“Volem que la XMESS creixi territorialment perquè hi hagi més veus plurals”

18/12/2019 - 13:56

Entrevistem a Xavi Rubio, Betlem Parés i Txell Carbó, integrants de la comissió tècnica de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).

La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) de Catalunya acaba de celebrar la primera Assemblea del mandat 2019-2023. Hem aprofitat l’ocasió per parlar amb Xavi Rubio de l’Ajuntament de Barcelona, Betlem Parés de l’Ajuntament de Manlleu i Txell Carbó, de l’Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos sobre el camí transcorregut fins ara i els reptes que la xarxa entoma en aquests propers quatre anys. Tots tres són integrants de la comissió tècnica en representació dels ajuntaments que ocupen la Presidència (Barcelona), la Vicepresidència (Santa Margarida i Els Monjos) i la Secretaria (Manlleu) de la nova executiva de la xarxa.

El passat 29 de novembre, la XMESS acaba d’entomar el seu segon mandat, però neix formalment fa dos anys, al 2017. Quina importància té una xarxa com aquesta per Catalunya?

Xavi Rubio: La importància estratègica de la existència de la Xarxa de Municipis per l’ESS és perquè ja hi ha 41 municipis a Catalunya de diferents dimensions, de diferents territoris i governats per diferents opcions polítiques que tenen una política pública per impulsar, enfortir i promoure l’ESS.

A part de consolidar una política pública de l’Economia Social i Solidària en el seu àmbit propi, aquests 41 municipis estan fent xarxa, s’estan enfortint, s’estan intercanviant amb d’altres municipis que tenen una mateixa visió.

Txell Carbó: Sí, de fet, la XMESS permet enfortir les polítiques de cada municipi, aprendre dels altres, tant dels èxits com dels errors, i per compartir solucions. Si Barcelona i Mataró tenen un conveni amb les finances ètiques catalanes (Coop57 i Fiare Banca Ètica) per donar-los-hi suport a l’hora de finançar projectes que podrien tenir una certa morositat, significa que qualsevol altre municipi de la xarxa o de fóra de la xarxa coneix aquesta pràctica, coneix un text, i només li cal adaptar-lo a la seva realitat.

Com i perquè va néixer la XMESS?

Xavi Rubio: La xarxa porta un recorregut de quatre anys, tot i que formalment és de només dos, perquè l’Assemblea fundacional va ser al maig del 2017. Però va començar a caminar a l’octubre del 2015 quan l’Ajuntament de Barcelona, com a part d’una de les primeres activitats del Comissionat d’ESS, va organitzar una trobada internacional de municipalisme i ESS.

Com a producte d’aquella trobada, va sortir una declaració i una proposta de municipis que ja feien o que tenien ganes de fer política d’ESS per crear la XMESS. La proposta estava encapçalada primer per Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Barcelona i, en pocs dies, s’hi van sumar una quinzena de municipis catalans.

S’arriba al maig del 2017 quan s’aprova l’Assemblea fundacional amb els estatuts i un pla de treball i on els seus municipis escullen una primera comissió executiva presidida per Barcelona, amb Santa Margarida i Els Monjos a la Vicepresidència i Manlleu a la Secretaria.

Quin balanç feu d’aquests primers anys d’activitat i enxarxament?

Betlem Parés: En general faig un balanç molt positiu. Poso en valor que pels Ajuntament no és fàcil avançar en projecte supramunicipals ja que la realitat local i les seves necessitats a vegades ho dificulten, per tant poso en valor que els municipis han destinat persones i s’han compromès en una associació d’àmbit català. També crec imprescindible dir que el paper d’impulsor de l’ajuntament de Barcelona ha estat clau.

En concret, vull destacar que ens hem conegut i reconegut, hem compartit inquietuds i iniciatives i ens hem sentit Xarxa. Hem contribuït a que els municipis passin de tenir projecte, accions i iniciatives d’ESS a que tinguin estratègies de desenvolupament local entorn l’ESS. És a dir, passar de fer accions a polítiques. Hem treballat la transferibilitat entre municipis i hem aconseguit intercanvis i crear un projecte de mentories. I hem contribuït que els ajuntaments passin de conèixer les iniciatives d’ESS del seu territori a treballar amb elles.

