Si pensem en aquells moments del dia en què volem estar una mica tranquils, potser parlant amb els nostres amics, de seguida ve a la ment un àpat. Sigui en família, sigui al menjador de l’escola, o al restaurant, exigim la presència d’olors agradables, la sol·licitud atenta de la persona que ens serveix, una bona presentació del menjar, una atmosfera de relaxament i , per contra cap pressió, cap tensió, cap soroll excessiu. Tenim clar que el menjar i el beure no solament és qüestió d’engolir, si no que és una activitat marcada pel plaer del contacte amb els altres.
Tenint en compte, doncs, aquestes exigències del mon adult i recordant les particulars necessitats dels infants, és a dir, d’atenció afectuosa i individualitzada mentre menja, hem d’examinar amb ulls molt crítics l’hora dels àpats a l’escola bressol.
És un ritus, una ocasió a la qual s’ha de donar importància, fins i tot en les converses amb els pares, perquè reforcin també en ells la convicció de la qualitat de benestar, de plaer que necessita el seu infant mentre s’alimenta.
Només si comprenem i respectem el ple significat del paper actiu que té l’infant en el moment de l’àpat, podrem adoptar l’actitud adequada en totes les diverses fases de la conquesta de la seva autonomia en el menjar.
És per aquest motiu, el de respectar aquest moment tranquil i la individualitat que requereix, que ens replantegem el moment dels àpats i provem dinar en petit grup a les diferents estances. Això ens permetrà respectar el ritme de cada infant, i donar una atenció més propera i individualitzada.
Per altra banda, com educadores, ens permetrà tenir més temps per observar als infants de forma més propera i poder atendre les seves demandes individuals. Ens permetrà estar més presents en aquest moment del dia.
Cal puntualitzar que l’opció per a nosaltres no és el “dinar per torns”, sinó iniciar aquesta estona amb 6 infants en “petit grup” que mostrin interès per dinar perquè ja tenen gana (se’ls pregunta si volen dinar o no.), o per a aquells que han entrat a primera hora i potser ja els toca dinar,... no són grups fixes amb els mateixos infants, sinó que es respecta el moment de cada infant per començar abans o després.
En grups de caminants, quan aquests estiguin molt cansats o amb molta gana, hem de tenir la flexibilitat suficient per decidir aquell dia fer el dinar tots alhora.
