Per què cal aplicar l’economia del dònut a la ciutat?

Per què cal aplicar l’economia del dònut a la ciutat?

29/07/2021

Seguint els models d’altres ciutats com Amsterdam, Copenhaguen o Londres, s’inicien els estudis per adoptar la visió de l’economia del dònut, una visió que posa límits al creixement del model econòmic actual amb criteris de sostenibilitat ambiental i justícia social i que permet prosperar però corregint les desigualtats entre les persones i garantint l’habitabilitat actual i futura del planeta.

Què és l’economia del dònut?

L’autora d’aquesta nova visió és l’economista de la Universitat d’Oxford Kate Raworth, que explica que el model del creixement econòmic infinit ha quedat obsolet i cal reenfocar-lo per garantir la sostenibilitat ambiental i la justícia social.

Els dos cercles concèntrics configuren l’economia del dònut, on tota la humanitat ha de confluir per viure en un món sostenible. Aquest espai està delimitat al seu interior per una base social de serveis i béns comuns bàsics, que s’han de garantir a tothom, i a l’exterior pel sostre ecològic de la no superació dels límits planetaris.

Com es fa?

L’economia del dònut ofereix un monitoratge constant dels indicadors que són fora dels límits de l’espai just i segur compartible per tothom, tant per excés, en ultrapassar-se el sostre ecològic, com per defecte, en no arribar a garantir el benestar social de la població.

Els indicadors que s’analitzen són de dos tipus:

  • Ambientals, com les emissions de CO2, la petjada ecològica o els usos de l’aigua.
  • De satisfacció de vida, salut, sanitat, ocupació de qualitat o accés a l’energia o a l’educació.

L’anàlisi d’aquests indicadors marca clarament les prioritats polítiques, socials i econòmiques que cal adoptar en diferents àmbits. 

La iniciativa es fa amb la C40, la xarxa mundial de ciutats que fan front a l’emergència climàtica, i en col·laboració estreta amb el Doughnout Economics Action Lab (DEAL), a través de la xarxa Barcelona + Sostenible, i amb un equip de la Universitat de Barcelona dirigit pel catedràtic del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial Enric Tello.