Família Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI

Aquesta nova mostra proposa un recorregut cronològic per la Col·lecció MACBA des de 1929 fins a l'actualitat. El 1929 Barcelona va acollir l'Exposició Universal, per a la qual Mies van de Rohe, en col·laboració amb Lilly Reich, va dissenyar el Pavelló Alemany o Pavelló Barcelona. Per iniciativa de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, es va fundar el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). André Breton va escriure el Segon manifest surrealista i, a París, un grup d'artistes abstractes amb Joaquín Torres-García i Michel Seuphor al capdavant va fundar Cercle et Carré. Aquell mateix any es va obrir a Nova York el Museu d'Art Modern (MoMA) i Virginia Woolf va publicar el seu assaig feminista Una cambra pròpia. Aquest és el context cultural amb què s'inicia la nova exposició, que inclou nombroses obres clau en un seguit de sales dedicades als moments o dècades més significatius. Una mostra que, comissariada per l'equip del MACBA, posa especial èmfasi en les presentacions i experiències canviants de l'art al llarg d'aquestes nou dècades o «segle breu».

La presentació està pensada per explicar la història de l'art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de manera que dates com el 1929 i els episodis que es mostren a continuació tenen la seva arrel a la ciutat. Sense anar més lluny el Pavelló Barcelona, un emblema del modernisme utòpic internacional, va ser el motiu que els artistes de la Bauhaus Josef i Anni Albers visitessin la ciutat comtal. En diàleg amb l'obra dels primers artistes de la modernitat –Alexander Calder, Joaquín Torres-García i Alberto, entre d'altres– s'analitzen la transformació de Barcelona i el seu compromís amb la modernització.