Festes i celebracions

Ens agraden les celebracions, les treballem i les gaudim amb il·lusió. Són moments per a compartir i conviure tots plegats. Celebrem les festes més arrelades a la nostra terra i a la cultura popular; la Castanyada, Santa Cecília, el Nadal, el Carnestoltes, Sant Jordi, i també les que tenen a l’infant com element central, com a protagonista, aniversaris i fi de curs. Les considerem una font d’il·lusió i no podem desaprofitar aquest element engrescador per a treballar continguts i valors, per a afavorir el coneixement del nostre entorn i de nosaltres mateixos, per a transmetre sentiments de pertinença, d’inclusió i d’autoestima.
 
És important despertar en els infants, des de ben petits, la il·lusió de formar part de la seva cultura, per a que la visquin, la sentin, la conservin i l’enriqueixin.
 
A l’escola tenim un personatge, un nino de la mida d’un infant, que es va transformant al llarg del curs en el/la protagonista de cada tradició. Ens acompanya, les nenes i els nens el busquen. A principi de curs, alguns, amb certa recança. De seguida es converteix en el seu amic i la il·lusió infantil els porta a donar-li la mà a la Castanyera o al cavaller Sant Jordi. I cada cop que arriba, un raconet de l’escola s’engalana per a fer els honors.
 
“Quan ve el temps de collir castanyes”, la Castanyera arriba al Caminet. “La camisa li va petita, la faldilla li fa campana”, però els infants se l’arriben a estimar tant, que la seva dansa es convertirà, any rere any, en la més demanada de tot el curs. Amb ella surten a buscar castanyes al pati, dansen, es volen posar faldilles i mocadors al cap... i celebrem la nostra primera trobada amb famílies. La Castanyera ens obsequia amb unes castanyes torradetes i ballem tots plegats.
 
Un temps més tard arriba la Cecília, patrona de la música. Amb ella fem instruments a l’escola i també a casa en fan les famílies, cantem, ballem, fem audicions... i venen uns músics a fer-nos un concert. Convidem a les famílies que ho desitgin a venir a tocar algun instrument. Visca la música!
 
Al desembre, amb l’arribada del fred, a la nostra escola ens preparem per a aquestes dates, unes de les més màgiques pels infants. Arriba en Lluquet, el pastoret que ve de la muntanya, i surt de l’escola amb els més grans a buscar el Tió al jardí del centre cívic. Els nens i les nenes se’n cuiden d’ell, el tapen amb la flaçada, li donen menjar, l’atiparan per a què creixi, s’engreixi i cagui molt. Just abans de les vacances de Nadal, el piquem. I tant, que ens caga! Llibres, pilotes, construccions, sonalls, trencaclosques, nines, camions... un munt de materials que feia temps que demanàvem! A la tarda fem la festa amb les famílies, cantem cançons, mengem els torrons tots plegats i el Tió, tan tip estava, pobrissó, que torna a cagar quan el piquen els pares i les mares.
 
Al febrer arriba el Rei Carnestoltes. La gresca, la xerinola, la disbauxa, tot té cabuda sota les ordres d’aquest rei bromista que ens mana venir a l’escola en pijama o amb la cara plena de petons. Ens disfressem, cantem, ballem, fem gresca... mentre pares, mares i àvies preparen als tallers les disfresses de tota l’escola per sortir a la rua del barri. El divendres de Carnaval, les tres escoles, des dels nadons fins a 6è, tots els infants, mestres i famílies del barri ens apleguem a la rua; i acabem ballant amb el grup d’animació. Vivim i ens sentim part activa d’aquesta rua tant important pel nostre barri.
 
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac”, tots acudeixen a la cita del mes d’abril. Al caminet ve un drac enorme, un drac que ocupa gairebé tota la sala comuna, i les nenes i els nens juguen a passar per dins, com si fos un túnel. El cavaller Sant Jordi els mira. Uns van vestits de princesa, altres de cavaller. I, com sempre, cantem i ballem! Els pares, els germans, els avis... venen a explicar-nos contes. El dia de Sant Jordi, l’AFA prepara una paradeta amb llibres a la sortida de l’escola.
 
I, tot i que no sigui una festa tradicional, cada nena i cada nen té el seu dia de protagonisme: el dia del seu aniversari. És un dia molt important i especial per l’infant. Seiem, l’homenatja’t a la cadira privilegiada, amb la seva corona, obre la capsa dels aniversaris. Una capsa plena d’objectes desitjables que aquell dia són per a ell: un conte sonor on li van tocant la cançó de felicitació, un cuiner de corda que li porta un pastís, una targeta musical que sona quan s’obre convidant a la gresca... i un pastís d’aniversari per a què pugui bufar les espelmes. Després, tots plegats, tornem a cantar i a ballar. 
 
I arriba el final de curs. A la nostra darrera festa acomiadem el curs, però, sobretot, acomiadem els infants que marxen de l’escola. Un per un, van passant a recollir la gran ovació de totes les mestres, dels seus companys i de totes les famílies de l’escola. Alguns pares i mares els han preparat una petita obra de teatre, una cançó, tallers.... Berenem tots plegats i... arriben els comiats. Són tants moments compartits, i viscuts amb intensitat, que no podem evitar emocionar-nos.
 
Ens agraden les celebracions, les vivim i les gaudim amb il·lusió.