×

Error message

Notice: Undefined index: environment in include_once() (line 656 of /var/www/apps/app0096/www/espai-jove-casa-sagnier/sites/default/settings.php).

Entrevista a Marta Solans i Carolina Zerpa, fundadores de Cuchara

Cuchara és una iniciativa que planteja l’alimentació com a motor d’emancipació social i cultural

La Marta i la Caro són les fundadores de Cuchara, una iniciativa que neix de la seva passió per la fermentació com a tècnica ancestral per conservar aliments, i que s’ha convertit en un conjunt de projectes que proposen l’alimentació com a motor d’emancipació social i cultural.

D’on neix el vostre interès per l’alimentació?

En l’àmbit personal cadascuna hem arribat a interessar-nos-hi des de diversos llocs, tenint en compte que l’alimentació és una dimensió comuna a tots els éssers humans (i també als no humans). El fet és que ens agrada cuinar i saber d’on ve el que mengem i tot el que implica en l’àmbit de sostenibilitat i de l’autogestió de la salut.

D’on neix el projecte Cuchara?

Cuchara és un projecte orgànic i en constant evolució, inicialment va sorgir de la nostra passió per la fermentació com a tècnica ancestral per conservar aliments que ens permet entrar en contacte amb la cooperació interespècies i el poder de fer les coses tu mateixa i de gaudir del procés.

Què és per a vosaltres la cuina d’aprofitament?

És simplement el que les dones hem fet tota la vida, posar-nos les ulleres de les nostres àvies i per exemple, davant d’un aliment o d’una part d’aliment a descartar, preguntar-nos: on ho puc posar abans que al compost?

Per què creieu que l’alimentació és política?

Com a consumidors cada decisió de consum que fem és un acte polític, i en el cas dels aliments és molt clar que podem recolzar un tipus d’economia i de sistema o un altre depenent a qui i a on comprem. En l’àmbit comunitari, traient la cuina fora de les esferes privades podem fer servir l’aliment com a palanca de canvi. Amb les nostres eleccions fomentem uns models de producció i consum o uns altres, i això cal que la gent ho identifiqui!

Què feu en els vostres projectes per reduir el malbaratament alimentari?

Ens agrada donar-li la volta i parlar d’aprofitament en comptes de malbaratament. D’aquesta manera passa de ser un problema a una possibilitat. La sostenibilitat és un eix central en tot allò que fem, volem ser el màxim d’eficients amb l’ús dels recursos i per tant l’aprofitament l’incorporem a la nostra praxi de base: per una banda fent servir, compartint i generant idees, tècniques i astúcies per a no llençar res del que ens arriba a les mans, i per altra moltes vegades fem servir aliments “rescatats” és a dir, aliments que ja no es poden vendre (quasi sempre per qüestions estètiques).
Al mateix temps ens agrada incidir en què el malbaratament no és tant el resultat d’una deficient gestió logística o de l’escassa conscienciació social, sinó de les relacions de poder existents en la cadena agroalimentària o de polítiques que afavoreixen l’agroindústria en comptes de la pagesia.

És possible en un entorn urbà tenir una alimentació sostenible amb el medi ambient i amb la butxaca?

És possible i necessari buscar la manera d’estar informat i poder triar en funció de les possibilitats de cadascuna. No sempre es pot ser tan coherent com voldríem i a nosaltres ens agrada treure pressió de les persones: som l’esglaó final de la indústria de l’alimentació però sovint se’ns culpa a nosaltres de tots els desajustos del sistema. Preferim quedar-nos amb la idea que cadascuna, a la nostra escala, podem fer accions valuoses com preguntar al mercat d’on ve un producte, triar aliments de temporada i aprofitar tot el que comprem a casa. Són petits grans canvis. Sobre el cost de l’alimentació sostenible, paradoxalment menjar de proximitat i temporada no sempre és més econòmic. I si els aliments són ecològics el preu ja es dispara. Aquí també apel·lem a les possibilitats de les persones; si el nostre pressupost ho permet val la pena decantar-nos per les opcions més sostenibles. Cal recordar que si nosaltres no paguem el cost d’un producte que ve de lluny o que ha estat malcomprat al pagès és perquè algú altre ho està fent.

Hi ha alguna experiència que hageu viscut a algun dels vostres projectes que hagi canviat o consolidat alguns dels vostres principis sobre l’alimentació?

Al llarg de la nostra trajectòria hem pogut constatar que la millor manera de valorar, aprendre i interioritzar una cosa nova és viure-la en primera persona i d’una manera transversal i en comunitat. També que les persones tenim molts més recursos dels que sovint pensem (o ens fan creure), només cal que ens legitimem. Ens agrada molt generar ambients que propiciïn la cocreació en els projectes en els quals participem. Un clàssic nostre són les receptes sense recepta.

Què feu en el vostre dia a dia per aprofitar al màxim els aliments?

Posar-nos les ulleres de iaies, investigar, compartir, intercanviar idees, cuinar amb gent, organitzar la compra, fer un bon emmagatzematge, pensar en tot l’esforç que s’ha fet perquè aquell aliment hagi arribat a les nostres mans i honorar les mans que l’han conreat i la terra d’on ha sortit.

Què li diríeu a algú que creu que el malbaratament alimentari no és un tema important?

El malbaratament d’aliments és un fenomen de grans proporcions: una tercera part dels aliments produïts no arriben a ser consumits, i això té efectes devastadors a nivell de canvi climàtic i de sostenibilitat del planeta que ens afecten a tots. Des de casa nostra i, sobretot, des de la nostra cuina podem fer servir l’aprofitament alimentari com a eina d’emancipació que ens permet ser més actives a l’hora de decidir i incidir al sistema alimentari actual.

 

Cuchara és una iniciativa que planteja l’alimentació com a motor d’emancipació social i cultural des de l’òptica tant individual com col·lectiva.

www.cuchara.cat