Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme

Creat el 1991 pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona va néixer amb un ampli consens, tant entre els grups polítics municipals com entre el món dels comerciants. El seu Consell d'Administració el formen representants dels comerciants, de les forces polítiques i del govern municipal de la ciutat.

Configurat com un organisme autònom per a la gestió directa i l'administració dels mercats municipals, l'IMMB està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona pel que fa a aprovació de les ordenances, nomenament de càrrecs, creació i supressió de mercats i aprovació de les grans obres.

L'IMMB compta amb dues eines fonamentals per a la modernització dels mercats: la nova Ordenança Municipal i els nous models de gestió. Una modernització que passa per la millora del Servei de Mercats, el manteniment de la quota comercial, la gestió de la diversitat i la unificació de la regulació del comerç.

Així les coses, l'actuació de l'IMMB es focalitza en 3 camps: millorar infrastructures i serveis, actualitzar l'oferta comercial i incorporar polítiques de promoció comercial. Tot això sense oblidar una gestió que demana un nou model de mercat per al segle XXI, l'adaptació dels mercats al seu entorn i la recuperació del paper cívic de cohesió dels mercats. 

Mercabarna és una ‘ciutat alimentària’ que funciona les 24 hores del dia amb l'objectiu de garantir l'aprovisionament d’aliments a la ciutadania.

Al recinte de la Zona Franca es concentren els mercats majoristes (fruites i hortalisses, peix i marisc i Biomarket) i al voltant de 600 empreses especialitzades en la distribució, elaboració, importació i exportació de productes frescos i congelats. A pocs quilòmetres, a Sant Boi de Llobregat, hi trobem Mercabarna-flor, el mercat majorista de flors, plantes i complements. 

En aquest sentit, les empreses ubicades a Mercabarna canalitzen la comercialització de l’agricultura, la pesca i la ramaderia de proximitat i, al mateix temps, esdevenen els principals proveïdors dels mercats municipals, les botigues de barri, els supermercats petits i mitjans i el sector de la restauració (HORECA).

A banda de garantir el correcte funcionament de la cadena alimentària, Mercabarna vehicula la seva estratègia empresarial en funció de criteris de responsabilitat social, sostenibilitat ambiental i transparència.

L’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona és un organisme autònom local amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat jurídica i d’obrar i autonomia de gestió per al compliment de les seves finalitats.
Està adscrit a la Gerència de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona i té com a finalitat la gestió, recaptació, i inspecció dels tributs, preus públics, multes i altres ingressos de dret públic de l’Ajuntament, els seus organismes autònoms, i d’altres entitats públiques, quan se li encomani.

L’Institut Municipal d’Hisenda fou creat per acord del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, amb data 27 d’abril de 1990, amb la denominació d’Institut Municipal de Recaptació de Barcelona. En data 29 de novembre de 1995, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la nova denominació d’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona i la modificació dels estatuts. 

Finalment, d’acord amb la Llei de mesures per a la modernització del Govern local, el Consell Plenari Municipal, en sessió de 14 d’octubre de 2005, va aprovar-ne els estatuts com a organisme autònom local.

Barcelona Activa una agència de desenvolupament local que té la missió de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones promovent la competitivitat econòmica de la ciutat i el reequilibri dels territoris, a través del foment de l'ocupació de qualitat, l'impuls a l'emprenedoria i el suport a un teixit empresarial plural, divers i sostenible, des d'una perspectiva econòmica, social i ambiental. El seu objectiu principal és fer de Barcelona una ciutat de referència internacional per treballar, emprendre i viure amb valors socials i ambientals.

Per desenvolupar la seva activitat pren com a marc referencial l’agenda econòmica Barcelona Green Deal, la nova estratègia municipal per recuperar l’economia de la ciutat, amb les prioritats de retenir i formar talent, facilitar l’activitat econòmica i captar més i millors inversions; i el PAM, el Pla d’Actuació Municipal extraordinari de resposta a la pandèmia, previst per al període 2020-2023.

A més, l'activitat econòmica i productiva de Barcelona diversifica la seva oferta en sectors d'activitat estratègics, tan emergents com consolidats, que actuen com a veritables motors econòmics, d’innovació i generadors d’ocupació, establint Barcelona com a referent internacional. En aquest sentit, Barcelona Activa posa el focus a impulsar els següents sectors considerats estratègics:

• Economia digital
• Indústries creatives i culturals
• Salut i bio, Esport (sportstech) i Alimentació (foodtech)
• Indústria 4.0
• Economia blava i Economia verda
• Economia de proximitat
• Economia del visitant
• Comerç i restauració

Informació i Comunicació de Barcelona, SA és la societat privada municipal que porta a terme la gestió directa del servei públic de televisió, ràdio, web i xarxes socials de Barcelona. 

