“L'estratègia ESS2030 ens dóna un escenari d'enfortiment, de creixement. Però s'hauria de vincular més amb la resta de les polítiques municipals”

19/01/2021 - 12:07

Parlem amb la Laia Grabulosa sobre l’impacte de la covid-19 a l’ESS, al tercer sector social en particular.

La Laia Grabulosa, directora de La Confederació (l’associació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya), analitza l’impacte i la resposta de l’àmbit de l’ESS a la pandèmia, el rol de les administracions públiques i les propostes pendents per a reactivar l’economia de la ciutat posant a les persones al centre.

Estem a gener 2021. Pràcticament portem un any amb una crisi sanitària amb una sèrie d’aspectes sòcio-econòmics molt seriosos. Des de La Confederació, quina diagnosi feu d’aquesta situació?

Per al Tercer Sector Social l’impacte de la pandèmia ha estat brutal a dos nivells. Per una banda, donat que ens dediquem a l’ atenció a les persones i a l’atenció de necessitats socials, hi ha un creixement de les situacions de vulnerabilitat, que es preveu que es mantingui i incrementi, i que ha fet augmentar la nostra activitat. I per altra banda, com qualsevol altre sector d’activitat sòcio-econòmica, hi ha hagut un impacte econòmic pel que fa la sostenibilitat de les mateixes entitats.

Hi ha hagut, durant la pandèmia, serveis que no s’han pogut ni volgut aturar, perquè al final estàs intentant, malgrat la complexitat del moment, donar suport i acompanyar a persones. Estem parlant no només de serveis residencials: hi ha molta activitat d’atenció i d’acompanyament a col·lectius vulnerables que s’ha seguit fent a través d’altres mitjans. La capacitat del sector per adaptar-se a les noves situacions i poder donar continuïtat a aquest suport ha sigut enorme.

Com s’encara el 2021?

Enfrontem un 2021 amb molta incertesa i amb una debilitat econòmica producte d’un 2020 molt cru. Preveiem, per exemple, una pèrdua de capacitat de generar ocupació. Veníem d’una tendència a Barcelona i a Catalunya d’anar creixent en generació d’ocupació i ara, per les dades que tenim, pot haver-hi no només una aturada, sinó una davallada. A banda d’altres impactes com la reducció dels ingressos.

Quin rol té La Confederació en aquesta situació?

Com a Confederació tenim molt clar que ara, més que mai, cal estar al costat de les entitats per enfortir, per promocionar, per afavorir dinàmiques d’intercooperació. Ens costa fer entendre que, més enllà de la clara funció social que tenim com a entitats del tercer sector, al darrere, hi ha iniciatives socioeconòmiques que pateixen l’impacte econòmic d’aquesta crisi.

El nostre objectiu és, durant aquests temps de pandèmia, donar suport i acompanyar a les entitats socials per a que puguin enfrontar amb millors condicions la situació i puguin seguir donant resposta a les necessitats socials.

Així, durant el confinament vam activar moltes accions en aquesta línia: càpsules formatives en temes molt concrets sobre el que estava passant, actualització constant de normativa i protocols, circulars jurídiques sobre contractació pública, assessorament amb experts jurídics, orientacions en matèria d’ocupació i relacions laborals (teletreball, ERTOS…), elaboració de mesures de reactivació pel sector, i una interlocució permanent amb les administracions públiques amb l’objectiu de visibilitzar la situació de les entitats.

Com tothom sap, aquesta situació d’excepcionalitat encara perdura. Per exemple, ara mateix tenim un àmbit, l’educació en el lleure, que segueix tenint les activitats i els serveis aturats en motiu de les darreres restriccions en matèria de salut pública. Des de La Confederació estem ajudant a ubicar el lleure en l’àmbit de les reivindicacions de suport als sectors afectats. I no només per l’impacte sobre les organitzacions, sinó també pel què implica tenir als infants i joves sense poder desenvolupar aquest tipus d’activitats. El fet de que no hi hagi activitats de lleure educatiu agreuja les desigualtats. Els espais de lleure en determinats barris de Barcelona són molt importants com espais de socialització, d’equitat, de relació… I aquest és només un exemple.

Quins altres àmbits, dins el Tercer Sector Social, es van veure o es veuen especialment afectats?

Tots els àmbits d’actuació s’han vist afectats, cadascun amb les seves especificitats: l’atenció a la infància, a la discapacitat, a la salut mental, a les addiccions, l’atenció a les dones que pateixen situacions de violències masclistes, les persones sense llar, l’àmbit de la inserció laboral, i un llarg etcètera. Només com a exemple, durant la pandèmia va ser especialment delicat el tancament dels serveis diürns, ja fos en l’àmbit de la discapacitat, de la salut mental o de la gent gran, entre d’altres. Durant aquest temps s’ha pogut veure la importància que tenen aquesta tipologia de serveis a tots nivells: com a respir per a les famílies, per l’estimulació cognitiva de les persones, l’aspecte relacional i de socialització, o per la pròpia autonomia de les persones, entre d’altres qüestions.

