ESTIU
“Melodia del sol;
argent fi d’olivera;
herba tendra, perfum
d’una galta molt fresca.
Mar ratllat de dofins
que sospira i espera
sota el vent dels xiprers
la blancor de la vela...
Melodia d’amor
de l’escuma i la terra;
flama viva del bes
de l’aire i de la pedra;
torxes pures, estels,
en la infinita vetlla...
Ànima meva, pau,
dins l’eternal bellesa.”
ROSA LEVERONI
NIT DE SANT JOAN
La nit de Sant Joan, és nit d'alegria
Estrellat de Flors, L'estiu ens arriba
De mans d'un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hiverm es retira.
Si arribes l'amor, mai mes moriría.
Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l'amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cei van de verbena ocells i astres.
I agument les virtuts d'herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d'alegria
Estrellat de Flors, L'estiu ens arriba
De mans d'un fillet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Fllet de la nit, dei de l'enganyfa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somnlin
Enamoro als grans i faig que s'odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anra del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l'estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal
Si mireu les flames del foc...
PRIMAVERA: L'ESCLAT DE LA NATURA
La papallona
Si ve una papallona
Jo no l’agafaré
Que voli, que voli,
Al cel hi està més bé
Les flors com cada dia
Voldran fer-li un petó
Que hi vagi, que hi vagi,
Que l’ompliran d’olor.
JOANA RASPALL
8 DE MARÇ
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
«Parlen les dones»,
de Montserrat Abelló
HIVERN: EL VALOR DE LES COSES MENUDES
«Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo»
EDUARDO GALEANO
TARDOR
Caldrà creuar la tardor, i
El llarg hivern. I procurar no
endurir-se massa, ni
estovar-se gaire, ni deixar que
es perdi ni una engruna
d’alegria. Caldrà mirar el cel,
i mirar-nos als ulls, i obrir el
cor i abraçar les mirades, i no
deixar que cap màscara ens
ofegui la veu, ni cap por la
paraula.
ANNA TOMÀS MAYOLAS