És una societat amb capital 100% de l’Ajuntament de Barcelona que es regeix pels seus estatuts, pel seu reglament d’organització i funcionament i per la resta de normes que li són aplicables. 
betevé, a través d’ICB, és un mitjà adherit a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i la Coordinadora de Televisions Públiques Locals de Catalunya.

Els òrgans de Govern de la companyia són:

• El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, que actua com a Junta d’accionistes.
• El Consell d’Administració, a qui li correspon la direcció i administració de la societat.
• El director/a, que té la responsabilitat executiva de la gestió del servei públic.

A més a més, d’acord amb el que disposa la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya, s’ha creat:

• El Consell Consultiu de betevé, que ha de garantir la participació social i política en la gestió del servei.
   

El Consorci Turisme de Barcelona va ser creat l'any 1993 per l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Fundació Barcelona Promoció. 
La missió del Consorci Turisme de Barcelona és projectar, dinamitzar i posicionar Barcelona com a Destinació Turística Internacional a través del coneixement de la seva cultura i idiosincràsia a partir d’una oferta de valor afegit i d’acord uns criteris de segmentació de públics i interessos.  

En la seva missió, Turisme de Barcelona actua com agent facilitador per fer excel·lir l’activitat al voltant de l’economia del visitant mitjançant la projecció d'una destinació aspiracional i transformadora que ofereix uns valors que permeten poder viure i conviure en un entorn ple de vida, sostenible, responsable, i compromesa amb els criteris dels objectius de desenvolupament sostenible, tot reforçant la seva marca i propiciant la dinamització i el retorn, material i immaterial, generat pels visitants. 
Tot plegat amb l’objectiu de repercutir l’economia del visitant al conjunt de la ciutadania i de l’economia de la ciutat i del seu radi d’influència.

Treballa per construir reputació internacional de la Destinació d’acord amb la marca Barcelona.
Orienta el públic internacional per aprofitar el màxim la destinació.
Capta esdeveniments de referència per generar activitat econòmica, dinamitzar sectors productius i crear benestar. 
Ajuda, com agent facilitador, a fer créixer els negocis d’acord amb les noves tendències. 
 

Fira de Barcelona és un consorci de naturalesa pública fundat al 1932, amb gestió empresarial privada i autònoma, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona.

Fira és motor econòmic i social, una de les millors plataformes per als negocis, la promoció comercial i del teixit industrial, la projecció internacional de les empreses, l’intercanvi de coneixement i l’atracció de talent. Cada any organitza i atrau esdeveniments que són referents internacionals en la seva especialitat (alimentació, tecnologia, salut, moda, automoció, producció industrial, etc.). Així mateix innova per fer créixer els seus salons i crear certàmens que responen a noves demandes socials i empresarials, i contribueix a que les empreses s’obrin a nous mercats amb la coorganització de fires a diferents països.

Una de les principals senyes d’identitat de Fira és donar suport als sectors productius, als professionals i als emprenedors, així com apostar per la innovació, el desenvolupament tecnològic i l’excel·lència en el servei.
Compta amb dos grans recintes firals que sumen prop de 400.000 m² de superfície expositiva, una de les més grans d’Europa, i ofereix a expositors, organitzadors i visitants tots els recursos d’una institució moderna i eficient.
Des de novembre de 2021, Fira gestiona també el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), que amb els seus 100.000 m² de superfície i un centenar d’esdeveniments anuals, permet a la institució guanyar competitivitat, reforçar el seu posicionament internacional i realitzar una gestió integral dels tres principals recintes firals de la ciutat.
 

Localret és el consorci local format per les administracions locals de Catalunya per actuar, de manera coordinada i unitària, davant el desenvolupament de les xarxes i els serveis de telecomunicacions, així com en l’aplicació de les TIC per millorar l’acció dels governs locals en l’impuls de la societat de la informació.

Té la funció de fer sentir la veu dels municipis en aquells àmbits on es prenguin decisions que afecten l’ordenació de les infraestructures i els serveis de telecomunicacions, així com en tot allò que afecti el desplegament i utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

 També té la missió de prestar serveis i oferir assessorament als ens locals en la preparació i execució de les polítiques locals per al desenvolupament de la societat del coneixement i en el desplegament de les TIC al territori i per al conjunt dels ciutadans. Els usos i beneficis de les noves tecnologies han de ser accessibles a tot el territori i al conjunt dels ciutadans, evitant l’anomenada “escletxa digital”.

Actualment són més de 850 els ens locals que formen part de Localret, a més de comptar amb el suport des del naixement l’any 1997, de les dues entitats municipalistes catalanes: l’FMC (Federació de Municipis de Catalunya) i l’ACM (Associació Catalana de Municipis i Comarques).

Localret defensa els interessos dels ens locals catalans i cerca, en tot moment, la col·laboració i les sinergies de la resta d’administracions públiques i de la iniciativa privada per assolir els objectius comuns.

