Més enllà de la Dreta de l’Eixample, a la part alta, a tocar dels districtes de Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí, hi ha el barri de Sagrada Família. Es tracta d’un espai dens que conserva una vintena de passatges, molts dels quals són carrerons sense sortida, amb cases petites i tallers. Aquests racons són fruit del passat industrial del barri, que contrasta amb la manera de viure actual, que es caracteritza per la gran afluència de turistes que van a visitar el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

 

Part baixa de l’avinguda de Gaudí amb la Sagrada Família al fonsFes clic per ampliar la imatge

Part baixa de l’avinguda de Gaudí amb la Sagrada Família al fons

Aquest edifici religiós, encara en construcció, és fruit del disseny que va projectar Antoni Gaudí, a finals del segle XIX, quan va prendre el relleu del projecte inicial de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar, amb una idea molt més ambiciosa. Gaudí va idear una basílica amb divuit torres de gran alçària i una de colossal, dedicada a Jesús, que ha de fer més 170 metres d’alçària.

Avui dia, és el principal pol d’atracció turístic del barri i gran part de l’activitat comercial es desplega al seu voltant, a la plaça de la Sagrada Família i la de Gaudí. Aquesta imatge, però, és molt diferent de la de finals del segle XIX, en què una Sagrada Família incipient apareixia solitària, envoltada de camps i petites cases aïllades.

Orígens fabrils

Uns anys abans de la construcció del Temple de la Sagrada Família, el 1883, el barri era anomenat el Poblet i formava part de Sant Martí de Provençals, un dels nou municipis del pla de Barcelona. Segons explica l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, els orígens se situen el 1876 quan “un grup de cases configuraven el primer passatge, el de Gaiolà, d’on sortien les cabres que passejaven pels descampats”.

D’aquesta primera època també destaquen altres passatges com el de Maiol i de Vilaret, noms que corresponien als antics propietaris dels terrenys. El 1897, però, la capital catalana va absorbir Sant Martí de Provençals. És a partir d’aleshores, i fins a mitjan segle XX, que es va industrialitzar bona part del barri amb diferents tipus de fàbriques (de perfums, plàstics, cerveses, etc.). D’aquestes fàbriques actualment destaquen l’edifici de l’antiga Fàbrica Damm, on es fan exposicions i hi tenen lloc concerts, i la façana d’estil art-déco de la fàbrica de perfums Myrurgia.

Belleses modernistes i altres atractius

La Sagrada Família és plena d'encisos. L’avinguda de Gaudí, que travessa la part alta del barri, amaga fanals modernistes dissenyats per Pere Falqués i connecta dues obres cabdals del modernisme declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el Temple de la Sagrada Família, que forma part del barri, amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que pertany al Guinardó.

El barri també té el mural Balcons de Barcelona, una obra del 1992 que hi ha a la paret d’un edifici situat entre la plaça de Pablo Neruda i el carrer dels Enamorats. Es tracta d’un mural que representa la façana d’un edifici amb balcons, en els quals hi ha personatges del món de la cultura com Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda o Àngel Guimerà. Alhora, el mural destaca perquè hi ha “el Sant Jordi més gran de Barcelona al carrer dels Castillejos, 234”, tal com ho explica l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, que també ressalta el plaer de passejar pels passatges “de Torres, León i Pau Hernández”.

Un dels fanals de Pere Falqués de l’avinguda de Gaudí.Fes clic per ampliar la imatge

Un dels fanals de Pere Falqués de l’avinguda de Gaudí.

 Part alta de l’avinguda de Gaudí amb l’Hospital de la Santa Creu Sant Pau al fons.Fes clic per ampliar la imatge

Part alta de l’avinguda de Gaudí amb l’Hospital de la Santa Creu Sant Pau al fons.

Vida associativa i festiva

“Sentir-te a casa és el que fa més especial el barri”, La Coordinadora d’Entitats és un espai de trobada de totes les associacions que vetlla per “crear aliances i dinamitzar l’espai públic”, diu Pol Rojas.

Des de l’associació Hèlia Dones, de suport a les dones que pateixen violència de gènere, diuen que hi ha una xarxa veïnal important. Destaquen els seus projectes, en què s’inscriuen dones del barri que volen donar “suport emocional i acompanyament a les dones que han patit violència de gènere”, explica Montse Vilà, la coordinadora de l’associació. Així mateix, treballen conjuntament amb la Xarxa Dos Deu i la Coordinadora d’Entitats per fer un “protocol per un barri sense violència masclista”.

Albert Rodrigo, membre de l’Associació Fal·lera Gegantera Sagrada Família, explica que sempre participen en totes les festivitats que es fan a la zona. Els gegants, a més, simbolitzen dos personatges característics de l’antic barri del Poblet. “El Pere, l’Home dels Coloms, representa un indigent que anava amb un carro i es dedicava a ensinistrar coloms, per això porta una anella a la mà. I la Pepa, amb un davantal i un peix a la mà, representa la gent del mercat.”

Rodrigo afegeix que el que més li agrada és que sigui un “barri molt familiar, molt obert, que conviu amb els turistes: és un mixt entre el turisme i la gent veïna”. Tot i això, a les diferents associacions coincideixen a dir que els visitants es concentren sobretot al Temple de la Sagrada Família, i que la resta del barri és una zona on encara es manté l’esperit de barri.

Fes clic per ampliar la imatge

“Sentir-te a casa és el que fa més especial el barri”

Pol Rojas, de la Coordinadora d’Entitats del Barri de la Sagrada Família