L’educació en el lleure com a espai comunitari

Sona el despertador i no fa mandra aixecar-se. Motxilla a l’espatlla, l’entrepà i la carmanyola a dins, i la cantimplora penjant del coll. Una peça de fruita i una bossa de fruits secs per compartir. Les botes ben lligades i l’anorac a punt. El sac de dormir ben ajustat, juntament amb la màrfega. Revisió d’última hora: llanterna, piles, gorra, crema i tovallola... Hi és tot! Comença, amb entusiasme, un cap de setmana especial: toca acampada i l’aventura està assegurada.

Les excursions i els campaments que organitzen els esplais i caus de la ciutat són una rica font d’experiències per als nens i nenes i el jovent que els acompanya voluntàriament. Són sortides que se solen celebrar trimestralment i en les quals es conviu, es comparteix i s’aprèn a treballar en equip.

La resta de caps de setmana, tant si hi ha excursió com si no, infants, monitors i monitores es troben cada dissabte. “Fem gimcanes, jocs de pistes, tallers, dinàmiques…”, explica Raquel Calvo, monitora de l’esplai Sant Cebrià de la Teixonera, on treballen valors com “el respecte per les idees de tothom, l’escolta i el fet de compartir”.

“He après d’una altra manera, diferent de com s’aprèn a l’escola

La Raquel, que ara té 20 anys, ha crescut anant a l’esplai del barri des que tenia 4 anys. Creu que pel fet d’anar-hi cada dissabte i haver compartit experiències amb la resta de nens i nenes, ha après molts valors sense ser-ne conscient: “He après d’una altra manera, diferent de com s’aprèn a l’escola. Com a nena, vaig aprendre, entre altres coses, a entendre i ser empàtica amb altres realitats i a respectar les opinions dels altres”.

Créixer amb valors

Són valors que comparteixen i treballen des de fa més de quatre dècades els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), una associació sense ànim de lucre que aglutina més de 150 agrupaments arreu de Catalunya on participen més de 15.000 infants i joves.

Minyons segueix el mètode escolta i guia, una manera d’educar que es fonamenta en el fet que els nens i les nenes siguin els protagonistes del seu creixement personal perquè esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat. Minyons, doncs, posa en el centre de la seva pedagogia l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió.

Però com es trasllada tot això a la pràctica? “Treballem per projectes durant tot el curs i són els mateixos infants qui decideixen què volen fer. Tenen llibertat per triar i decidir”, explica Gerard Prados, director de l’escola de formació de Minyons.

“M’ha permès tenir un seguit d’eines i m’ha obert la possibilitat d’aprendre moltes coses que no m’havia plantejat abans”

De tota manera, on més es treballa és als campaments. “És on pots posar en pràctica els valors apresos durant l’any”, afegeix. El Gerard ha crescut anant al cau i assegura que això l’ha afavorit molt en el seu creixement personal. “M’ha permès tenir un seguit d’eines i m’ha obert la possibilitat d’aprendre moltes coses que no m’havia plantejat abans, però que m’han ajudat en el meu dia a dia com, per exemple, tirar endavant projectes i descobrir altres realitats o temàtiques”.

El Gerard remarca que “és important que hi hagi una continuïtat en aquest treball: no es tracta d’un casal d’estiu o un campament que fas un cop a l’any, sinó que els nens i nenes evolucionen durant tot el curs, dissabte rere dissabte”.

En aquest sentit, coincideix amb Mireia Calleja, cap del cau del Carmel, un agrupament creat fa només cinc anys i un dels pocs espais de lleure educatiu a tot el barri. “El cau no és només un lloc on vas dissabte, sinó que hi ha tot un treball pedagògic durant tot l’any”, reflexiona.

La Mireia, a diferència de la Raquel i el Gerard, no ha crescut anant al cau ni a l’esplai, però en poc temps s’hi ha endinsat i diu que li ha canviat la vida: “M’he adonat que és un àmbit que m’apassiona”.

