"L’emergència climàtica és una oportunitat per construir una altra forma de viure, de produir i de consumir"

28/11/2019 - 07:29

Entrevistem a l'Eva Vilaseca, sòcia de la cooperativa Espai Ambiental i coordinadora de l'Espai Consum Responsable.

Els danys que causem al nostre planeta són cada cop més difícils de revertir i ens enfrontem a situacions climàtiques extremes. El canvi climàtic és un fet i les propostes per la transició ecològica són numeroses. Per aquesta raó, hem decidit parlar amb Eva Vilaseca, sòcia de la cooperativa Espai Ambiental i coordinadora de l'Espai Consum Responsable. Li hem preguntat sobre l’emergència climàtica en la que ens trobem, però també sobre els canvis necessaris que s’han de dur a terme si volem detenir-la. Per ella, els canvis han de passar per una mobilització col·lectiva, per l’exigència de responsabilitats als nostres representants i per un canvi en els nostres hàbits. En tot plegat, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el Consum Responsable hi tenen un paper clau. Només ens queden 9 anys.

Per què parlem d’emergència climàtica?

Tot comença quan l’any passat el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de Nacions Unides publica un informe avisant que tenim 11 anys -que ara són 10- per desenvolupar una sèrie de mesures molt contundents perquè la temperatura de la Terra només pugi 1,5 graus o màxim 2. Per tant, el canvi climàtic és un fet i si no evitem aquesta pujada, anem a escenaris bastant catastrofistes.

A partir de la publicació d’aquest informe, els moviments socials es desperten i tot comença a arribar als mitjans de comunicació, sobre tot amb l’explosió dels joves i de la Greta Thunberg. La part bona és que tenen molt d’influència en els mitjans i és fins i tot històric la cobertura mediàtica que es fa, encara que no ho posin de vegades de la manera que ens agradaria.

Ara es parla de la realitat a la qual ens enfrontem i cada cop més ciutats i més governs fan declaracions d’emergència climàtica. Sovint són buides, sovint no hi ha propostes, sovint hi ha propostes que no són suficients: hi ha molt de camí per córrer, però s’està notant aquests canvis, sobre tot aquests últims 12 mesos.

Quina ha de ser la nostra reacció davant d’aquests escenaris?

Es va publicar una foto molt interessant durant les inundacions a Venècia fa pocs dies. S’hi veia  unes noies amb unes bosses de Louis Vuitton anant a comprar i algú la va titular posant: “És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del sistema capitalista”. Ens és difícil imaginar una altra forma de vida fóra d’aquest sistema.

Per això, en comptes de veure com ens en sortim d’aquesta situació d’una manera catastrofista, crec que podem veure-ho com una oportunitat de canvi per construir una altra forma de viure, de produir, de consumir i d’existir com a societat. Estem en un moment històric d’inflexió perquè ens venen canvis molt bruscos i hem d’estar preparats per aprofitar-los.

Deies que només ens queden 10 anys per actuar com a societat. Quins poden ser els passos més immediats?

En primer lloc necessitem aturar la situació d’emergència climàtica. Necessitem mesures potents que no vindran deixant de fer servir una bossa de plàstic, sinó que han de venir dels nostres responsables polítics i de la construcció de polítiques públiques a diferents nivells. No és real que des del consum pararem la situació d’emergència climàtica. No és veritat, no ens posem aquest pes a sobre perquè no el tenim. Exigim a qui l’ha de tenir, els nostres representants, perquè facin aquesta feina.

Com a ciutadania què puc fer en aquest cas? Organitzar-me i participar d’espais per fer pressió als nostres representants perquè prenguin mesures valentes. Això pot ser participant dels moviments que ja existeixen, d’espais participatius com la Taula d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona recentment creada i que està recollint propostes de mesures, o qualsevol altre espai similar.

En segon lloc, hem de construir models alternatius cap a la transició ecològica. És aquí on entra el Consum Responsable i on l’ESS té un paper molt important. La transició ecològica és un fet, però aquesta pot estar dirigida per empreses com Veritas o per una xarxa de supermercats cooperatius.

Per tant, si volem que sigui des de l’ESS, s’ha de treballar perquè les iniciatives que en formen part siguin el suficientment grans, àmplies i plurals perquè puguin absorbir i liderar aquests canvis. I crec que avui no tenim aquesta capacitat i això és una mica greu.

Què està passant? 

Per una banda, l’eix ambiental no està present a l’ESS com un eix central i vertebrador. I per altra, hem de començar a ser competitives, hem de créixer, aprendre i fer servir algunes eines que estan fent servir gent com Estrella Damm que impacta a nivell de valors, encara que al darrere no hi ha projecte.

Totes les grans corporacions capitalistes estan aprofitant la situació per desenvolupar noves línies de negoci, però el canvi que necessitem és des de la justícia social. De fet, moltes d’aquestes empreses generen espais de benestar ambiental només per una elit. I aquesta és la tendència: que el menjar eco és per qui té recursos, els espais enjardinats i verds de la ciutat són pels barris amb més recursos. O si vius en un barri de poc recursos i et posen un parc, acabes marxant perquè et pugen el lloguer.

Si volem transitar cap a un model just, necessitem canviar de model perquè el sistema capitalista és insostenible i no respecta els límits planetaris.

Quin avantatge té que sigui l’ESS qui lideri la transició ecològica davant d’altres models?

