Que la comunicació és un fet cabdal dintre de les relacions humanes és quelcom que ja sabem tots. Però fora de l’extrarradi terrenal, les divinitats gregues també tenien aquesta necessitat. El panteó de divinitats gregues personifica la transmissió de la informació a través de les figures d’Iris i Hermes. No és estrany que els dissenys de les emissions filatèliques de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX s’inspiressin en aquests personatges per representar al·legòricament la funció del correu postal.

Iris és la personificació de l’arc de Sant Martí, connectant el món dels déus amb la humanitat i anunciadora de la fi de la tempesta. És també una de les deesses del mar i del cel. Com a missatgera dels déus, viatja a la velocitat del vent d’una punta del món a una altra, a les profunditats de l’oceà i també, a l’inframón. Iris és representada de diverses maneres, de vegades simplement com un arc de Sant Martí, però també com una dona jove alada. Acostuma a portar el caduceu d’Hermes i també una gerra amb aigua d’Estígia, dotada de la capacitat de dormir a tots aquells acusats de perjuri. Una altra tasca associada a la deessa és la de subministrar aigua procedent dels mars als núvols. Alguns cops, la seva representació es confon amb Nike, la deessa grega de la victòria, que dóna nom a una coneguda marca esportiva.

D’altra banda, Hermes és considerat el déu de les fronteres i de les transicions. Un emissari veloç i enginyós, interlocutor entre la humanitat i els déus, que es mou lliurement entre el pla mortal i el diví. A més, també és el personatge que acompanya a les ànimes en el seu camí després de la mort, cap al més-enllà. Hermes és l’encarregat de portar els missatges secrets (hermètics) i desxifrar-los als seus destinataris, l’intèrpret (hermeneuta) dels secrets transmesos oralment a la resta de déus de l’Olimp. És també el patró dels pastors, els lladres, els mentiders i els oradors; de l’enginy i del comerç; de la literatura i de la poesia; de l’esport i dels viatgers. La literatura clàssica grega el presenta com un bromista i entabanador, de fet, en moltes ocasions apareix disfressat suplantant a altres déus, ja sigui per motius personals o en benefici de la humanitat. Generalment, se’l representa amb uns determinats atributs: sandàlies alades, un portamonedes i un típic barret ample grec anomenat petasos, engalanat amb ales a tots dos costat. Però el seu atribut més reconegut popularment és el caduceu, el bastó alat sobre el qual s’enrosquen dues serps enfrontades cara a cara.

Els noms d’aquestes dues divinitats segueixen molt presents fins avui dia i s’actualitzen per a noves funcions. De fet, han donat nom a multitud de projectes relacionats amb les telecomunicacions i l’alta velocitat. Un exemple seria la RedIRIS, la xarxa que connecta les universitats i els centres d’investigació.

Un altre referent inspirat en la mitologia clàssica el trobem en determinats personatges de la ciència-ficció. L’exitosa sèrie televisiva americana “The Flash” (2014), basada en el popular còmic de superherois que porta el mateix nom, té com a protagonista a “l’home més ràpid del món”, un heroi amb estètica i atributs molt semblants als del mite grec. Fins i tot, la seva parella s’anomena Iris West.

Les emissions filatèliques també suggereixen la seva funció a través d’aquestes deïtats. La seva representació s’origina amb l’interès de recordar els orígens de la missatgeria i també, d’establir un vincle entre els mites i la funció postal. Aquesta última idea s’associa amb el propòsit de fer arribar el missatge al seu destinatari de la forma més ràpida possible.

La imatge d’Iris apareix representada en dues ocasions en dues sèries filatèliques editades a França. Entre 1939 i 1944 es va emetre una sèrie bàsica, dissenyada i gravada per Georges Hourriez. Cal dir que inicialment els segells s’imprimien a París, però l’ocupació del territori per part de les tropes alemanyes a mitjans del 1940, va provocar que algunes partides s’acabessin produint a Llemotges.

Temps més tard, cap a l’any 1946, França va emetre un bonic segell de correu aeri amb la imatge d’Iris, i gravat per Pierre Gandon. Segurament, va ser utilitzada com una metàfora de la recent finalització de la Segona Guerra Mundial. Un cop més, l’arc de Sant Martí representaria la fi del temporal.

La figura d’Hermes va ser utilitzada en nombroses ocasions per a l’emissió de segells de molts països del món, Grècia, França, Àustria, Polònia, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, entre d’altres, i va ser una forma recurrent per simbolitzar la funció del correu postal a tot el món.

La Col·lecció Marull disposa d’una de les sèries més valuoses i singulars del món: es tracta de la sèrie de caps d’Hermes emeses a Grècia. Dintre del món filatèlic és força reconeguda per la seva elegància i perfecció, també per ser una obra dissenyada per l’important gravador francès Désiré-Albert Barre. La primera emissió va ser impresa a França l’any 1861, constituint la primera sèrie de segells emesos de la història postal de Grècia. Aquesta sèrie és coneguda com “els caps grossos d’Hermes”, en contraposició a la del 1886 que seria coneguda amb el sobrenom “els caps petits d’Hermes”.