“Hem d’aportar al comerç tradicional els valors de l’ESS”

27/06/2019 - 13:48

Entrevista a Llàtzer Torrente, President de la Cooperativa Molsa, on parlem dels models de consum i de sobirania alimentària a Barcelona.

Quan parlem dels valors de l’Economia Social i Solidària (ESS), l’accés a una alimentació sana, saludable i sostenible és fonamental per poder tenir una vida digna on les persones estiguem al centre. Per aquesta raó, aquest mes hem decidit parlar amb Llàtzer Torrente, President de la Cooperativa Molsa que té a Barcelona i voltants fins a 17 botigues de salut i alimentació. Parlem amb ell de models de consum, de col·laboració i de la importància de la sobirania alimentària.

En què consisteix la Cooperativa Molsa?

La cooperativa Molsa surt d’una central de compres que es diu BioConsum que aglutina 63 botigues per fer compres conjuntes i millors negociacions amb els proveïdors. Vam veure que una part del grup tenia ganes d’aprofundir en el procés col·laboratiu i es va obrir un debat de dos anys que va finalitzar amb la creació de la cooperativa de botigues de salut Molsa al 2016.

Estar agrupats en cooperativa ens permet compartir molt més que les compres i uns quants serveis, tot i guardant la diversitat i singularitat de cadascuna de les 17 botigues, que es gestionen de manera autònoma, però sota el paraigües de Molsa.

Hem de tenir en compte que algunes de les botigues de Molsa tenen 70 anys i és molt important poder facilitar a un comerç que en el seu moment va ser pioner el procés d’adaptació i transició a la realitat i reptes actuals.

Oferim un assortiment comú amb el que es pot fer compres per tota la casa i una de les nostres missions és apropar l’alimentació ecològica al consumidor per fomentar la salut, no només de les persones, sinó també del planeta. I reivindiquem la figura de la botiga de barri o de poble amb aquella proximitat i tracte.

Tenint en compte els models de consum que tenim a la ciutat de Barcelona i pensant en el consum responsable, és factible avançar cap a la sobirania alimentària? 

La meva opinió personal, extensible a la majoria de les botigues, és que la sobirania alimentària és un dels factors innegociables. La sobirania energètica, econòmica i alimentària són tres potes fonamentals perquè una societat pugui ser considerada sana i pugui posar les bases per un desenvolupament de les persones.

A Barcelona, els models de consum malauradament tendeixen cada cop més cap al consumisme, sobre tot després d’aquesta idea de convertir Barcelona en una gran botiga que, per mi, és una aberració. Els models que tenim són el de les grans superfícies que ofereixen uns preus més baixos perquè extorsionen els productors i treballadors, buscant el benefici a ultrança. Però aquest preu no és real, perquè no té en compte tot el que s’hauria d’incloure per poder determinar el valor real del producte.

Davant d’això, van sortint les cooperatives o associacions de consumidors. Però tampoc s’acaba de crear un model que sigui funcional, ja que has de ser molt militant, a més de conscienciat.

I en tercer lloc, està tot el teixit comercial de sempre i que cada cop s’està denigrant més. No només perquè la gent no hi vagi a comprar, sinó també per com es regenten: si només es fa tenint en compte el benefici, estem copiant un model dels grans, que ho fan millor perquè tenen més possibilitats.

I com pot el petit comerç aportar solucions? Quin paper pot jugar l’ESS en aquesta situació? 

Una de les oportunitats que té el petit comerç és ajuntar-se i fer front a l’atomització, que és la mort segura, perquè tenim al davant uns monstres que acaben amb tot.

Ens hem d’ajuntar, cooperar i incorporar valors de l’ESS. És a dir, aportar al comerç tradicional aquest factor social, subratllar-ho. Si jo li compro més barat a un magatzem que no té cap ètica, estic transmetent uns valors i unes pràctiques que van en detriment de tots. Si jo en canvi selecciono i em fixo en com es tracta als treballadors o als productors i ho explico a la gent, faig alguna cosa per canviar el paradigma de preu per valor i en sortirem tots guanyant. Si hi ha una oportunitat, és per aquí.

I també penso que és molt important crear i fomentar unes polítiques que apostin per mantenir l’estructura social del nostre entorn mediterrani on la gent està acostumada a sortir al carrer i on el teixit del petit comerç és fonamental. Perquè el model basat en els centres comercials no té sentit a més d’alienant: sortir a passejar en un lloc tancat amb un clima con el nostre no té sentit.

