Barcelona Cultura

Col·lecció

singulars


Descobrint nous llocs. Benvinguts a Swazilàndia

Descobrint nous llocs. Benvinguts a Swazilàndia

Els noms dels països, ciutats o municipis no són casuals, sempre acostumen a tenir un perquè. Explorant les procedències geogràfiques de la col·lecció Marull observem que el factor geogràfic és força determinant. Alaska té l’origen en el terme aleutià alyeska,...

Segell de taxa de Swazilàndia, 1933. Col·lecció filatèlica Ramon Marull

Els noms dels països, ciutats o municipis no són casuals, sempre acostumen a tenir un perquè. Explorant les procedències geogràfiques de la col·lecció Marull observem que el factor geogràfic és força determinant. Alaska té l’origen en el terme aleutià alyeska, que vol dir “terra gran”. En canvi, altres rememoren el seu passat històric, com seria el cas de Bolívia que pren el nom del llibertador Simon Bolívar o Moçambic, que deriva del nom d’un governador, el xeic Musa Ben Mbiki, passat pel filtre portuguès. Però també hi ha altres topònims que resulten més obvis o fins i tot, ingenus, com ara l’illa de Barbados, batejada així pel seu descobridor, el navegant i explorador portuguès Pedro Campos, en veure que la majoria de natius portaven barba.

Més enllà del seu origen, hi ha noms de llocs que sorprenen per la seva llargada. Així doncs, podem parlar de Bangkok però també ens podríem referir-nos a la ciutat pel seu nom cerimonial: Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit. Igual de sorprenent resulta la ciutat neozelandesa de Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu. Reconeguda pel llibre Guinness dels rècords com un dels més llargs del món amb 85 lletres. Us imagineu un segell neozelandès dedicat a la ciutat? Amb tanta lletra hi cabria la vinyeta?

Rètol de benvinguda, 2013. Fotògraf: russellstreet, Flickr

Rètol de benvinguda, 2013. Fotògraf: russellstreet, Flickr


Un altre topònim al qual estem poc avesats i que la col·lecció filatèlica Ramon Marull ens apropa és el regne de Swazilàndia, situat entre Sud-àfrica i Moçambic. El terme deriva de l’ètnia dominant, els swazi, de fet pot traduir-se com “gent de swazi”, que pren el nom del rei Mswati I.

Explorant el passat filatèlic de Swazilàndia veiem que els primers segells circulats van aparèixer l’any 1890. En aquell moment, el país es trobava sota administració compartida entre el Regne Unit i la República de Sud-àfrica, per aquest motiu, les primeres emissions de correu ordinari són d’origen sud-africà sobreestampades amb el nom del territori. Com a curiositat, aquests primers segells portaven imprès el terme Swazieland en lloc de Swaziland –segurament la persona que va fer la planxa desconeixia l’origen del país–. Aquest error ha generat una sèrie de rareses filatèliques molt preuades pels col·leccionistes filatèlics, si no n’heu vist mai cap, al final de l’article en trobareu una mostra de la col·lecció Marull.

Tot i que les emissions pròpies del país no van arribar fins a l’any 1933, la vinyeta central no identificà quelcom autòcton de Swazilàndia. Es representà a Jordi V flanquejat per escuts tribals davant d’un paisatge amb cabanes i muntanyes. I ara us preguntareu: però que hi pintava el rei de Regne Unit? Fàcil, el territori continuava essent controlat de facto pel Regne Unit, i els segells en són un testimoni clar. Aquests models de segells seguirien editant-se fins a la dècada dels cinquanta, coincidint amb la mort del monarca anglès Jordi VI. Vegeu la mostra que us hem seleccionat al final de l’article.

Retrat de Sobhuza II, 1945. The National Archives UK

Retrat de Sobhuza II, 1945. The National Archives UK

Swazilàndia no va assolir la seva independència fins a l’any 1968, deixant a Mswati II al càrrec d’una monarquia constitucional. Seguint la tradició de presentar les efígies reials, es van editar diverses sèries filatèliques amb retrats de Sobhuza II (1899-1982), governant absolut del país durant seixanta anys, i el tercer mandat més longeu del món. La voluntat de trencament amb els britànics seria plena, no només desapareixerien del govern, també deixarien d’esdevenir els proveïdors exclusius del país. Per exemple, en el cas de la producció dels segells, s’extingiria la relació amb les impremtes britàniques, i s’encarregarien a Bogotà (Colòmbia).


Aquest distanciament post independentista responia a una ferma voluntat de reafirmació nacional i d’allunyament del país ocupant. Però amb el temps les relacions se suavitzaren, sobretot durant l’època de l’apartheid a Sud-àfrica. De fet, filatèlicament, es pot comprovar com alguns grans esdeveniments celebrats al Regne Unit, també han tingut el seu ressò a Swazilàndia. Per exemple les emissions commemoratives de les noces de plata de l’actual reina o els segells dedicats a les tasques humanitàries de la princesa Diana.


Swazilàndia és un país petit que gaudeix de tres ecoregions, amb la riquesa paisatgística que això comporta. Si us agrada el turisme de natura i penseu visitar la costa sud-est d’Àfrica, no us perdeu Swazilàndia. I, per cert, no us oblideu d’enviar-nos una postal!

Mapa de situació: Font: Google Maps

Mapa de situació: Font: Google Maps