Txell Carbó: Per la meva banda, crec que les tres línies de treball marcades a l’inici del darrer mandat, compartir recursos i treballar de manera conjunta entre els membres de la xarxa, incidir i relacionar-se amb altres agents de l’ESS o relacionats en l’ESS i per últim, donar visibilitat i divulgar la xarxa, s’han assolit en gran part.

Algunes de les fites més importants i destacables que m’agradaria posar de relleu seria el banc d’experiències que podem trobar a la web, les diferents jornades tècniques que han servit per poder compartir experiències i treballar conjuntament, com també la jornada de compra pública responsable realitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

També m’agradaria destacar dos documents editats per la XMESS. El primer, la guia “L’ABC de l’ESS als municipis” on es recullen 30 iniciatives que han fet els diferents municipis que formen part de la xarxa i que representen diversos nivells: polítiques de sensibilització, d’assessorament, de finançament, de mapeig, etc.

I el segon és el document de “Compra Pública Responsable”, que és un recull d’aprenentatges de la jornada tècnica de contractació i compra pública responsable i que inclou algunes propostes d’actuacions de continuïtat. Tots dos documents estan editats en format paper, però que també es poden trobar publicats a la web de la xarxa.

Xavi Rubio: Destacaria que s’ha consolidat un instrument que no existia. I que se l’està reconeixent com la interlocució de la política local en ESS, tant des de les pròpies administracions superiors, com la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona, així com des de les pròpies organitzacions de l’àmbit de l’ESS.

Amb la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, és important destacar la relació establerta que comporta que, per exemple, la XMESS formi part del Consell Assessor tant polític com tècnic, que és l’òrgan de debat on la Generalitat consulta les noves iniciatives com els projectes dels Ateneus Cooperatius, les convocatòries sobre els projectes singulars, etc.

I amb l’àmbit, és rellevant la col·laboració amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) en el marc de la futura Llei d’ESS que arribarà al Parlament de Catalunya al llarg d’aquest mandat 2019 – 2023. L’AESCAT va convidar la XMESS a participar en el seu procés de treball en la redacció de la llei i hi vam poder emetre la nostra opinió.

Amb l’Assemblea del 29 de novembre al Cafè de Mar de Mataró, s’inicia el segon mandat del 2019 al 2023. Quins són per vosaltres els principals reptes per als propers quatre anys?

Txell Carbó: En aquesta segona i nova etapa de la XMESS, tenim el repte de tirar endavant el pla de treball aprovat en aquesta darrera assemblea a Mataró i treballat conjuntament amb les persones tècniques sobretot dels diferents municipis membres a la jornada tècnica a Cabrils.

Podem dir que s’aprova un pla de treball que pretén donar continuïtat a les línies estratègiques iniciades el 2017 reforçant, per això, el treball en xarxa.

La XMESS som una xarxa de creació força recent i per tant en creixement, la gestió i els possibles canvis que pot comportar l’adhesió de nous membres, podria ser un dels possibles reptes dels següents anys de mandat. En el sentit de no perdre la utilitat que ofereix la xarxa a les persones tècniques i polítiques dels municipis membres. Que acaba repercutint a nivell municipal, és a dir, a la població que viu als diferents municipis.

Xavi Rubio: Sí, de fet crec que el repte de tenir major presència als territoris com les Terres de l’Ebre i Ponent i, sobre tot, tenir presència al Camp de Tarragona, al Pirineu i a l’Aran. Ara són 41 municipis que es troben sobre tot a la regió metropolitana de Barcelona, a la Catalunya central i a l’àmbit de Girona. També al Penedès, amb Vilafranca del Penedès, els Monjos i Vilanova i la Geltrú. I, durant el 2019, es va incorporar el primer municipi de les Terres de l’Ebre, que va ser Ulldecona, i el primer municipi de les Terres de Lleida, que ha sigut Bellpuig d’Urgell.

