Tots els segells narren moltes històries alhora.

Un exemple de la diversitat de relats que caben dins d’una etiqueta tan petita és aquest nou “singular”. Parla, en primer lloc, de Lituània, el país bàltic  que l’any 1918 s’estableix com a república democràtica independent de l’Imperi rus. Així va ser fins al 1940, quan l’esclat de la Segona Guerra Mundial trastornà la història i la geografia política del món.

Entre 1918 i 1940, Lituània fou un país de ple dret dotat dels elements propis d’un estat, inclosa una hisenda pública, una moneda pròpia –el litas- , unes comunicacions, transport i, també, d’un sistema de correus postal nacional. Una normalitat completa, amb una única excepció: la situació de la seva capital, Vílnius, que durant bona part del temps que durà la independència del país, estigué en mans de l’administració polonesa; la capital de facto fou la segona gran ciutat de l’estat, Kaunas.

El segon pla de lectura del segell té a veure amb la creació dels mites patris: Lituània, que no recuperà la seva independència fins al 1990, també tingué el seu propi panteó d’herois nacionals, respectats i enaltits per tot el país. Hi figuren en un lloc destacat les personalitats de Steponas Darius i de Stasys Girénas, dos pilots lituano-americans, protagonistes d’una de les primeres temptatives històriques de l’aviació : realitzar el primer vol entre Nova York i Kaunas, més de 6.411 km,  sense escales, una gesta que va admirar el país i el món

Ambdós pilots eren nascuts a la Lituània russa i ambdós van emigrar als Estats Units d’Amèrica a la recerca d’una nova vida i d’un futur millor. Amb vides paral·leles, tots dos van allistar-se a les forces armades nord-americanes; el primer va instruir-s’hi com a pilot; el segon, com a mecànic.

Darius retornà a Lituània el 1920 i entrà a les forces armades del país, on finalitzà la formació de pilot. A més d’aviador, fou un gran esportista que va promoure la construcció del gran estadi de Kaunas (que avui porta el nom dels dos aviadors). Se’l considera l’introductor al país del bàsquet, del beisbol, de la boxa, de l’hoquei sobre gel i de l’atletisme. Set anys després tornà als Estats Units, a Chicago, on treballà com a pilot de l’aviació civil.

De retorn a la vida civil, Stasys Girénas va treballar com a taxista a Chicago, mentre aprenia a volar; comprà la seva primera avioneta el 1925 i inicià la seva carrera com a pilot de l’aviació civil als Estats Units.

L’avió, batejat amb el nom de Lituanica, fou adquirit pels pilots l’any 1932 i remodelat completament per adaptar-lo a les necessitats d’un vol transatlàntic. Sortí de Nova York, al juliol del 1933, i després de travessar l’Atlàntic, el mal temps a Irlanda va fer desviar l’avió, que va caure prop de l’antiga ciutat de Soldin, a Alemanya (actual Pszczelnik, Polònia). Els dos pilots van morir a l’acte. Només faltaven 650 km per arribar a la destinació final de Kaunas. Les  causes de l’accident es desconeixen, però tot apunta a problemes mecànics combinats amb unes condicions climatològiques adverses.

La mort de Darius i Girénas va causar una gran commoció al país, es declararen uns dies de dol nacional i el seu enterrament fou un acte de multitudinària aflicció.

Per recordar-ne les figures i la seva heroïcitat, l’any 1934, Correus edità diversos segells, dels quals la col·lecció Marull en conserva de diferent composició i valor, però tots commemorant els dos pilots.

La tercera aproximació al segell la constitueix la seva formalització. En efecte, es va realitzar a la manera decorativa denominada “déco”, un estil sorgit de la fascinació per la modernitat, el futurisme, el cubisme, les línies aerodinàmiques, els gratacels, els avions i trens, etc. Aquest estil tingué un gran èxit en la concepció de segells durant les dècades dels anys vint i trenta del segle passat . La tipografia nítida commemora els herois recordats (DIDVYRIAMS ATMINTI), indica el valor del segell (1 LITA) i el tipus d’emissió, destinat al correu aeri (ORO PASTAS). Emmarca la representació de l’àngel de la mort, vestit de negre, amb les ales desplegades i la túnica que cau rectilínia; als peus, els fragments geomètrics de l’avió estavellat.

Així, doncs, aquest segell, a banda de la lectura estrictament filatèlica, en conté almenys unes  altres tres: la història d’un país, la d’uns herois estimats i la influència en els seus productes gràfics d’un moviment artístic plenament modern.

Segell amb retrats de Steponas Darius i Stasys Girenas, Lituània, 1934. Col·lecció Ramon Marull

L’avió Lituanica sobre la ciutat de Nova York. Font: Lituanica Foundation.