En el transcurs de la guerra civil espanyola el bàndol republicà se serví del submarí per a la comunicació postal entre la península i l’illa de Menorca. Per commemorar tal ocasió, es van emetre una sèrie de segells insòlits i de gran interès filatèlic, pioners en la història postal. Si en voleu veure la sèrie i els fulls bloc que conserva la col·lecció Marull només cal que aneu al final de l’article.

La història amagada darrera d’aquest fet comença l’estiu de l’any 1938. La República es troba ferida de mort després del fracàs de l’ofensiva de l’Ebre. No obstant això, i malgrat un escenari tan descoratjador, l’estratègia del govern republicà de Juan Negrín se centrà en allargar la resistència armada amb l’esperança de l’imminent esclat d’una nova guerra europea.

Però aguantar l’empenta dels rebels i seguir resistint no resultava fàcil i calia múscul financer. El conflicte armat havia castigat durament la tresoreria de la República, i no només hi havia dificultats de subministrament alimentari, sinó que l’aparell militar també es ressentia per la manca d’armes i municions. Calia, doncs, buscar formes creatives per pal·liar aquesta situació de fallida econòmica.

Una de les estratègies de finançament s’assolí amb l’emissió d’una sèrie filatèlica única, singular i exclusiva. Una oportunitat per aconseguir ingressos econòmics que suposà tota una operació de màrqueting propagandístic, necessari per denunciar la situació d’amenaça del govern legítim. I és que durant la Guerra Civil, la publicitat a través dels cartells i dels segells era una pràctica habitual per ambdós flancs. De fet, a l’inici de la guerra, el general Franco va emetre més de 2.000 vinyetes i segells amb la voluntat de desacreditar el govern republicà i com a propaganda de l’exèrcit nacional.

Cartell de propaganda política, Juan Antonio Morales, c. 1936. Pavelló de la República (UB)

La publicitat per a una nova emissió s’aconseguí oferint un nou mitjà de transport, mai abans utilitzat en el repartiment postal: el correu submarí. L’administració postal republicana va posar en circulació fins a 75.000 segells, de diversos valors (1, 2, 4, 6, 10 i 15 pessetes) i un full bloc amb una tirada de 12.500 exemplars. Els segells van ser impresos a la impremta Oliva de Vilanova de Barcelona durant el febrer de 1938.

Els ports escollits per posar en pràctica aquesta nova comunicació van ser els de les ciutats de Barcelona i Maó (Menorca), l’única illa de les Balears que encara no havia caigut en mans dels rebels, i que era un bastió fidel a la República, aïllat i incomunicat. Menorca patia una situació força crítica i la interrupció de les comunicacions, per aire i per mar, amb la Península obligava al racionament dels aliments. A més, es produí un fenomen nou fins al moment que fou la inexistència de moneda per als intercanvis comercials, substituïda per segells o monedes de necessitat.

El submarí escollit per a l’ocasió va ser el C-4, botat a Cartagena el 1929 i que durant la guerra civil havia participat en la campanya militar de defensa de l’estret de Gibraltar. El 14 d’agost del 1938 el submarí C-4 emprengué un arriscat viatge cap a l’illa, desafiant el bloqueig militar franquista. A més de saques de cartes, el submarí portava notícies del curs de la guerra, queviures de primera necessitat i sobretot, l’esperança de la resistència. Curiosament, entre els tripulants viatjà un periodista nord-americà, Werner Kell, corresponsal de guerra de The Saturday Evening Post que s’encarregà de relatar l’aventura en primera persona. Segurament va ser enviat a petició d’algun membre del govern per fer de testimoni de la travessia i també per assegurar la cobertura a escala internacional.

L’empresa va sortir bé, els segells del correu submarí van tenir un èxit sense precedents. Els segells i els mata-segells resultaren tota una novetat per als col·leccionistes filatèlics i inversors, majoritàriament del mercat estranger, concretament de França i els Estats Units. De fet el valor de venda dels segells era de 690.000 pessetes, i en canvi, se’n van arribar a pagar més d’onze milions de pessetes. El submarí només realitzà un sol viatge portant dues saques de correspondència –cal dir que no era la seva finalitat constituir-se com una línia regular– i moltes de les cartes entregades tenien un remitent fictici amb una adreça inventada, d’aquesta forma la mateixa carta retornava al remitent –col·leccionista– mata-segellada.

Submarí c-4

Però tornant a la història, malgrat tots els esforços abocats i que la gesta millorà la malmesa salut econòmica de la República, no s’aconseguí superar la implacable ocupació de l’exèrcit rebel. La manca d’intervenció per part dels països neutrals i la creixent necessitat de subministrament militar debilità el govern republicà fins a la seva caiguda definitiva.

Els segells de correu submarí són la petjada d’un episodi històric que no té res a veure amb el conflicte bèl·lic, sinó amb l’agudesa de l’enginy i la imaginació enmig d’una conjuntura complexa. Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us recomanem que busqueu el documental “La guerra dels segells” (2008), dirigit per Jaume Rodríguez, on s’explica aquest capítol tan curiós de la guerra civil espanyola.