Barcelona Cultura
  • Els edificis
  •  

La casa principal

La construcció d’aquesta casa va ser encarregada per Ferran Fabra i Puig (1866-1944), segon marquès d’Alella, a l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) entre 1917-1922. L’encàrrec consistia a construir diverses cases: la casa principal per a ell, la torre del carrer de l’Avenir per a la seva filla, i dues més al carrer de Marià Cubí per als seus fills, que varen ser venudes pels seus descendents.

El 1945, les nétes del marquès les van vendre als germans Julio i Álvaro Muñoz Ramonet. La finca llegada per Julio Muñoz Ramonet és una de les poques que romanen pràcticament intactes des de principis del segle xx, quan era una zona de cases unifamiliars envoltades de jardí. Es tracta de dos edificis: la casa principal i una torre amb entrada pel carrer de l’Avenir.

Encara que la casa va conservar l’estructura del projecte de Sagnier, Muñoz Ramonet hi va fer algunes modificacions i en va encarregar la decoració a l’empresa d’Antonio Herraiz, SA.

La façana

La casa té una superfície de més de 2.100 m2, dividits en quatre plantes –i un terrat del qual sobresurten dues torres. La façana principal és la més ornamentada, amb obertures emmarcades per volutes i cartel·les de pedra tallada i els coronaments de les torres, amb baranes i cornises que recorden la tradició plateresca de l’arquitectura castellana. Al balcó central de la primera planta hi ha l’escut del marquès, envoltat de volutes i fulles d’acant. L’acabat de les façanes i de la torre presenta un aspecte final d’estil classicista.

L'interior

L’interior de la casa s’estructura al voltant d’un hall –cobert per una claraboia–, que encercla diferents estances, com el menjador de gala amb pintures inspirades en l’Odissea d’Homer, de Ramon Stolz Viciano (1903-1958), la sala goyesca, decorada amb pintures que representen majas, damas y chulapos, d’Ernest Santasusagna i Santacreu (1900-1964), el saló de ball, la sala de música i molts altres salons. Del vestíbul neix una majestuosa escala –que en origen era noucentista–, que porta a la primera planta, on hi ha les estances privades de la família. Aquestes donen a un gran balcó que rodeja l’espai central de la planta baixa, en el qual destaca una galeria d’arcs i una petita capella.