El dilema ‘l’economia o la vida’ mai ha existit des de l’ESS

10/10/2021 - 10:43

Entrevista amb les coordinadores de la FESC2021, Eva Goenaga i Anna Fernàndez

La X Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC2021) se celebrarà del 17 al 24 d’octubre en format híbrid. Una setmana d’activitats, debats i reflexions a més de l’oportunitat de conèixer fins a 140 iniciatives de l’Economia Social i Solidària (ESS) del territori. Parlem amb l’Anna Fernàndez i l’Eva Goenaga, coordinadores de la Fira.

Enguany són els 10 anys de FESC. Com valoreu l’efemèride i l’impacte de la Fira en l’ESS?

Anna Fernàndez (AF): Quan vam fer la primera Fira, el 2012, va ser una sorpresa perquè va ser una construcció col·lectiva que va tenir molt bona rebuda. I deu anys més tard hi ha hagut molts canvis en l’ESS. Creiem que la Fira, modestament, ha posat el seu granet de sorra. Hem aconseguit consolidar-la com un espai de trobada i de referència de l’ESS a Catalunya. Ens fa molta il·lusió compartir aquesta celebració i aquest èxit col·lectiu amb tothom que ha participat i que vulgui participar.

Què és el que fa la FESC tan important?

AF: Quan al principi vam començar a fer una Fira volíem apropar l’ESS a la ciutadania: oferir un espai on la ciutadania pugues trobar alternatives de consum, de producció, que entengués quina és la proposta de model alternatiu de l’ESS. Al llarg d’aquests anys, s’ha aconseguit: és un espai on la gent ve a trobar alternatives.

Però també ens hem convertit en un espai de trobada per les pròpies iniciatives de l’ESS, un espai de comercialització. Moltes iniciatives esperen a fer llançament de novetats, de campanyes, perquè ha esdevingut aquest moment anual de mostrar, de portes obertes.

A la Fira també es troba un programa de continguts extens i estratègic, s’ha convertit en un espai de debat estratègic, de posar damunt de la taula quin és el moment que viu el moviment. És un moment de trobada territorial, perquè aplega iniciatives de tot el territori. Ens permet abordar qüestions amb un abast territorial important, de tot el que passi a Catalunya. I de fet el programa d’aquesta fira, d’aquest desè aniversari, en bona part mostrarà això.

“Desfes-te del capitalisme, de festa amb l’economia solidària”. Quin missatge voleu transmetre amb aquesta crida?

AF: Vam donar bastantes voltes, perquè que ens trobàvem, per una banda d’aniversari i això ens portava a pensar en el primer lema (Per una economia al Servei de les Persones), i a l’hora venim d’un món post confinament, amb tot el que això significat. I és que la majoria de reflexions després d’aquest col·lapse ens tornava a portar a què és allò que realment sosté la vida. S’ha parlat molt d’aquest dilema de “l’economia o la vida”, però des de l’ESS et direm que mai ha existit aquest dilema. Volíem posar en relleu tot allò indispensable que sosté les nostres vides, des de les economies feministes, de tot allò que construïm en comú com l’economia solidària i comunitària, i que ha donat una resposta social en col·lapsar el sistema capitalista.

Hem volgut traslladar tot això i fer un lema per una banda de denúncia i per l’altre, una esmena a la totalitat capitalista. L’economia solidària ens mostra que es pot afrontar d’una altra manera, i de manera divertida.

Com serà aquesta edició híbrida de la FESC?

Eva Goenaga (EG): L’experiència de l’any passat va ser un aprenentatge. La necessitat que tot fos virtual va posar sobre la taula també com aquest fet afavoria la participació. No només per un tema de mobilitat, sinó que, alhora, ampliava molt més la capacitat de participació de gent interessada. Malgrat que implicava una participació diferent.

Enguany ens venia molt de gust tornar-nos a trobar i alhora mantenir aquell altre format. Vam plantejar als àmbits sectorials que han dissenyat les trobades si preferien fer-les virtuals o presencials. Així, les que preferien fer-ho virtual són les que s’han mantingut així, de dilluns a dijous. La resta, que venen presencialment el cap de setmana, per mantenir poder arribar al màxim de gent possible també s’emetran en streaming. La persona que vulgui pot participar des de casa a través del web de la FESC2021.

Organitzativament, quines altres novetats ens porta la FESC2021?

EG: La fira té aquest doble vessant d’activitats i d’espai de mostra on les entitats expliquen el seu projecte, buscant aquesta relació entre elles. Per un tema de prevenció, enguany surten totes a l’exterior en carpes habilitades. Tenim 140 entitats inscrites, de les que 116 participen presencialment amb estands i 10 en una modalitat virtual per les que no poden ser-hi físicament. Aquestes estaran disponibles a través de pantalla tàctil, on els visitants podran conèixer els projectes. També hi haurà restauració i un escenari per les activitats culturals. S’han reservat les quatre sales de major aforament per les activitats que tenen a veure amb continguts.