Anem cap a una transició ecològica que molt possiblement fomentarà el creixement de les desigualtats. A més, el canvi climàtic afecta les poblacions més vulnerables pel que la societat del benestar serà cada cop més reduïda, cada cop més elitista i creixeran les desigualtats.

Per tant, si bé moltes alternatives tenen el vector ambiental, no tenen en compte el vector social. En canvi, l’ESS es basa en la justícia social. Té un vector ambiental, un democràtic i un social.

És molt important que des de l’ESS tinguem consciència d’aquest paper que podem jugar i que tenim la responsabilitat de jugar en aquest procés i crec que ens hem d’orientar cap aquí, tot i que per ara no ho estem fent.

Quin és el paper del Consum Responsable?

Vinculat amb l’ESS, el Consum Responsable és una forma de fer créixer aquestes iniciatives de l’ESS mitjançant el creixement de la demanda. És una eina per l’enfortiment de l’ESS i el mercat social. A més, el Consum Responsable permet sensibilitzar i crear massa crítica.

Per altra banda, promoure el Consum Responsable és una manera de treballar i promoure una nova cultura de viure i de consumir. Hem de transitar des d’aquesta cultura del consumisme cap a una altra forma de societat on no es posi al centre el mercat, sinó les persones. Per arribar-hi, hem de fer un canvi d’hàbits i cultural increïble, enorme com a societat i com a individus. Perquè tenim uns patrons que s’han d’anar treballant i construir noves formes de relacionar-nos, de consumir, de viure.

Parles de canvis d’hàbits. Quins canvis concrets poden fer les persones per reduir la seva petjada ecològica?

L’alimentació és el primer gran àmbit d’actuació per la seva contribució al canvi climàtic. A l’Espai Consum Responsable vam fer unes jornades que es deien “El canvi climàtic al teu plat” on vam abordar tot aquest tema i el resum és que hem de tornar a la cuina, perquè no cuinem i no tenim temps per fer-ho. Es tracta d’escoltar el que ens deia la iaia: cuinar, conserves, anar al mercat, parlar amb la gent del mercat, consumir de temporada i de proximitat. I si pot ser ecològic, fantàstic. Aquesta simplicitat de posar en valor l’alimentació i tornar a vincular-nos la terra és clau.

Un altre tema clau són la mobilitat i el transport. Hem de sortir de la lògica del cotxe. Podem compartir cotxes, demanar que es millori la nostra xarxa de transport públic, viatjar menys en avió. I no consumir per internet. El consum online a nivell d’emissions és molt perjudicial, perdem en humanisme, en proximitat, en consum local, etc. I finalment, l’energia: passar-se a cooperatives d’energies renovables, que és cada cop més fàcil, o a les companyies d’energies municipals.

Ara bé, si bé aquestes accions m’agraden, hem de fugir de la culpabilització o de la relació directa entre emergència climàtica i consumidor/individu perquè no és real. Jo no canviaré el món per canviar de companyia elèctrica. No és des de la meva acció individual, sinó potser serà des de la meva acció col·lectiva.

Ets la coordinadora de l’Espai Consum Responsable. Quina tasca es realitza des d’aquest espai municipal?

Des de l’Espai Consum Responsable s’informa i s’assessora a les persones usuàries sobre les alternatives de consum existents i s’organitzen tota mena d’activitats per donar a conèixer altres maneres de consumir. Però tenim dues activitats concretes al llarg de l’any enfocades a sensibilitzar sobre el Consum Responsable a Barcelona.

La primera és la Fira de Consum Responsable i ESS organitzada pel Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona. Tindrà lloc del 20 al 31 de desembre a Plaça Catalunya i aquest any celebra la seva cinquena edició.

A més de les propostes de venda de productes a les 38 casetes, la Fira comptarà amb una proposta de més de 50 activitats dinamitzadores, orientades a la ciutadania i al públic familiar. Hi podreu trobar tallers, música, teatre per públic familiar, desfilades de moda sostenible, presentacions de llibres, activitats de reflexió i debat.

I per altra banda, organitzem la Setmana del Consum Responsable del 13 al 19 de març 2020 durant la qual Barcelona s’omplirà d’activitats que promouen formes de consum més conscient i sostenible imprescindibles per fer front a l’emergència climàtica que estem vivint.

L’any passat vam tenir al llarg d’una setmana més de setanta activitats per tota la ciutat i aquest any volem repetir l’objectiu de fer d’altaveu de tot el que ja està passant a Barcelona tot l’any.

Per això animem a totes les iniciatives que ja estan fent un mercat d’intercanvi, que ja estan fent tallers que tenen el seu espai de reparació, que tenen el seu grup de consum, etc. que se sumin a la setmana del Consum Responsable i que apuntin les seves activitats al formulari d’inscripció fins abans de Nadal.

Altres notícies destacades

"L’emergència climàtica és una oportunitat per construir una altra forma de viure, de produir i de consumir"

28/11/2019 - 07:29

Entrevistem a l'Eva Vilaseca, sòcia de la cooperativa Espai Ambiental i coordinadora de l'Espai Consum Responsable.

Crida internacional per participar en el procés del FSMET 2020

28/11/2019 - 07:19

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores de Barcelona també engega una campanya de micromecenatge.

Arriba la V Fira de Consum Responsable i ESS

26/11/2019 - 22:11

La plaça de Catalunya serà l’escenari de la fira entre el 20 i el 31 de desembre 2019.