Pla de xoc amb horitzó 4 anys per revertir l'actual situació de desigualtat d'alguns àmbits de la ciutat.
Foment de Ciutat coordina el Pla de Barris de Barcelona que té l’objectiu de lluitar contra les desigualtats a la ciutat i incidir en els barris més vulnerables.
Barcelona la conformen 73 barris que tenen orígens històrics i evolucions molt diversos. Tots tenen elements que sumen per fer de Barcelona un bon lloc on desenvolupar el projecte vital del veïnat, on fer efectiu el dret a la ciutat, en el seu sentit més ampli.
Això no obstant, el desenvolupament asimètric d’alguns barris al llarg del temps ha generat desigualtats socioeconòmiques importants. En els últims anys, malgrat la recuperació que assenyalen molts indicadors, les diferències territorials han augmentat.
Davant d’aquesta situació, el Govern pren el compromís de treballar per reduir aquestes desigualtats entre els barris en àmbits tan fonamentals com l’habitatge, l’espai públic, l’educació, la salut i la creació de condicions per a la millora de l’activitat econòmica. Per això defineix accions per aconseguir territoris resilients, que sumin les capacitats dels veïns i veïnes.
En aquest context neix el Pla de Barris, com una iniciativa municipal de millora de les condicions de vida als barris de la ciutat. Té com a objectiu principal reduir les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat.
El Pla de Barris està concebut com un instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials a la ciutat. A més, pretén abordar els efectes negatius que es deriven de la concentració dels nivells de renda més baixos en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i la legitimitat de l’Ajuntament amb la iniciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció veïnal.
Amb aquest criteri, el Pla de Barris vol incidir en quatre àmbits d’actuació estratègica: drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana.
Així, els principals trets del Pla de Barris, entès com a eina per aconseguir un abordatge integral i transversal de les mancances de cada territori, són els següents:
La dotació de recursos extraordinaris.
La transversalitat de les actuacions que ha d’implicar el treball entre diferents àrees de l’Ajuntament.
La voluntat de col•laboració interadministrativa.
L’apoderament veïnal, tant en la definició com en el seguiment i la gestió del programa.
El reforç i el protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats.
La capitalització de l’experiència en els processos de transformació urbana a Barcelona i a Catalunya.
El compromís d’avaluació i de rendició de comptes.
Actualment s’impulsen diversos projectes d’intervenció integral en 16 barris, que intervenen en aspectes de drets socials, educació, activació econòmica i medi urbà, i es fa de forma transversal i coordinada amb tot l’Ajuntament, amb totes les administracions i sobretot, de la mà del territori i dels veïns i entitats dels barris.
1 | El context territorial del Pla de Barris
A escala municipal, les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de Barcelona s’han incrementat en els darrers anys. I és que el creixement en termes macroeconòmics globals de la ciutat els darrers quinquennis ha anat acompanyat d’un eixamplament de les diferències entre les rendes altes i les baixes, el consegüent aprimament de les classes mitjanes i la desigualtat territorial que ens ocupa aquí.
Les conseqüències d’aquesta situació esdevenen particularment greus als barris més desafavorits de Barcelona, en aspectes com ara l’augment de les situacions de risc de pobresa i d’exclusió social, la manca d’ocupació i l’impacte de l’atur de llarga durada sobre les llars, l’empitjorament progressiu de les condicions laborals, la pèrdua de serveis del sistema de protecció social i la manca de mitjans per a les polítiques preventives i de garantia social.
Davant d’aquest fet, al llarg del mandat actual, el desenvolupament del Pla de Barris pretén actuar contra aquestes desigualtats en setze barris de la ciutat, distribuïts en sis districtes, que s’aniran concretant per etapes en deu plans de barris, tenint present que un pla pot incidir sobre més d’un barri.
Els principals criteris de selecció dels barris per dur a terme el programa són els següents:
Nivell de renda mitjana del barri respecte del conjunt de la ciutat.
Indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris.
Presència de col•lectius amb necessitats especials.
Dèficits urbanístics.
Estat del parc d’habitatges.
