcelona. D’aquesta forma, volen facilitar l’accés a una alimentació de qualitat, a productes sans, justos i sostenibles.
  • Tingues en compte quins recursos naturals ha necessitat aquell aliment per produir-se: ve de molt lluny? ha necessitat molta aigua? el procès de producció ha estat just i ètic?
  • Evita la compra d’aliments amb embalatge. Tens recursos al teu abast per evitar-los: compra el peix, la carn o l’embotit amb carmanyoles; recupera la bossa del pa de la teva besàvia; usa capsetes de llauna o pots de vidre per pasta, arròs o infusions comprades a granel; utilitza bosses de tela per separar fruites i verdures; o… no cal que emboliquis els plàtans! I porta sempre, sempre, bosses reutilitzables per a qualsevol ocasió!
  • I al menjar fora… Hi ha serveis d’alimentació i restaurants que treballen el producte km0, ecològic i/o fan una cuina saludable. On trobar-los? Al Mapa Barcelona + Sostenible hi trobareu aquests restaurants, per exemple!

3. Lluita contra el malbaratament i ecomomia circular, també a casa!
Segons dades de la Comissió Europea de 2012, a la UE cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival a uns 173 kg per persona i al 20% de la producció alimentària total. La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats i la comercialització el 5%; però és sobretot al final del procés –en els serveis i les llars- on s’acumula el 65% d’aquest fenomen. I es calcula que només aprofitant el 50% del malbarament alimentari, s’acabaria amb la fam i desnutrició del món. Així doncs, com lluitar-hi?

  • Planifica els àpats: compra amb la llista de la compra en mà. No fer-ho sovint fa que t’emportis a casa aliments que no necessites.
  • No mengis pels ulls! Les fòrmules de venta directa -mercats de pagès, grups i cooperatives de consum- solen respectar la diversitat de formes i bellesa de la fruita i verdura. Un tomàquet no tan rodó o un carbassó doblegat són tan bons com qualsevol altre.
  • Fixa’t en les dates de caducitat. I consumeix sempre les sobres de compres anteriors abans d’obrir les noves.
  • Conserva els aliments de forma adequada per mantenir-los frescos i  conservar-ne els nutrients. A la nevera, ajusta el fred entre 1 i 5º per no trencar la cadena de fred, i coloca els aliments més antics davant i els més nous, darrera: evitaràs podrits. Als armaris, utilitza recipients hermètics i tanca tots els paquets per evitar floridures i l’aparició de bestioles.
  • Si veus que un aliment té possibilitats de passar-se: congela’l! Pots congelar la majoria d’aliments crus i cuinats. És important que ho facis per racions adaptades a la teva família.
  • Practica la cuina d’aprofitament: molt del menjar que acaba a l’orgànica podria haver servit per arrodonir moltes receptes. Sabies que les fulles de la pastanaga o els raves es poden aprofitar en brous o liquats verds? Que les fulles dures de les carxofes les podeu aprofitar per fer bullir patates o arròs i així us quedarà un plat més saborós? Uses el pa sec per a sopes o per fer-ne dolços com les ‘torrijas’?
  • Practica l’autocompostatge: transforma les restes orgàniques que no puguis consumir en adob pel jardí, l’hort o les torretes del balcó. Un acte de reaprofitament que donarà els seus fruits en uns mesos… Perquè totes podem cultivar: des de permacultura al nostre jardí fins a herbes aromàtiques si només disposem de petites torretes a l’ampit de la finestra.
  • Al menjar fora, demana racions adequades a la vostra gana. I si en sobra… Demana una carmanyola!


4. Menjar, un acte de vida
L’estil de vida capitalista ens ha portat poc temps i molt estrès. Menjar en companyia i relaxadament és sinònim de bona salut. Diversos estudis ho relacionen amb tases més baixes d’obesitat i menys transtorns d’alimentació en les persones joves.
I el menjar uneix i socialitza: aprendre a cuinar, intercanviar receptes, cuinar amb els amics, cultivar els teus propis aliments o participar en un hort públic o comunitari són activitats saludables física, social i emocionalment.

Què doncs? Som-hi?

PD. I si voleu seguir investigant en el tema, us proposem assistir a la pròxima xerrada a l’Espai Consum Responsable ‘El canvi climàtic al teu plat” que tindrà lloc el pròxim 30 d’octubre a la tarda. Bon profit a totes!

Altres notícies destacades

En marxa la Setmana del Consum Responsable 2020!

14/11/2019 - 09:59

Serà del 13 al 29 de març de 2020 a Barcelona per promoure formes de consum més conscient i sostenible.

Si voleu impulsar l’ESS i teniu un projecte, La innoBAdora és el vostre espai

07/11/2019 - 11:51

La innoBAdora és l’espai de Barcelona Activa pel creixement col·laboratiu que acull 16 iniciatives.

Circula.cat: llarga (i útil) vida als dispositius electrònics

30/10/2019 - 15:25

Circula.cat és una iniciativa que permet allargar la vida útil dels dispositius electrònics i mitigar el canvi climàtic.