Com es treballa amb les administracions públiques en aquesta situació?

Com a organització representativa del Tercer Sector Social hem tingut una interlocució constant amb totes les administracions públiques. Per fer seguiment de la situació i incidir en polítiques i mesures de suport al sector. Bona part dels serveis d’atenció a les persones que desenvolupem des de la iniciativa social són de competència autonòmica i també local. Per això hem tingut una via de diàleg constant tant amb la Generalitat com amb el món local, a través de les entitats municipalistes.

En el cas concret de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Àrea d’Economia Social i Solidària, veníem treballant en una estratègia de ciutat de l’economia social i solidària (Estratègia ESS 2030). Aquí ens vam recol·locar i vam treballar amb totes les entitats per a que aquesta estratègia també fos útil en el procés de reactivació i de resposta a la situació. Hem de posar molt en valor aquesta estratègia que s’ha codissenyat entre l’ajuntament i l’àmbit de l’ESS. Crec que és un instrument molt potent que cal aprofitar perquè no és gens habitual disposar d’una eina a 10 anys vista per desenvolupar accions de foment i de promoció de l’ESS. Entre tots haurem de ser capaços de desenvolupar-la.

A més, juntament amb la Confederació de Cooperatives i la Xarxa d’Economia Solidària, vam formar part de la Taula d’Economia del Pacte per Barcelona. Aquí sèiem tots els sectors econòmics de la ciutat, des del Port de Barcelona, fins a tots els comerciants o les pimes, entre molts d’altres actors. Des de l’àmbit de l’ESS, vam voler lligar la resposta a l’Estratègia ESS2030, com a oportunitat de generar altres models de fer economia i activitat econòmica, models més socials, més centrats en la persona, de més proximitat. El resultat, però, no ha sigut molt encoratjador.

Llavors, què demanaries a les administracions, continuant amb aquest exemple?

Crec que s’està fent molt bona feina en termes d’estratègia de ciutat i de treball amb l’ecosistema de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona. L’estratègia ESS2030 ens dóna un escenari d’enfortiment, de creixement, de posicionament. Però, alhora, s’hauria de trobar la manera de vincular-la més amb la resta de les polítiques municipals: quan es parla d’Habitatge, d’Economia, de Turisme… allà hauria d’estar l’ESS. Encara falta aquest enllaç transversal de l’Economia Social i Solidària amb el conjunt de Política Municipal en tots els àmbits. Hem de seguir treballant per fer realitat un altre model econòmic i per la promoció de models de col·laboració publicosocials.

I a nivell concret de la situació que estem vivint amb la covid-19?

Des del Tercer Sector Social hem estat a primera línia de la pandèmia, en tot moment i des del primer dia. Al costat del front sanitari (i altres) hi ha hagut un front social absolutament essencial. Les professionals han estat al costat de les persones, i han estat molt exposades també. Des de l’àmbit social hem tingut, però, la sensació que hem estat poc visibilitzats, que s’ha reconegut poc la tasca desenvolupada durant la pandèmia. Aquesta percepció no és nova. Fa molt temps que estem reivindicant un major reconeixement social i econòmic del sector. Per exemple, tot l’àmbit de l’atenció domiciliària ha estat molt, molt abandonat durant els mesos crítics de la pandèmia. I encara continua: ara mateix seguim batallant perquè aquestes professionals de l’atenció domiciliària, per exemple, formin part dels col·lectius prioritaris a l’hora de rebre la vacunació. No estan al Grup 1 en la prioritat de vacunació i no s’entén. I igual que aquest, hi ha hagut molts d’altres àmbits i activitats poc visualitzades i que han estat fonamentals per no deixar ningú enrere. Una part important de la nostra feina és també posar de manifest aquestes situacions.

Altres notícies destacades

8M, 8 de març, DiaDones, feminisme, dones, Barcelona

Una onada feminista col·lectiva, diversa i imparable

02/03/2021 - 11:58

Feminismes i dona. Presentació de la campanya municipal per al 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Torna el Servei d’Assessorament en Economia Social i Solidària

17/02/2021 - 10:42

Barcelona Activa rellança el SAESS, més àgil i amb ampliació de recursos de suport.

El nou Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2021-2023

17/02/2021 - 09:44

Es comença a preparar el nou PIESS a Barcelona, donant continuïtat a l'anterior pla d'impuls.