Barcelona Cultura
  • El jardí
  •  

Història del jardí

Ferran Fabra i Puig va encarregar el jardí al dissenyador francès Jean-Claude-Nicolas Forestier (1861-1930), conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts. Forestier va ser un personatge clau en el desenvolupament urbà de Barcelona, ja que va introduir a la ciutat el concepte de jardí mediterrani, sobretot a la muntanya de Montjuïc, que va enjardinar amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.

És probable que Forestier presentés més d'una proposta, perquè el projecte que finalment es va dur a terme no coincideix amb la planta general del publicat el 1916 a Jardins, carnet de plans et de dessin, amb el títol de «Jardins pour l’Hôtel particulier de Mr le Marquis d’Alella à Barcelone». Finalment la solució adoptada va ser crear un espai que es dividia en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un brollador i decoració de testos de terracota marcant el perímetre. El conjunt es tancava amb tres pèrgoles en forma de U amb rosers. Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir hi havia una platabanda de flor.

L'any 1933, Ferran Fabra va sol·licitar llicència d'obres per construir uns habitatges de lloguer a la cantonada dels carrers de Muntaner i de l’Avenir, la qual cosa va fer perdre 529 m2 del jardí original.

A la dècada de 1950 –­probablement entre 1956 i 1957–, Muñoz Ramonet va encarregar-ne la remodelació a Joan Mirambell i Ferran (1892-1983), que va dissenyar el jardí que ha arribat fins als nostres dies. Mirambell va introduir canvis importants en l’estructura frontal, creant un joc de desnivells per acostar la cota del jardí al palau i elevar els laterals, a més de canviar l’orientació de l’estany i la pèrgola, i de col·locar en diferents indrets escultures de Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i de Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir va substituir la platabanda de flor creada per Forestier per una zona de bany, envoltada de columnes de pèrgoles que es completa amb uns pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i de Vicenç Navarro Romero (1888-1979). També va canviar el tipus de vegetació, introduint gespa, així com magnòlies, ciques i palmeres.

Actuacions de rehabilitació

L'objectiu dels treballs duts a terme al jardí ha estat recuperar l’esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font de Mirambell.

Les principals actuacions han consistit a esporgar, preservar i treure la vegetació en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics –l'auró negre o el lledoner– i plantar nova vegetació.

També s’ha substituït la piscina per un estany i s’ha millorat l’enjardinament fent accessibles els recorreguts i renovant les xarxes de reg i d'enllumenat.