AF: Aquest any fem una doble inauguració. Fem una inauguració més de la Fira del 2021 que explicarà com funcionarà, com serà, amb un conversatori molt interessant amb la Marina Garcés i la Silvia Federicci el diumenge 17 d’octubre al Canòdrom en una franja de vermut del migdia. I fem més el que és una festa de desè d’aniversari, el divendres 22 d’octubre al vespre a la Nau de Creació de la Fabra i Coats.

Com es construeix el programa de continguts?

AF:  A nivell de continguts, aquest any també ha sigut bastant diferent la construcció… una mica inversa a la resta d’anys, quan obrim un període d’inscripcions i depenent dels espais i sales, creàvem sessions en paral·lel.

Amb el programa d’aquest any, de la mateixa manera que les expositores surten a l’exterior, i pel tema d’aforament i seguretat, es reduïa la capacitat d’oferir activitats. Per tant, hem fet al revés. Hem fet una crida primer a qui l’interessa participar i hem agrupat les entitats per àmbits, perquè puguin treballar conjuntament l’activitat que volen presentar. Així doncs, hem aprofitat per crear un espai de trobada, d’intercooperació.

Una de les novetats de la FESC2021 és l’Activitat per Administracions Locals el 22 d’octubre, coorganitzada amb la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). Quin paper tenen els ens locals i l’administració pública en el foment de l’ESS? Per què és rellevant aquest tipus d’activitats?

AF: L’administració pública és un dels actors en el model socioeconòmic cap al qual l’ESS volem caminar. No només té capacitat de legislar, de regular la vida, sinó que també és un actor de consum bastant rellevant. Llavors, en aquest sentit que dèiem que trobades com aquestes són molt enriquidores per tots els actors, la trobada del dia 22 al matí serà un espai de reflexió conjunta on es podrà abordar com entenem les polítiques públiques de suport i de promoció de l’ESS.

La XMESS ha sabut entomar els valors de l’ESS en tot el que té a veure amb la compra pública ètica, la inclusió de clàusules socials en la contractació pública i respectuosa cap als drets laborals humans i ambientals… per això, la segona part serà de coneixement entre administracions que volen treballar en diferents sectors econòmics des de l’ESS i iniciatives que puguin donar a conèixer els seus serveis.

Què espereu d’aquesta sessió durant la FESC2021?

AF: A la Fira es presenten moltíssimes propostes i demandes d’iniciatives i de la ciutadania, moltes van adreçades a l’administració. A vegades és difícil de fer-les arribar a l’administració… per tant un primer pas seria aquesta predisposició a escoltar, a pensar conjuntament.

Després ja un altre, que es veu amb l’existència de la XMESS, és crear un espai de suport mutu, un canal per veure com s’apliquen les propostes. No hi ha molta tradició de política pública d’ESS, però hi ha ajuntaments que ho han incorporat com una aposta estratègica: crec que la Fira és un molt bon espai per compartir aquestes experiències.

Quina vinculació té l’ESS amb altres moviments socials i comunitaris?

AF: Quan parlem d’Economia Social i Solidària, ens agrada molt definir-la com un moviment que proposa una transformació econòmica, empresarial, molt representada pel món cooperatiu, i social. La dimensió social comunitària s’ha mostrat molt en temps de pandèmia: ha estat capaç de donar resposta a l’emergència social.

A vegades aquestes altres economies comunitàries potser no es consideren part de l’ESS perquè no són conscients. Per això, des de la voluntat de reconèixer i de poder explicar una mica millor que són aquestes economies comunitàries hem iniciat un procés d’identificació. Crec que tenim una mica més clares aquelles que són més urbanes: grups d’habitatge, de grups de criança, gestió comunitària en espais culturals… però existeixen moltes iniciatives en territoris més de rurals com tota la gestió de boscos comunals, els bancs de llavors, les comunitats energètiques. Així, estem en procés d’identificació d’aquestes iniciatives més informals que moltes vegades esdevenen laboratoris innovació social a l’hora de pensar com resoldre necessitats des del suport mutu.

Altres notícies destacades

Entrevista_octubre (1)

El dilema ‘l’economia o la vida’ mai ha existit des de l’ESS

10/10/2021 - 10:43

. Entrevista amb les coordinadores de la FESC2021, Eva Goenaga i Anna Fernàndez

Fira NADAL

Sol·licituds per participar a la VII Fira de Consum Responsable i d’ESS

08/10/2021 - 12:49

. El termini per sol·licitar la participació es tancarà a les 23.55 h del dimarts 19.

Cartell FESC 2021web

La XMESS i la FESC organitzen una jornada per administracions locals

08/10/2021 - 12:46

. L’Ajuntament de Barcelona presideix la XMESS i va ser un dels impulsors.