Existència d’actuacions complementàries.
Amb aquests criteris s’elaboren deu plans de barris, que són els següents:
la Trinitat Nova
Bon Pastor i Baró de Viver
el Besòs i el Maresme
la Marina (que inclou els barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell)
el Raval Sud i el Gòtic Sud
Sant Genís dels Agudells i la Teixonera
la Zona Nord (format pels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona)
Trinitat Vella
la Verneda i la Pau.
Roquetes.
Aquests plans afecten sis districtes de la ciutat: Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc.
Pla de xoc amb horitzó 4 anys per revertir l'actual situació de desigualtat d'alguns àmbits de la ciutat.
Foment de Ciutat coordina el Pla de Barris de Barcelona que té l’objectiu de lluitar contra les desigualtats a la ciutat i incidir en els barris més vulnerables.
Barcelona la conformen 73 barris que tenen orígens històrics i evolucions molt diversos. Tots tenen elements que sumen per fer de Barcelona un bon lloc on desenvolupar el projecte vital del veïnat, on fer efectiu el dret a la ciutat, en el seu sentit més ampli.
Això no obstant, el desenvolupament asimètric d’alguns barris al llarg del temps ha generat desigualtats socioeconòmiques importants. En els últims anys, malgrat la recuperació que assenyalen molts indicadors, les diferències territorials han augmentat.
Davant d’aquesta situació, el Govern pren el compromís de treballar per reduir aquestes desigualtats entre els barris en àmbits tan fonamentals com l’habitatge, l’espai públic, l’educació, la salut i la creació de condicions per a la millora de l’activitat econòmica. Per això defineix accions per aconseguir territoris resilients, que sumin les capacitats dels veïns i veïnes.
En aquest context neix el Pla de Barris, com una iniciativa municipal de millora de les condicions de vida als barris de la ciutat. Té com a objectiu principal reduir les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat.
El Pla de Barris està concebut com un instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials a la ciutat. A més, pretén abordar els efectes negatius que es deriven de la concentració dels nivells de renda més baixos en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i la legitimitat de l’Ajuntament amb la iniciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció veïnal.
Amb aquest criteri, el Pla de Barris vol incidir en quatre àmbits d’actuació estratègica: drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana.
Així, els principals trets del Pla de Barris, entès com a eina per aconseguir un abordatge integral i transversal de les mancances de cada territori, són els següents:
Actualment s’impulsen diversos projectes d’intervenció integral en 16 barris, que intervenen en aspectes de drets socials, educació, activació econòmica i medi urbà, i es fa de forma transversal i coordinada amb tot l’Ajuntament, amb totes les administracions i sobretot, de la mà del territori i dels veïns i entitats dels barris.
1 | El context territorial del Pla de Barris
A escala municipal, les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de Barcelona s’han incrementat en els darrers anys. I és que el creixement en termes macroeconòmics globals de la ciutat els darrers quinquennis ha anat acompanyat d’un eixamplament de les diferències entre les rendes altes i les baixes, el consegüent aprimament de les classes mitjanes i la desigualtat territorial que ens ocupa aquí.
Les conseqüències d’aquesta situació esdevenen particularment greus als barris més desafavorits de Barcelona, en aspectes com ara l’augment de les situacions de risc de pobresa i d’exclusió social, la manca d’ocupació i l’impacte de l’atur de llarga durada sobre les llars, l’empitjorament progressiu de les condicions laborals, la pèrdua de serveis del sistema de protecció social i la manca de mitjans per a les polítiques preventives i de garantia social.
Davant d’aquest fet, al llarg del mandat actual, el desenvolupament del Pla de Barris pretén actuar contra aquestes desigualtats en setze barris de la ciutat, distribuïts en sis districtes, que s’aniran concretant per etapes en deu plans de barris, tenint present que un pla pot incidir sobre més d’un barri.
Els principals criteris de selecció dels barris per dur a terme el programa són els següents:
Amb aquests criteris s’elaboren deu plans de barris, que són els següents:
Aquests plans afecten sis districtes de la ciutat: Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc.
Més informació