“Treballem la gestió emocional dels nens i nenes a través de les activitats i els fem reflexionar sobre elles mateixes, el seu comportament, la seva relació amb les companyes, com treballar en xarxa i tenir un compromís”, amplia la Mireia, que creu que és “molt important que els infants siguin conscients dels objectius al llarg del curs i que se’ls marquin ells mateixos”.

“Algunes activitats que organitzem són debats perquè aprenguin a arribar a consensos i escoltar a tothom, tenint en compte totes les idees”, afegeix.

Una tasca voluntària i vocacional

La tasca dels i les monitores és del tot voluntària, fet que comporta un fort compromís per part del jovent que opta per aquesta via. La majoria compaginen els seus estudis amb altres feines i el voluntariat a l’esplai o cau.

“En ser una tasca voluntària, és més vocacional, tens un sentiment de pertinença molt fort”

“De vegades és difícil perquè les activitats, les sortides, les colònies requereixen molt de temps, però alhora intentes fer-ho el millor que pots”, explica la Raquel de l’esplai Sant Cebrià. “En ser una tasca voluntària, és més vocacional, tens un sentiment de pertinença molt fort i això fa que t’hi esforcis més”, sentencia.

Per a la Mireia, del cau del Carmel, és molt important “sentir que tens un equip de treball on tots i totes tenen cura dels altres”. “No hi ha ningú que estigui per sobre i ho parlem tot molt”, afegeix. Malgrat que és una feina amb un “desgast” mental i físic important, a totes dues els compensa el treball en equip i veure el resultat en els nens i nenes.

Enguany, a causa de la crisi sanitària provocada per la covid-19, ha estat un any difícil per a totes les activitats grupals. Aquesta nova realitat ha requerit encara més implicació dels i les monitores per garantir les mesures de seguretat quan s’ha permès la celebració de les trobades els dissabte i dels campaments. S’han fet sortides pels mateixos barris i les activitats s’han adaptat a les restriccions de cada moment.

Al cau del Carmel, però, en ser petit han tingut menys problemes per adaptar-se, però el fet de no poder fer excursions ha repercutit en el treball amb els infants. “Quan estàs dos dies amb els nens i nenes és on veus més l’evolució”, lamenta la Mireia.

Gerard Prados explica que “durant el confinament es van organitzar caus virtuals i campaments confinats on els nens i nenes muntaven les seves tendes a casa”. Malgrat haver-se adaptat, segueix, “la idea de créixer en comunitat es fa molt difícil si es fa des de casa”.

Fer barri des de l’esplai

Les activitats i dinàmiques que s’organitzen als esplais i caus van més enllà dels espais on es desenvolupen. Els infants i joves que en formen part treballen braç a braç amb les entitats i associacions dels seus barris i esdevenen un agent social més de la xarxa comunitària a la qual pertanyen. L’esplai Sant Cebrià del barri de la Teixonera n’és un clar exemple: des de la seva fundació als anys seixanta ha tingut un rol important en el teixit social del seu entorn.

“En qualsevol activitat que es fa al barri, hi són totes les entitats i es treballa en conjunt”

“L’esplai no es pot entendre sense les entitats del barri. En qualsevol activitat que es fa al barri, hi són totes les entitats i es treballa en conjunt”, sentencia la Raquel Calvo, que diu que si no hagués anat a l’esplai, no tindria la vinculació que té amb el seu barri ara. De fet, hi ha molts joves que, malgrat que no han tingut continuïtat a l’esplai com a monitors i monitores, ara formen part del teixit associatiu del barri.

Un cau reivindicat pel barri

El cau del Carmel camina cap a la mateixa direcció per esdevenir un dels pilars que fonamenta la xarxa veïnal del barri. “És un cau petit que acaba de començar”, explica la Mireia Calleja.

