“Hem de canviar la manera de fer les coses, ser molt crítics amb com veniem funcionant”

17/06/2020 - 11:56

Entrevista amb Guillem Llorens, representant de l’Associació Economia Social Catalunya.

Parlem amb en Guillem Llorens, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i representant de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), que ens explica com estan responent les cooperatives de treball a la crisi de la covid -19 i els reptes i oportunitats que suposa per l’ESS.

Quin diagnòstic es fa des de l’AESCAT de la situació actual en l’àmbit de l’ESS?

L’AESCAT és una entitat de quart nivell i heterogènia: tot i que la situació és molt complicada per l’economia social en qualsevol activitat econòmica, la resposta i lectura concreta en cada una de les situacions és molt diversa. Per exemple, dins el tercer sector trobarem que hi ha una part d’atenció a les persones que ha estat en primera línia de treball i et trobaràs espais educatius que han tancat. Són situacions molt complexes però amb direccions totalment contràries.

Quines mesures s’estan implementant des de l’AESCAT?

L’AESCAT és la màxima representant de l’economia social, una entitat heterogènia, que promou grans polítiques de país, de transformació. El dia a dia d’aquesta resposta s’està treballant des de les diferents branques. Treballem en un pacte d’economia per la vida que planteja un nou model econòmic basat en un nou model productiu i reproductiu, on les cures són part essencial, i un nou model ecològic. El dia a dia, la resposta, la reacció, és més pròpia de les diferents entitats a nivell individual i les seves casuístiques particulars: nosaltres bevem d’elles i busquem el consens per generar grans projectes i espais de transformació.

Aquest pacte d’economia de la vida, a quin nivell ho esteu impulsant?

És un pacte que buscar ser transversal i que pugui arribar als agents socials i econòmics de Catalunya, amb uns continguts mínims que posin de manifest que l’economia post-covid no pot continuar basant-se en el capitalisme i en el mercat. Parlem de la importància de les cures, però també de democratitzar l’economia i de la importància de localitzar l’economia al nostre país. Hem vist els greuges que suposa no tenir un teixit productiu potent al país, no només per la covid sinó per situacions com la de Nissan també. Tenim un problema de desarrelament. Volem que es basi en activitats econòmiques pròpies i arrelades a la ciutat i al país. Ho volem arrancar des de l’economia social i compartir-ho a altres agents com sindicats i petita i mitjana empresa.

Fa anys que reclamem una mirada feminista, ecològica i basada en les cures, teixits productius arrelats al territori… la situació actual ho fa evident. Per tant, hem de compartir amb el màxim número d’agents sòcio-econòmics de la ciutat i del país, portant aquest pacte, el Pacte per la Vida, als grups parlamentaris i al Parlament de Catalunya.

Quins reptes s’han fet evidents amb la pandèmia? Quina hauria de ser la resposta?

Estem en una situació d’enfonsament a tots els nivells. Hem d’insistir en la necessitat de canviar la manera de fer les coses, ser molt crítics amb com venien funcionant. Hem de posar de manifest allò que s’ha evidenciat amb la pandèmia: models turístics basats en la internacionalització, sistemes econòmics basats en decisions preses des de l’exterior o en activitats econòmiques que no estan localitzades i per tant, són efímeres i volàtils.

Ja havíem començat a fer aquest camí amb l’Estratègia Ciutat ESS 2020-2030. Aquest procés va néixer quan l’Ajuntament presenta el resultat del Pla d’Impuls de la passada legislatura i s’arriba a la conclusió de que, si volem fer grans polítiques de transformació, no podem funcionar per legislatures ni de manera individual, sinó que ho haurem de fer col·lectivament i en un temps més llarg per poder consolidar accions a mig termini. Fruit d’aquest treball conjunt públic-comunitari s’està creant una estratègia compartida amb tots els grups de l’Ajuntament i amb l’ESS de la ciutat.

Com dius, aquest procés ja estava en marxa. Quines mesures o accions s’haurien d’incloure arran de la situació que estem vivint?

Durant la primera quinzena del confinament, vam fer amb una trobada per fer aquesta reflexió: quins elements de l’estratègia de l’ESS quedarien fora o haurien d’incloure’s arrel de la covid- 19?

