Divisió territoral de la ciutat

La necessitat de saber coses del territori que formava la ciutat ja va portar a finals del segle XIX a que l'administració municipal no en tingués prou en tenir dades pel conjunt del terme municipal i comencés a comptar pels districtes. Si ens remetem als anuaris de Barcelona d'aquesta época ja trobem multitud de dades pels districtes i pels barris que hi havia en el moment. (División en diez Distritos Municipales con carácter interino, aprobada en Consistorio de 24 de abril de 1897, con motivo de la agregación a Barcelona de los pueblos del llano).

L’any 1984 s’aprovà la nova divisió territorial de la ciutat de Barcelona, després de les dècades dels 60 i 70 de grans transformacions socials i urbanístiques. Aquesta aprovació culminà un procés d’elaboració realitzada per una comissió ciutadana en la qual van participar diferents entitats i institucions oficials, a més de professionals experts. Des d’aquest moment la ciutat de Barcelona es troba dividida, a efectes estadístics, en les següents divisions territorials:

  •  1.917 Seccions Estadístiques (SE)
  •  Seccions Censals (SC)
  •  248 Zones de Recerca Petites (ZRP)
  •  38 Zones Estadístiques Grans (ZEG)
Posteriorment es van crear,
  •  110 Les Unitats Estadístiques Bàsiques
  •  63 Zones Urban Audit

Les seccions estadístiques (SE) , eren originàriament 1919 però, arrel d’un canvi urbanístic a Ciutat Vella, a partir de l’any 2001 són 1917

Les seccions censals (SC) , estan regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals han sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Les zones de recerca petita (ZRP) , són agrupacions de Seccions Estadístiques. La seva denominació és només numèrica.

Les zones estadístiques grans (ZEG) , són agrupacions de Zones de Recerca Petites. Tenen denominació numèrica i nom propi. En algun cas, coincideixen amb els barris, però generalment no.

Les Unitats Estadístiques Bàsiques (UEB), Les 110 Unitats Estadístiques Bàsiques són agrupacions de Seccions estadístiques; creades pel Departament d’Estadística amb la finalitat de ser utilitzades en l’establiment de zones elegibles del Objectiu 2 per als Fons Estructurals de la Unió Europea

Les Zones Urban Audit (ZUA), Amb la finalitat de realitzar diversos treballs en col.laboració amb la Unió Europea i poder tenir dades estadístiques comparables entre ciutats de l’àmbit de la Unió, el Departament d’Estadística va crear aquesta divisió que consta de 63 zones. La recopilació d’informació i coordinació a Espanya és realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística.

Són agregacions de Zones de Recerca Petites, i la seva denominació és nominal i numèrica.

Els Barris de Barcelona

Aquesta nova divisió de 73 Barris va ser aprovada pel Consell Plenari de l’Ajuntament el 22-XII-2006. Abans, va passar per tot un procés en què van participar l’Ajuntament de Barcelona amb els seus Districtes, Entitats i Associacions de la Ciutat i una comissió d’experts, a fi de tenir el màxim consens possible.

Aquests Barris tenien com a condició respectar els límits dels Districtes.
La seva denominació oficial és el nom i el número. Actualment s’està treballant per a la integració d’aquesta nova divisió en el sistema estadístic municipal de Barcelona.

Barcelona i l’entorn metropolità

La Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat del Transport formen l’entramat institucional que gestiona la prestació de determinats serveis d’àmbit supramunicipal dels 36 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una associació de 31 municipis de l’entorn barceloní, creada l’any 1988, amb la finalitat de compartir dotacions, serveis i infraestructures.

L’any 1987 es va crear l’Entitat Metropolitana del Transport, formada per 18 municipis.

El mateix any, es va crear l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient constituïda pels 33 municipis:
Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
Aquesta divisió és la que fa servir el Departament d’Estadística, com a referent en les estadístiques comparatives de l’ambit metropolità.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona com a suma de les institucions esmentades abasta en total 36 municipis: els de l’Entitat del Medi Ambient i a més Cervelló, Corbera de Llobregat i La Palma de Cervelló.

La Regió Metropolitana de Barcelona, amb un abast territorial més llunyà i extens, va ser dissenyada al Pla Territorial de Catalunya. Comprén les següents comarques: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.