La peculiaritat d’aquest cau és que es tracta d’un projecte que neix arran de la demanda de l’Institut Escola Coves d’en Cimany “perquè els nens i nenes del Carmel tinguin un espai de lleure”. És, doncs, un agrupament que es crea des d’una necessitat real, on monitors i monitores treballen en conjunt amb la comunitat educativa del barri: “anem tots a l’una amb l’AMPA, l’escola i els monitors del menjador”, explica la Mireia.

I per què era necessari un projecte de lleure educatiu al Carmel? “Normalment els caus es troben a barris on han existit tota la vida, amb un índex d’immigració més baix, i aquesta manera d’educar no arribava al Carmel”, relata la Mireia.

“L’objectiu és que els infants acabin sent caps i que el cau del Carmel sigui gestionat per gent del barri i no d’altres indrets de Barcelona, com passa ara”, afegeix. Actualment, hi ha onze monitores i una vintena d’infants.

En poc temps, la Mireia ha pogut veure l’impacte de la tasca que es desenvolupa al cau en els nens i nenes. “Veure com evoluciona un infant al llarg del curs és molt gratificant: hi ha nens que no saben gestionar les seves emocions i, més endavant, durant uns campaments s’obren i t’adones del seu creixement personal”.

Combatre les desigualtats des del lleure

Malgrat que existeix una àmplia xarxa de lleure educatiu a Catalunya, la participació dels nens i nenes està fortament afectada per les desigualtats d’accés. Segons denunciava el síndic de greuges en un informe l’any 2014, “els infants socialment afavorits tendeixen a participar més en les activitats que els infants socialment menys afavorits”.

Arran d’aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona va decidir incloure en el Pla de barris un programa per assolir la igualtat d’oportunitats de tots els infants de Barcelona en aquest àmbit, el programa Baobab, en marxa des del 2015. Durant el curs 2020-2021, el programa acompanya una desena de barris en la creació i reforç de caus i esplais, i es preveu que el curs 2021-2022 continuï ampliant actuacions en altres zones de la ciutat.

“L’objectiu del programa és que el lleure educatiu de base comunitària arribi a la majoria de barris de la ciutat, sobretot els que es troben en situació de desavantatge social”, afirma Pilar Lleonart, cap de departament de Barris Educadors.

“Cal crear esplais i caus als barris on no n’hi ha i reforçar d’altres que ja existeixen, sempre construint de manera comunitària, des del barri i amb el barri”, afegeix. La idea és enfortir, a poc a poc, el teixit social i el sentiment de pertinença als barris on no existeix. Una fita que requereix un “xup-xup” lent, segons Lleonart: “És un projecte de llarg recorregut i de pluja fina on no s’obtenen resultats immediats”.

Un dels esplais que compta amb l’acompanyament d’aquest programa és el de Sant Cebrià. Segons explica la Raquel, el seu agrupament rep assessorament municipal des de fa quatre anys i ho valoren “molt positivament”.

“Gràcies al programa Baobab, a l’esplai tenim una persona referent que té les eines per ajudar-nos i trobar solucions”, afegeix. El reforç que estan rebent respon a la necessitat de captar més infants per vincular-los a l’esplai.

Amb l’acompanyament de l’Ajuntament, han pogut donar a conèixer l’esplai a les escoles que són a prop fent-hi activitats. “A més, s’han organitzat els campaments urbans Baobab a l’agost, els quals han facilitat l’accés al lleure educatiu als infants del barri on no hi havia alternatives educatives”, conclou.

 

 

  • Hi ha 138 entitats d’associacionisme educatiu a la ciutat. El 61% són esplais i centres juvenils i el 39%, agrupaments escoltes.
  • En només 12 barris dels 73 es concentren el 50% d’entitats.
  • Són, sobretot, barris de l’Eixample i els nuclis històrics dels antics municipis del Pla de Barcelona, com la Vila de Gràcia, el Clot, Horta, Sant Andreu, Sarrià o el Poblenou.
  • Hi ha 23 barris sense entitats d’associacionisme educatiu.

Informe sobre l’estat de l’associacionisme educatiu de base comunitària 2019, Ajuntament de Barcelona

 

 

Compartiu aquest contingut