“La gestió de l’administració no és neutral i des de BCN hem demostrat que es poden canviar les coses"

30/01/2019 - 17:17

Parlem amb Jordi Ayala, Gerent de Presidència i Economia de l'Ajuntament de Barcelona.

Per la primera entrevista de l'any, ens hem trobat amb Jordi Ayala, Gerent de Presidència i Economia de l'Ajuntament de Barcelona. Hem parlat sobre com es pot incidir sobre l'economia des del govern de la ciutat i li hem preguntat sobre temes clau del mandat com la contractació pública responsable i les finances ètiques.

Estàs a càrrec de la Gerència de Presidència i Economia, un dels llocs clau des d’on es gestiona les finances de l’Ajuntament de Barcelona. Quins marges teniu per incidir en l’economia de la ciutat? 

Des de la meva Gerència, el que portem és bàsicament la màquina municipal. Fins ara, aquesta màquina es pretenia portar d’una manera pretesament neutral, tant pel que fa a les finances com el que fa a la contractació pública, tenint com un dels criteris bàsics de decisió el preu.

Nosaltres discrepem d’això, qualsevol política i activitat pública té una incidència amb uns valors determinats i és bo que la tingui. Òbviament, cada govern els pot compartir més o menys, o tenir-ne uns altres. Però en tot cas, té uns valors.

 

En quins àmbits heu treballat per tenir un impacte?

Recordo que abans d’entrar a l’Ajuntament, parlàvem sobre què es podia fer des de l’Administració municipal per incidir en aspectes clau com la reducció de discriminació de gènere, la millora de les condicions salarials dels treballadors o la reducció de la nostra petjada mediambiental. I la resposta per cadascuna d’aquestes preguntes era utilitzar la contractació pública.

L’Ajuntament de Barcelona té un volum de contractació pública anual de més de 1.200 milions d’euros i nosaltres creiem que amb aquests diners hem d’incidir en l’economia. Entre d’altres coses, perquè no tenim moltes altres eines: l’Estat i la Generalitat poden legislar, però nosaltres no.

Per tant, hem treballat per fer un canvi de paradigma en la contractació pública. Si volem incentivar un tipus d’economia, la millor manera és fer prevaler la seva contractació, fent que es treballi amb aquella línia i buscant els empresaris responsables, que poden ser de l’Economia Social i Solidària (ESS) o de l’economia tradicional. I és així com desenvolupem les guies de contractació social, mediambiental i d’innovació, entesa com la innovació a nivell social.

 

Com va ser aquest procés?

No és una cosa que es pugui fer de la nit al dia. El primer que es va fer és treballar per aconseguir consens, tant a nivell intern com extern. L’Ajuntament és com un transatlàntic i no es pot portar a cop de decret.

Internament, es va constituir una comissió de contractació per tal que tothom participés en aquestes guies. I, externament, vam parlar amb sindicats, patronals i el tercer sector i ara tenim establerta la taula de contractació social que es reuneix una o dues vegades per semestre en la que s’analitza com funciona i s’identifiquen els problemes que s’aborden de forma col·lectiva.

Tot i que el procés no s’ha tancat encara, estic molt content de com s’està fent. Anem al màxim del que permet la llei, perquè la llei de contractació és molt rígida, i això fa que s’hagi de ser imaginatius. De fet, som referents a Espanya i a Europa.

 

A què et refereixes quan parles d’haver de ser imaginatius?

Us posaré un exemple en el qual el Tribunal de Contractació de la Generalitat ens acaba de donar la raó i que il·lustra la manera amb la què hem treballat: la clàusula de paradisos fiscals.

El que voldríem és que l’Ajuntament no pogués treballar amb empreses que tenen diners en paradisos fiscal. Si una empresa no està participant de la comunitat amb la seva fiscalitat, l’Ajuntament té menys interès en treballar amb ella. Però també per la competència deslleial amb les petites i mitjanes empreses que no poden competir davant d’empreses multinacionals que operen amb una càrrega fiscal molt més baixa.

Però la llei no ens permet excloure aquestes empreses de la contractació pública. Per tant, vam haver de pensar una mica i aquí és on no vull deixar de citar en Paco Blanco, exdirector de contractació, ja que sense ell res d’això hauria sigut possible (podeu consultar aquí la seva intervenció durant la II Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària).

Si per la llei de contractació no podem excloure les empreses que tenen diners als paradisos fiscals, el que sí podem fer és preguntar si treballen amb paradisos fiscals, legalment o il·legalment. Res més, que ens ho diguin.

 

Això és suficient per permetre excloure-les de la contractació pública?

No. Tal i com està la llei, ens poden dir que treballen il·legalment i no els podríem excloure. A més, no conec cap sentència condemnatòria per haver treballat il·legalment en paradisos fiscals. Però la clau està en que també ens han de dir si treballen legalment en un paradís fiscal.

Mirem el cas dels Papers de Panamà: la major part de les defenses es van basar en argumentar que les seves operacions en el paradís fiscal són plenament legals. El que passa és que si la pròpia empresa reconeix durant la investigació i judici que treballa legalment en aquell país i no ens ho ha declarat, l’Ajuntament pot prendre mesures per haver mentit i rescindir el contracte. I per això, ara estem revisant la llista d’empreses d’aquest cas per veure si alguna ens ha mentit.

Més enllà de declaracions solemnes, la introducció d’aquest punt en les licitacions té una incidència directa i concreta, i ens permet actuar de manera immediata.