Però la xarxa té la voluntat i la necessitat de créixer de manera orgànica, per àmbits de desenvolupament orgànic i natural. I una manera és que en formin part Consells Comarcals. Sabem que a bona part del país, són els Consells Comarcals els que tenen o bé les competències o bé les atribucions mancomunades amb els municipis per la política de desenvolupament econòmic.

Betlem Parés: Només afegiria com a repte avançar en la cooperació de la XMESS amb els altres agents públics i privats que treballen pel desenvolupament de l’ESS, crear sinèrgies positives, a més d’ajudar a avançar dins dels ajuntaments en el coneixement de la ESS i transversalitzar les polítiques de foment de la ESS.

Els tres formeu part de tres municipis ben diferents. Quin realitat territorial aporta i quines són les vostres necessitats que creieu que es poden treballar en l’enxarxament de la XMESS?

Betlem Parés: Des de Manlleu, aportem la realitat territorial de ser un municipi petit (20.400 habitants), un municipi d’àmbit més rural (fora de l’àrea metropolitana) i tenir una realitat socioeconòmica complexa i de grans reptes.

Aquestes realitats fan que puguem aportar veure l’ESS com una estratègia territorial (i no només com un servei o àmbit), desenvolupar amb més facilitat el treball conjunt amb els serveis jurídics i econòmics de l’ajuntament per proximitat professional, aconseguir la transversalitat en les diferents àrees i coneixement en  projectes d’àmbit social i de treball amb xarxa amb les I’ESS de Manlleu i comarca per la proximitat, la confiança i el coneixement que ens tenim.

Txell Carbó: L’enxarxament que proporciona la XMESS dóna la oportunitat a cadascú de nosaltres de conèixer, compartir, millorar recursos, projectes i iniciatives que tirem endavant a nivell municipal per tal de fomentar l’ESS al nostre territori.

Veure noves maneres de fer, nous projectes i que potser són replicables en el context on vivim i/o treballem, per tal de potenciar les iniciatives d’ESS al territori. És a dir, potenciar o donar suport a aquelles iniciatives econòmiques que tenen com a objectiu principal la cobertura de les necessitats individuals i col·lectives per sobre del lucre. I per tant, aquest enxarxament ens ajuda a poder aplicar polítiques públiques per tal de reforçar l’ESS.

Xavi Rubio: Barcelona participa de la xarxa perquè sempre és un aprenentatge poder compartir amb municipis de dimensions més petites que Barcelona en les que, segurament, es tenen solucions més imaginatives i projectes moltes vegades més fàcils de fer des de baix. De municipis i administracions més petites i diferents, Barcelona pot aprendre molt.

Barcelona també té un compromís com a capital del país. Sabem que quan Barcelona està fent quelcom, el país se n’assabenta, rep la notícia i pot beneficiar-se de la inèrcia i el moviment i obertura que pugui tenir la ciutat. És amb aquesta voluntat que ja al 2015, Barcelona junt amb Sabadell, Badalona i Santa Coloma de Gramenet va tenir la idea de la declaració perquè acabi esdevenint una xarxa.

Més informació

Altres notícies destacades

Feliç 2020 i millor Setmana del Consum Responsable!

22/01/2020 - 20:19

La setmana proposarà accions per poder mitigar i revertir l’emergència climàtica.

La V Fira de Consum Responsable i d’ESS es consolida conscienciant sobre l’emergència climàtica

30/12/2019 - 14:03

La fira es consolida entre el conjunt d’activitats de Nadal, amb prop de 75.000 visites i més de 130.000 euros en vendes.

“Volem que la XMESS creixi territorialment perquè hi hagi més veus plurals”

18/12/2019 - 13:56

Entrevistem a Xavi Rubio, Betlem Parés i Txell Carbó, integrants de la comissió tècnica de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).