Hoy 25 de noviembre es el Día Internacional para la Eliminación de la Violencia hacia las Mujeres y desde el Centro para Familias queremos aprovechar este espacio para dar voz, en este caso voz poética, a mujeres que ponen nombre a las violencias machistas.
En este caso hemos escogido un poema de Mireia Calafell, poeta y productora cultural catalana, que recoge brevemente y con fuerza la reproducción de la violencia hacia las mujeres. Esperamos que os guste y que recordemos juntas que nos queremos vivas.
DAFNE
«Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor»,
va dir-li inflat d’orgull Eros a Apol·lo mentre tensava l’arc amb precisió.
Mil anys va estar-se el fill de Zeus perseguint Dafne,
que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos provant d’acorralar-la,
i mil anys més després nosaltres repetint i repetint
i repetint el mite sense posar-lo en dubte,
sense negar-lo.
Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució l’amor, que això és violència?
"Nosaltres, qui", Mireia Calafell (1980)