En quan als models, està de moda el model de supermercat cooperatiu. Penso que és una molt bona idea, però a Brooklyn (Nova York, Estats Units). Perquè Nova York és un desert a l’hora de poder comprar coses mínimament sanes. Per aquesta raó han tingut l’èxit que han tingut.

Però amb una estructura social mediterrània, això no és la solució. Estaria bé que es fes, en tot cas, un supermercat cooperatiu per barri, no un per tota Barcelona. Perquè si no, estàs obligant a la gent de Sants a anar a comprar a Gràcia, per exemple. I això és inviable a nivell de concepte: només hi aniran a comprar joves? Que haurà de fer la dona gran que no pot caminar més de dos carrers?

Com heu establert a Molsa la relació amb els productors, especialment en l’àmbit de la logística?

És el gran tema de futur, perquè s’està veient que les ciutats no són viables a nivell de contaminació i els canvis que hem de fer comportaran un problema difícil per als distribuïdors. Nosaltres no ho hem resolt encara, tot i que estem apuntant cap a on volem anar, que és concentrar els proveïdors per què puguin portar en un sol viatge una varietat més gran de producte.

Per una altra part, estem creant una plataforma logística on intentem facilitar la feina als petits productors per què portin el seu producte a la plataforma i nosaltres després fem la distribució entre botigues.

Però no és fàcil. Això ha de créixer molt, perquè és incipient, i la paraula clau és col·laboració. Per això estem parlant per incorporar a la cooperativa productors, proveïdors i consumidors. Crec que aquesta és la via per trobar solucions.

Finalment, una altra solució seria col·laborar amb gent que ja és experta en logística i que formés un grup cooperatiu. Això ens permetria intercooperar entre tots, que és el que s’ha fet sempre, però ara s’ha diluït amb la competència. Hem de tornar a col·laborar i a fer sinergies importants.

Aquí, l’administració pot tenir un paper important a l’hora de pensar el model de ciutat que vol fer. Ara s’obrirà una nau de productes ecològics a Mercabarna, però es podria facilitar la creació de cooperatives de logística dintre de la ciutat, que poguessin portar els productes a la ciutat amb vehicles elèctrics. I l’administració podria facilitar acords amb fabricant de cotxes o camions elèctrics, per exemple.

Des de la vostra experiència, quina percepció té el consumidors i consumidores del consum responsable?

Nosaltres estem en un lloc privilegiat ja que els i les clients que venen són els més conscienciats, però són una minoria sobre el total. El que veiem és que el públic és cada vegada més exigent en quan a qualitat, sabor o compromís i això ens fa aprendre molt. Som privilegiats perquè això és un avantatge, perquè la gent té les coses clares i ens està marcant el camí.

Per això volem introduir als consumidors a la cooperativa, perquè siguin ells els que marquin la línia de la cooperativa. Si ens donem compte del poder que té la decisió de cada persona quan està en un comerç, amb les seves decisions està fent viable una empresa o no. Si la majoria de gent tingués aquesta consciencia, seria facilíssim eradicar els models voltors.

Al llarg de la conversa, esmentes en diverses ocasions la importància de col·laborar, perquè és tant important fer-ho?

La col·laboració i la cooperació és clau per a nosaltres, que som una cooperativa jove. Jo, que no vinc del món del comerç, el que més m’emociona és veure com gent que ve d’una tradició antiga del comerç pot anar fent el canvi a un altre model de comerç. I això només és possible si fem tots i totes un exercici d’empatia i de tolerància important.

Aquesta és la nostra feina des de Molsa: parlar amb els productors, distribuïdors i els consumidors per veure si ens podem agrupar tots, tal i com passa amb experiències exitoses com BioCoop a França que tenen 500 botigues i és una cooperativa de productors i consumidors. Ens emmirallem amb això.

Finalment, hem començat parlant de sobirania alimentària. Doncs ajuntar tota la cadena alimentària és important justament per la sobirania alimentària. Si som consumidors que parlem directament amb els productors, els mercats faran el que vulguin, però nosaltres farem el que més ens convingui. En canvi, si no concretem, la sobirania alimentària només és un discurs.

Altres notícies destacades

“Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari”

26/07/2019 - 07:41

Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.

Álvaro Porro renova com a Comissionat en el nou govern municipal

25/07/2019 - 20:38

Amb l’aprovació del nou cartipàs municipal, encapçala el Comissionat d’Economia Social, Verda, Desenvolupament Local i Política Alimentària.

La XMESS presenta dues publicacions per promoure i implementar l’ESS als municipis catalans

25/07/2019 - 20:27

Són la guia “L’ABC de l’Economia Social i Solidària als Municipis” i la publicació “Compra Pública Responsable”.