És una estratègia amb voluntat de fixar polítiques. Abans del confinament encara estàvem en un espai teòric, necessari per començar, i vam concretar-ho el 10 sectors d’activitat clau. Ara, el que estem fent és generar, dintre d’aquests sectors, projectes clau per a la visualització de l’ESS a la ciutat i per començar a executar i posar de manifest la possibilitat de fer projectes importants per la ciutat i per la societat amb un prisma i una mirada diferent de l’economia. Per tant, més que grans canvis, la situació ens va donar forces noves per treballar per un canvi de paradigma de model econòmic.

Quina ha estat la feina de l’AESCAT, i sobretot de les Confederació i Federacions de Cooperatives, per donar suport a les cooperatives de treball?

Nosaltres el primer que fem és enviar una enquesta al cooperativisme federat per veure realment quina és la situació i quines són les necessitats de cada una. Amb la informació, el que hem fet és iniciar vàries accions:, hem generat a través de fons propis i amb el suport de micromecenatge, amb Goteo, un fons d’emergència social per ajudar a col·lectius amb problemes i, a la vegada, donar suport a accions de cooperatives.

Vam generar també tota una campanya d’assessorament a cooperatives a nivell jurídic, fiscal, legal, de suport financer… primer va sortir tot el tema dels ERTOs, també, vam estar fent molta actuació per conèixer la realitat del cooperativisme i ajudar-lo a poder gestionar totes aquestes situacions.

Amb la fundació Seira i amb entitats de finances ètiques, com Coop57, hem posat crèdit a disposició de les cooperatives, per tal de que podessin suportar les tensions de tresoreria que els hi ha suposat aquesta situació.

Després de la reacció al primer impacte de la crisi sanitària, quins són els reptes als que s’enfronta el sector cooperativista i de l’ESS a llarg termini?

El repte realment és connectar el teixit productiu cooperatiu o de l’economia social perquè és molt divers. Tenim unes cooperatives petites que són vitals per dinamitzar els barris i espais més petits i tenim cooperatives amb milers o centenars de sòcies que són també vitals si volem afrontar reptes d’escala. Tot el teixit de l’economia social és indispensable per l’equilibri social d’aquest país i d’aquesta ciutat. Per tant, el primer repte és connectar entre aquests teixits i que cadascú ocupi un espai social que és vital, indispensable per equilibrar i cohesionar la nostra societat amb activitats sòcio-econòmiques que generin una societat on el benestar de les persones sigui la prioritat. L’altre gran repte és la intercooperació: hem de generar amb nous productes, nous serveis, nous reptes, d’envergadura per realment poder fer un salt qualitatiu i quantitatiu per aquesta transformació social a Barcelona i a Catalunya.

Quines són les característiques més rellevants de les cooperatives de treball que s’han evidenciat durant la crisi?

Parlem de resiliència, parlem de característiques del nostre entorn cooperatiu com la capacitat de reinventar-se. Hi ha exemples de cooperatives que han generat productes nous, que han reorientat la seva activitat, que s’han re-fundat en molt poc temps, i això és una de les nostres característiques. A mi sempre m’agrada parlar d’intel·ligència col·lectiva: quan una empresa tothom es posa a pensar en el bé de la pròpia entitat, aporta solucions molt més dinàmiques i més nombroses que en una empresa on els sistemes són jeràrquics. En un ambient cooperatiu, la implicació de les sòcies treballadores i de les persones que hi treballen és molt alt, i això desemboca en resultats molt positius.

I, en aquest sentit, quin seria el següent pas?

Ara estem molt en aquest espai de fixar les prioritats sectorials, de mobilitzar el cooperativisme i l’economia social per tirar endavant projectes importants i poder traslladar-les als governs respectius. Però hem de trencar la creença de que el nostre discurs és utòpic: el cooperativisme té 200 anys d’història, té moltíssima experiència. Hem demostrat una capacitat de resiliència davant les crisis basada sobretot en la implicació de les persones treballadores en el seu projecte cooperatiu. Ens manca el factor “escala”, per demostrar que no és una utopia sinó un projecte de realitats.

Altres notícies destacades

Ampliació del Fons de Crèdit Municipal per l’ESS

03/08/2020 - 12:06

Els convenis amb Coop57 i Fundació Fiare suposen 4 milions de finançament

ConversESS de tardor, cicle de ponències sobre la covid-19 al setembre

22/07/2020 - 15:24

Cicle d’activitats per parlar sobre les conseqüències de la covid-19.

Activitats i formacions ESS de juliol i setembre

21/07/2020 - 12:27

Continuen els tallers i sessions virtuals per entitats i emprenedoria.