La música és insubstituïble en el desenvolupament dels infants perquè incideix d'una manera natural en els aspectes motors, cognitius i emocional. Qualsevol activitat dels nadons, aparentment només motriu o sensorial, té sempre una vessant emocional i intel·lectual, i també qualsevol fet de tipus afectiu repercuteix en el pensament i en la motricitat.
Les cançons, les moixaines i jocs de falda es poden considerar les primeres manifestacions lúdiques que les mares i els pares poden compartir amb els seus fills i filles, i constitueixen un punt de partida privilegiat en l'educació infantil, a través d'ells del qual els nens i nenes poden iniciar el descobriment del seu cos, del llenguatge oral, de la dansa, del ritme, del moviment, de la música, aprèn a sentir, a percebre i, a poc a poc, a expressar-se.
A partir d'un any, els infants comencen una etapa en què guanyen autonomia dia a dia i poden manifestar cada vegada amb més claredat el que senten i el que volen. En aquesta edat, a través dels jocs dansats, les cançons i la música podem aprofundir en tots els aspectes de concentració i expressió: atenció a una música, a uns moviments, a una seqüència ordenada, a un text, a un vocabulari, a un final sempre canviant.
A través del repertori de cançons, jocs de falda, moixaines i de la manipulació d'instruments (petita percussió i joguines de so) que aprendrem en aquestes sessions, els nens i nenes rebran una estimulació afectiva única a través de la veu i el contacte amb el cos dels seus pares.
Als dos anys, la capacitat de cantar cantarelles i petites cançons potencia i accelera enormement el procés d'articulació de la parla; un procés que en els infants de tres anys passa per una construcció lingüística cada vegada més complexa en la qual altra vegada la cançó té un paper rellevant, perquè enriqueix el vocabulari, contribueix a fixar la memòria i amplia les possibilitats expressives i comunicatives tant dels infants com dels adults.
També en aquestes edats, la psicomotricitat fina va esdevenint cada vegada més precisa, i els infants cada vegada guanyen més en autonomia, tant en la pràctica instrumental a partir d'acompanyaments senzills, com en el moviment.
Així doncs, a partir dels dos anys i al llarg també dels tres, els infants aniran assolint gradualment un major protagonisme en la pràctica musical. I a través del repertori de cançons, de jocs i danses organitzades de manera col·lectiva, petits i grans podrem gaudir de fer música junts, sense deixar d'aprofundir en la relació afectiva entre adult i infant, però afavorint també la relació de grup.
Objectius:
- Viure la música des de ben petits.
- Interrelacionar el llenguatge musical amb altres llenguatges.
- Afavorir en els nadons el component lúdic en l'activitat musical.
- Afavorir el procés d'autonomia i socialització de l'infant a través de les cançons, jocs dansats i danses.
- Oferir recursos i estratègies metodològiques als pares i mares, per transmetre coneixements musicals, vius i adequats a les necessitats i capacitats dels infants.
- Dotar els pares i mares participants dels recursos teòric - pràctic i d'un repertori bàsic necessaris per portar a terme un programa de música en els infants.
-
Coneixement i manipulació d'instruments de percussió petita.
Continguts:
- Moixaines
- Jocs de falda
- Cançó
- Jocs dansats
- Audició
- El so i la seva producció (joguines de so, instruments)
- Captació d'estats afectius provocats per la música