Una escola pot transformar-se en el pol educatiu i cultural del barri, en un epicentre lluminós que fa que petits i grans tinguin ganes de participar i formar part d'ell.
Una escola pot transformar-se en el pol educatiu i cultural del barri, en un epicentre lluminós que fa que petits i grans tinguin ganes de participar i formar part d’ell. Per dur a terme un canvi així fa falta molta feina transversal i horitzontal, fa falta diners i, també, empenta i perseverança.
Però és possible. Aquest és el cas del projecte de l’institut escola el Molí, al barri de la Prosperitat, una iniciativa ambiciosa que, més enllà de la millora de l’equipament i de la renovació de la proposta educativa, està remodelant la fisonomia de la part nord del barri. Com un força centrífuga, la proposta del Molí està impulsant al seu voltant la creació d’una plaça pública, un espai per les associacions i entitats de La Prospe i una oficina de Pla de Barris. Tres elements nous que, sumats, als habitatges socials i a la residència de gent gran, ja ubicats allà, contribuiran a revitalitzar la zona.
Aquest futur està en construcció, però hi ha canvis que ja són reals. A l’institut escola El Molí -resultat de la fusió de l’escola La Prosperitat, abans denominada Cardenal Cisneros, i l’antic institut Galileo Galilei-, la remodelació fa temps que està en marxa.
El nou equipament té noves cobertes i façanes, nous espais polivalents, estrena nova biblioteca, sales de professorat i ludoteca, entre altres novetats.
Un flamant espai per jugar i aprendre
Probablement un dels nous espais més estimats per l’alumnat del Molí és la ludoteca, que en el futur tindrà sortida a l’exterior, a la nova plaça de la Prospe Nord. La nova sala de jocs i aprenentatge, que nenes i nens del barri ja estan gaudint cada tarda, porta dintre una petita història: allà mateix es va posar en marxa la primera ludoteca de la ciutat de Barcelona.
La flamant ludoteca és gratuïta i oberta a tota la mainada del barri (i no sols pels que estudien al Molí). Té una capacitat per més d’un centenar d’infants, té molta llum natural, estrena nou mobiliari i una espectacular estructura de fusta que nenes i nens ja han fet seva. També té un munt de joguines -cotxes i camions, blocs de fusta, nines petites i grans, playmòbils, cubs de Rubik, animals de plàstic-, i molts jocs com ara escacs, Scrabble, Monopoly tota mena de cartes, i un futbolí d’aquells de tota la vida, espectacular.
“Està molt xula, molt canviada. A mi m’agrada molt”, diu Johancer, un nen de cinc anys, mentre juga al nou espai. “A mi ara mateix el que més m’agrada és allò”, diu Pol, de la mateixa edat, assenyalant la infraestructura de fusta que té integrat un tobogan, una terrasseta, unes escales, i uns baixos on un grup de nenes i nens s’han assegut per explicar-se coses.
En aquesta tarda de primavera, cada infant fa una mica el que vol: hi ha el grup que parla, altres juguen a cuines, algun petit llegeix i hi ha d’altres que pentinen una nina de lluents cabells llargs. “Sí, a vegades fem estones de joc lliure. Però també preparem activitats específiques i d’altres fem activitats familiars. I els peques encantats, eh? La veritat és que s’adapten a tot”, explica Laura, una de les monitores de la ludoteca.
Ara estan en un moment de joc lliure, però això no vol dir que puguin fer qualsevol cosa que els passi pel cap. Una ludoteca també educa per la convivència, ensenyant a compartir joguines i jocs, a escoltar i prendre cura de companys i profes o recollir i posar al seu lloc les joguines quan sigui l’hora de marxar.
Una estona després de berenar, arriba l’hora de sortir al pati de l’entrada i trobar-se amb la família. Allà, mentre pares i mares parlen i miren els seus petits, una rondalla d’infants juga al joc del Telèfon: una nena pensa una frase secreta -la frase és “la pilota rebota”-, i després, a cau d’orella, un a un es van dient la frase en veu baixeta, fins a donar tota la volta a la rondalla i descobrir, amb molt de riure, que la frase final que ha arribat a l’últim nen és “el suelo es caca”.
Una estona més tard arriba el moment de jugar amb pares i mares, i es posen a fer roses de paper, a escollir entre pètals de color vermell, rosa, gris o taronja. Després, se les emportaran a casa seva, soparan i aniran a dormir, esperant tornar al cole i tornar a jugar a la ludoteca nova.
Una ràdio pel barri
Al Molí hi ha altres elements que estan contribuint en la renovació pedagògica. Per exemple, s’ha posat en marxa la nova estratègia digital del centre, i ja funciona un taller de robòtica, unes classes que formen part del programa denominat Extra, Extra, i que són activitats extraescolars gratuïtes.
Un altre exemple de la remodelació educativa és la posada en marxa de Radioactiva El Molí, un projecte impulsat pel programa educatiu i cultural Caixa d’Eines. Una activitat que va més enllà de l’aprenentatge tècnic: és una espècie de petita infraestructura simbòlica per potenciar de les relacions entre alumnes, entre l’escola i la comunitat del barri.
Un matí al taller a l’estudi, aprofitant que és el Dia de la Ràdio, un grup d’alumnes parlen amb Peyu, Jair i Neus, del programa El búnquer de Catalunya Ràdio. Volen saber què s’ha de fer per treballar a la ràdio. Entre preguntes i bromes, descobreixen que pot ser interessant estudiar Periodisme, Comunicació Audiovisual o algun Grau Mitjà, i que és importantíssim llegir molt, escriure molt. També, és clar, han de gaudir escoltant molta ràdio. “Es tracta d’estudiar que us agradi!”, diuen els presentadors.
Els tallers a l’estudi de Radioactiva El Molí són moments per pensar, preparar i escriure guions, per escoltar-se uns i altres i per xerrar. També, per exemple, per fer una estona de cantants. Un matí un grup d’alumnes de Primària, davant dels micros, van posar-se a cantar una cançó de Shakira, aquella que diu:”te las dabas de campeón y cuando te necesitaba diste tu peor versión”.
S’ho passen bé a l’estudi, aprenen moltes coses. Potser encara no ho saben, però aquesta ràdio de l’institut escola és també un projecte de construcció comunitària, un recurs compartit amb el veïnat, col·lectius i associacions, un mitjà de comunicació per explicar i animar a participar en la vida del barri.