 

Quins altres canvis s’han introduït en els processos de contractació pública?

Una part molt important és l’obligació, que abans no passava, de subcontractar empreses de l’economia social. Garantim que una part dels diners que destina l’Ajuntament a contractació vagin a promoure i a donar feina a aquest àmbit perquè el volem incentivar.

O també dividir els contractes en lots. Per exemple, la meva àrea licita el contracte d’auditoria de l’Ajuntament. Si fem un contracte d’auditoria que inclou tota l’administració municipal (l’Ajuntament, els organismes, les empreses, els consorcis i les fundacions), només unes quatre empreses del mercat ho poden fer.

En canvi, si ho dividim en lots més petits, empreses mitjanes ho poden assumir i, per tant, poden accedir a aquestes licitacions.

 

Al principi has esmentat l’àmbit de les finances com un dels altres sectors on heu buscat incidir al llarg d’aquest mandat. A què et refereixes?

Parlo de la voluntat de treballar amb la banca ètica, pels valors i objectius amb els que funciona, molt diferents dels de la banca convencional. I quan arribem a l’Ajuntament, ens trobem que no es treballa gens amb banca ètica. De fet, no hi ha ni tant sols comptes oberts.

El primer gran problema és que les entitats de banca ètica no tenen qualificació amb les agències de ràting. I com a Ajuntament puc treballar amb un banc catalogat com a bo escombraria, però no podia treballar amb banca ètica per aquest fet. L’important és tenir ràting, no tenir que sigui bo. Per tant, vam haver de suar molt per justificar el que els altres no ho han de justificar: la seva solvència.

Un cop superat els esculls jurídics, vam obrir la porta perquè l’Ajuntament treballi amb elles. D’una banda fem una reserva de dipòsits i, de l’altra, incorporem clàusules socials a les operacions d’endeutament com ara la condició de no invertir en armament o fer una política ètica en habitatge, etc., quan fins ara qui ens feia un préstec a un preu més baix guanyava el contracte.

Ara bé, curiosament, la banca ètica està guanyant aquestes operacions per preu. És a dir, són més barates que la banca convencional i, per tant, més eficients amb el que el mercat diu que no ho són.

 

Com es veu beneficiat el sector de l’ESS de que l’Ajuntament s’apropi al sistema de la banca ètica?

El que volem és donar una major musculatura financera al sector. Però en converses amb la banca ètica identifiquem que un dels problemes és l’elevada solvència que exigeixen als projectes per poder ser finançats. És tant elevada que molt pocs acaben accedint a préstecs. Així que decidim crear el fons de crèdit municipal.

Perquè les entitats financeres donin una sèrie de préstecs en una línia que prèviament pactem, com a Ajuntament assumeixo la meitat de les seves pèrdues. Uns préstecs que en realitat són subvencions amb característiques especials. Això implica que la banca ètica pot assumir el doble de risc, obrint el ventall a tota una llista de projectes que si no, no podrien accedir al préstec. Vam començar amb Coop57 i després amb Fiare. L’èxit ha sigut absolut.

 

Per tant, era possible treballar amb banca ètica?

Les entitats de la banca ètica han guanyat a la banca tradicional en el seu propi terreny, que és el de l’eficàcia i amb el valor afegit dels valors. Per tant, només calia obrir la possibilitat de fer-ho i demostrar que quan no es fa és perquè hi ha barreres. És a dir, si la màquina fos realment neutral, aquestes entitats ja estarien treballant amb l’Ajuntament des de fa temps.

L’economia liberal en general i l’administració liberal en concret treballa amb aparença de neutralitat, però quan rasques veus que no hi ha neutralitat. Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona, el que estem demostrant és que ni l’economia és així ni és veritat que no es pugui fer res. Es pot fer, i molt.

 

En clau de futur, quina feina us queda per davant?

Amb el fons de crèdit municipal, ara mateix els diners no utilitzats per cobrir morositat es queda per les entitats per fer projectes. Però a mi m’agradaria que aquesta subvenció tingués una vida molt més llarga i que tornés a una bossa que permetria assumir més risc a les entitats i arribar a més projectes. D’aquesta manera, es veuria premiada la no-morositat.

En quant a la contractació responsable, tenim alguns reptes importants. Hi ha cert malestar en el sector i sóc conscient que l’aplicació no està sent tant efectiva com nosaltres voldríem.

El que ens està passant és que moltes vegades les clàusules socials que hem posat les compleix tothom. La conseqüència és que s’acaba decidint per preu, per molt que baixem el pes del preu en la decisió, que abans era d’un 70% i ara és d’un 30% com a màxim. Necessitem que aquest 70% sigui realment determinant i això ens està costant. Dit d’una altra manera, ara tenim l’eina, però l’hem d’ajustar perquè tingui realment l’impacte que hauria de tenir i que no té.

Altres notícies destacades

Una missió d’estudi multiterritorial de Barcelona i Montreal visita Seül

16/10/2019 - 17:36

La missió va poder estudiar i analitzar casos concrets d'economia col·laborativa i de comuns urbans a Seül.

Dia Mundial de l’Alimentació: menjar pot canviar el món?

16/10/2019 - 12:15

Aquest any, el lema de la diada és “Una alimentació sana per a un món #FamZero”.

Obert el termini per sol·licitar la participació a la V Fira de Consum Responsable i d’ESS

11/10/2019 - 09:49

Les sol·licituds es poden fer fins al 21 d'octubre. La fira es farà del 20 al 31 de desembre a Plaça Catalunya.