A través dels sentits ens relacionem, explorem, ens sorprenem i es produeix el diàleg amb la vida. Des del naixement anem descobrint, a poc a poc, que formem part d’un entorn i d’un món fascinant.
El tacte es tan vital com l’aliment, necessitem tocar i ser tocats, per estimar i sentir-nos estimats.
La mà que descobreix com és el propi cos o l’escalfor i el batec de l’altre.
La mà que tot ho toca, escolta, mira, olora, es meravella i es sorprèn.
De vegades la curiositat li dona una empenta, d’altres l’estranyesa la fa recular.
La mà que s’escalfa al sol, que acarona l’aigua d’un bassal, que sent l’esmunyedissa pressa de la sorra entre els dits...
La mà que de vegades és un peu, la panxa o tot el cos... necessita el seu temps per saber.
