Cap honor per al franquisme a la ciutat

18/11/2018

Durant els anys en què les arrels del franquisme s’estenien també a l’Ajuntament de la ciutat, es van atorgar nombroses medalles i condecoracions a personalitats militars i institucions, com la medalla commemorativa dels “veinticinco años de paz” que va rebre el dictador Francisco Franco el 1964. Ara s’inicia l’expedient de retirada de set distincions.

La iniciativa del Govern municipal té l’objectiu de recuperar la memòria democràtica de la ciutat, posar fi a la impunitat franquista i restituir la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la dictadura a l’Estat entre els anys 1939 i 1975.

Es preveu que l’expedient de revocació de les medalles es voti en el Plenari del 25 de gener, moment en què es commemoraran els 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, concretament el 26 de gener de 1939, després de dos anys i mig de guerra civil i bombardejos.

A part de retirar la medalla al dictador Francisco Franco, es proposa retirar també les que es van atorgar al general José Solchaga Zala, que va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener del 1939; al general Agustín Muñoz Grandes, ministre secretari general del Movimiento, general en cap de la División Azul i ministre de l’Exèrcit; a Antonio Ibáñez Freire, que ja tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany i que va ser ministre de l’Interior entre el 1979 i el 1980, i a la Sección Femenina de Falange Española, creada l’any 1934.

D’altra banda, es preveu iniciar els tràmits per retirar la Medalla de la Ciutat al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat, i revocar el reconeixement del Plenari municipal al general Severiano Martínez Anido, militar espanyol i ministre de la Governació durant la dictadura de Primo de Rivera. Martínez Anido va causar el terror entre els treballadors, ja que va ser un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculades a la policia en l’anomenada llei de fugues.

Un nou pas en la lluita contra la impunitat franquista

La retirada d’aquestes medalles és un pas més en la lluita del Govern municipal contra la impunitat franquista i per restituir la dignitat de totes les víctimes del règim. A l’abril, el Plenari municipal va revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul·lar els expedients de depuració de més de 1.600 treballadors i treballadores municipals.

Un any abans, el març del 2017, va ser el torn de l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, que va perdre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona que se li havia concedit l’any 1976, al final de la dictadura.

Així mateix, el Govern municipal, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha dut a terme durant aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge. Després d’elaborar un cens dels elements de simbologia franquista que perduraven a la via pública, es va procedir a retirar-los, i així es va donar compliment al que estipula la Llei de memòria històrica. En total, s’han retirat prop de 1.100 plaques.

Querella contra els crims del franquisme

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.

Des del maig del 2015, el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme i contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil, i també ha presentat dues querelles penals relacionades amb l’etapa del tardofranquisme. A més, ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.

A més de tot això, el consistori ha interposat una querella contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, evidencia amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.