L’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample formen un tot: celebren conjuntament la festa major a principis d’octubre, comparteixen equipaments i tenen una única associació veïnal. De fet, eren un sol barri fins al 2006, any en què es va dividir administrativament la zona en dos —amb el carrer d’Urgell com a límit— a causa de la gran extensió i de l’elevada densitat de població.

Capvespre a l’Esquerra de l’Eixample.Fes clic per ampliar la imatge

Capvespre a l’Esquerra de l’Eixample.

La construcció de l’Hospital Clínic i de la Facultat de Medicina el 1907 i la projecció de l’actual Mercat del Ninot el 1935 van potenciar aquesta nova zona de Barcelona

Amb més de cent mil habitants, que viuen en una trama regular d’illes d’edificis, “és una àrea amb molta activitat i vida associativa, però sense una identitat col·lectiva general forta, és com un barri de barris”, explica Xavier Riu, de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). L’entorn del Mercat del Ninot té una vida pròpia, el carrer d’Enric Granados en té una altra de diferent, mentre que el parc de Joan Miró, la plaça de Letamendi o els entorns de Germanetes, són altres punts neuràlgics.

El renovat Mercat del Ninot. Fes clic per ampliar la imatge

El renovat Mercat del Ninot.

L’enderrocament de les muralles i el naixement de l’Eixample

El Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona va ser un projecte concebut per Ildefons Cerdà el 1859 per resoldre l’ampliació de la capital catalana. El disseny, que organitzava l’expansió de la ciutat en una trama ortogonal, el va aprovar un any després el Govern central, tot i l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona. En conseqüència, l’expansió va començar al voltant de plaça de la Universitat i va seguir per la Gran Via cap a la plaça d’Espanya. Amb la construcció de l’Hospital Clínic i de la Facultat de Medicina el 1907 i la projecció de l’actual Mercat del Ninot el 1935, es va potenciar aquesta nova zona de Barcelona que va concentrar les famílies de classe mitjana.

Al principi “s’hi ubicaren grans equipaments de ciutat i un gran nombre de tallers i fàbriques tèxtils i d'altres sectors”, tal com recorda Xavier Riu, però en les últimes dècades la gran majoria s’han traslladat perquè el barri ha passat de ser un espai perifèric a ser una zona molt propera al centre. Actualment, “està molt ben comunicat, té molts carrils bici, així com nombrosos carrers amples per a cotxes, fins i tot massa”, afegeixen membres del Casal de Joves Queix, que també asseguren que és un “lloc car per viure-hi”.

Una part de l’Antiga Esquerra de l’Eixample és coneguda com el Gaixample per l'àmplia oferta d’oci destinada al públic LGTBI.

Mercè Díaz, dinamitzadora de l’eix comercial Nou EixampleFes clic per ampliar la imatge

“La remodelació del Mercat del Ninot s’ha fet tant pel que fa a infraestructura com a oferta comercial: s’hi ofereix un servei a domicili i també s’ha introduït una aula gastronòmica.”

Mercè Díaz, dinamitzadora de l’eix comercial Nou Eixample

Taller d’horticultura a l’avinguda de RomaFes clic per ampliar la imatge

Taller d’horticultura a l’avinguda de Roma

Un barri cèntric amb comerços, serveis i activitats de lleure

Encara que quan va néixer era un espai més aviat residencial, des del 2003 l’oferta comercial hi ha guanyat molta presència, sobretot al carrer de Provença i a la zona més propera a la Diagonal. Així ho confirma la dinamitzadora de l’eix comercial Nou Eixample, Mercè Díaz, que assegura que al barri hi ha una representació de tots els àmbits, des de comerços de moda i acadèmies de ball fins a botigues de mobles. Díaz també afirma que “en els últims anys ha augmentat el sector de la restauració perquè s’han incorporat nous apartaments turístics i hotels”.