Mobile World Capital Barcelona impulsa la transformació mòbil i digital de la societat, i ajuda a millorar la vida de les persones a escala global.

Amb suport públic i privat de Barcelona, Catalunya i Espanya, MWCapital centra la seva activitat en quatre àrees: l’acceleració de la innovació a través de l’emprenedoria digital; la transformació de la indústria mitjançant la tecnologia digital; el creixement del talent digital entre les noves generacions i els professionals; i la reflexió sobre l’impacte de la tecnologia a la nostra societat.
MWCapital acull el Mobile World Congress i organitza 4YFN, plataforma de negocis per a la comunitat de startups.
 

La Fundació Carles Pi i Sunyer, creada l’any 1986, és un centre d’anàlisi i recerca sobre el govern local i les polítiques públiques de l’administració.

És un espai d'estudi, recerca i promoció del coneixement sobre l'àmbit del govern local i les comunitats autònomes. Amb l'objectiu de fer aportacions acadèmiques importants, la Fundació combina el treball d'investigació intern amb encàrrecs de recerca externa a persones procedents de les diverses disciplines de les ciències socials.
 

La Red de Juderías de España, Caminos de Sefarad, és una Associació constituïda per municipis que compten, en els seus conjunts medievals, amb un patrimoni arquitectònic, històric, medioambiental i cultural, herència de les comunitats jueves que els van habitar. 

Els seus membres actúen de forma conjunta en defensa del patrimoni històric i llegat jueu promovent projectes culturals, turístics i acadèmics i realitzant una política d’intercanvi d’experiències nacionals i internacionals que contribueixin al coneixement i respecte mutu de pobles, cultures i tradicions. 

Àvila, Barcelona, Béjar, Càceres, Calahorra, Còrdoba, Estella-Lizarra, Hervás, Jaén, León, Lorca, Lucena, Monforte de Lemos, Plasensia, Ribadavia, Sagunt, Segòvia, Tarazona, Toledo, Tuleda i Tui venen recuperant des de fa 20 anys els seus calls, invertint temps i recursos en la rehabilitació de cases, palaus i tots els edificis que es puguin salvar de l’oblit i recuperar el coneixement de les vides de les famílies jueves de tota procedència i condició. Història oculta, desvetllada després de cinc-cents anys, i ara recuperada. 

La Red de Juderías, en cadascuna de les seves ciutats, ha treballat intensament en posar en valor el seu patrimoni material i immaterial, reforçant la seva conservació, senyalització i recuperació. En les seus carrers, cases, palaus i muralles s’han dut a terme una gran quantitat d’iniciatives per donar-lo a conèixer i apropar-lo als seus ciutadans i atreure nous visitants. 

De la mateixa manera i seguint les seves motivacions fundacionals, la Red treballa intensament en el pla internacional, especialment en difondre el patrimoni sefardí com un element vinculant i viu entre Espanya i el món, així com també en crear a través de la cultura i la història una experiència turística única, viva i atractiva per a tot tipus de públic. La participació en importants fires i jornades turístiques, l’organització d’exposicions i fòrums, i els convenis amb institucions culturals dins i fora d’Espanya són alguns dels principals destins dels esforços de l’associació. 
 

Fundada l’any 1994, l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) és una Associació sense ànim de lucre, constituïda com una estructura permanent de col·laboració entre els governs locals compromesos amb la Carta de Ciutats Educadores, que és el full de ruta de les ciutats que la componen. Qualsevol govern local que accepti aquest compromís pot convertir-se en membre actiu de l'Associació, amb independència de les seves competències administratives. Al tancament de l'exercici 2019, el nombre de membres ascendeix a 494 ciutats de 36 països de tots els continents.

L’educació a la Ciutat Educadora és una eina de transformació social. Parlem d'una educació al llarg de tota la vida que impregna les diferents esferes de la vida ciutadana.
Igualment, l'educació és l'eix central del projecte de ciutat. És una aposta política que implica prendre consciència que les polítiques i actuacions municipals transmeten coneixements i eduquen, de manera intencional o no, en uns determinats valors i actituds.

La Ciutat Educadora comporta també una governança en xarxa, que es fonamenta en la transversalitat d'acció entre àrees municipals i en el diàleg i la col·laboració entre el govern municipal i la societat civil, amb l'objectiu de mobilitzar i articular el màxim nombre possible d'agents educatius que incideixen en el territori.

Per dur a terme els seus objectius, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores executa diferents activitats: seminaris, congressos i tallers, formacions per a tècnics i electes locals, visites d’estudi, publicacions i materials que visualitzen el poder educatiu de les ciutats, assessorament i atenció personalitzats, elaboració de documents i manifestos, interlocució amb instàncies nacionals i internacionals…