Una part de l’Antiga Esquerra de l’Eixample és coneguda com el Gaixample per l'àmplia oferta d’oci destinada al públic LGTBI. Cada vegada també hi ha més comerços —no dedicats a l’oci— que s’adrecen a aquest col·lectiu o que en són simpatitzants, segons explica Daniel Morales, coordinador de l’Associació Comerciants i Empresaris Gran Eixample. “Cal treballar, però, perquè hi hagi espais segurs per a la comunitat a tota la ciutat i que aquests espais no es limitin a una àrea en concret”, afegeix Alejandro San Rafael, representant de l’associació Encara en Acció, que també creu que es “necessiten més zones de relació de les persones al barri”.

Els interiors d’illa li fan de pulmó, ja que la Nova Esquerra de l'Eixample és un dels barris que disposen dels jardins interiors més grans del districte.

Mostra de Comerç del GaixampleFes clic per ampliar la imatge

Mostra de Comerç del Gaixample

Reptes de futur: més verd i més espais de reunió

A Camí Amic, una entitat que desenvolupa un projecte comunitari d’educació en valors cívics i ambientals, treballen perquè els entorns escolars siguin espais que convidin a la socialització. Per això es va aprovar una mesura de govern promoguda per les AMPA de les escoles per millorar la seguretat davant dels centres. En aquest sentit, s’ha desplaçat el mobiliari urbà que hi havia davant les entrades dels centres per instal·lar-hi jardineres i convertir-les en entorns més pacífics. Amb aquesta filosofia també treballa l’associació Jardins d’Emma, que està fent un projecte amb l’escola Els Llorers per transformar trams de l’avinguda de Roma en zones per a l’horticultura urbana. “L’Eixample és el districte més dens i menys verd, i hi hem de posar solució”, explica Martí Ardanaz, que n’és membre. El seu pulmó principal són els jardins interiors d’illa, alguns dels quals són dels més grans del districte.

De fet, diverses entitats asseguren que és una àrea molt edificada i que és difícil recuperar-hi espai públic; però gràcies al procés participatiu ciutadà per decidir sobre el futur de l’espai que fins ara ocupava la presó Model es resoldrà el dèficit d’equipaments de proximitat i d’habitatge públic que té l’Esquerra de l’Eixample. De totes maneres es demanen nous llocs de reunió perquè es considera que els dos centres cívics que hi ha —el d’Urgell i el de Golferichs— no són suficients. Cada vegada hi ha més entitats i “calen més espais”, diu Eugènia Sendra, secretària de l’Associació Cultural Ballets de Catalunya, dedicada a la conservació i la difusió de la dansa tradicional.

Les diferents entitats treballen plegades amb l’objectiu de seguir sumant esforços i crear una identitat col·lectiva cada vegada més cohesionada

Jardins d’Emma de Barcelona.Fes clic per ampliar la imatge

Jardins d’Emma de Barcelona.

Biblioteca Agustí Centelles.Fes clic per ampliar la imatge

Biblioteca Agustí Centelles.

Viver de riquesa col·lectiva i associativa

A Ballets de Catalunya els agrada omplir de vida els carrers del barri, i per això hi organitzen el carnaval, la festa de la primavera i la castanyada, per convidar la gent a participar-hi. Per la seva banda, l’Associació Comerciants i Empresaris Gran Eixample s’encarrega cada any d’organitzar una o dues mostres de comerç al carrer amb activitats per als més petits. L’entitat Encara en Acció hi celebra fires, biblioteques i campanyes i festes a favor de les persones refugiades LGTBI. Tot i això, el seu president, Alejandro San Rafael, assegura que “es necessita més implicació de la gent al mateix barri”.

Tanmateix, les diferents entitats cada vegada fan més esforços per treballar plegades. Com explica Xavier Riu, de l’AVVEE: “La festa major, a l’octubre, és un dels moments en què té lloc una dimensió conjunta de barri, amb la celebració de moltes activitats i amb la col·laboració de la gran majoria d’entitats.” Es treballa, doncs, per seguir sumant esforços i crear-hi una identitat col·lectiva cada vegada més cohesionada.

Plaça del Doctor Letamendi.Fes clic per ampliar la imatge

Plaça del Doctor Letamendi.