Il·lustració apareguda a Le Petit Journal representant Victòria I d’Anglaterra, Guillem II d’Alemanya, Nicolau II de Rússia, la Marianne francesa i l’emperador del Japó repartint-se la Xina, com si fos un pastís, 1898. Font: Wikipedia

Amb l’eixamplament de l’horitzó imperialista que s’esdevingué en l’escenari mundial al llarg de la segona meitat del segle XIX,  la Xina es va veure immersa en un seguit de conflictes bèl·lics amb les potències occidentals i el Japó, les quals aspiraven a la seva colonització. Com a conseqüència de les successives desfetes que va patir l’imperi xinès després de les anomenades guerres de l’Opi,  els vencedors anaren obtenint una sèrie de privilegis (a banda de quantioses indemnitzacions monetàries) que, a nivell territorial, es van traduir en l’obertura progressiva de ports al tràfic marítim, on els ciutadans estrangers –comerciants, aventurers, diplomàtics, mariners- gaudien de drets d’extraterritorialitat. En aquests enclavaments estratègics -anomenats concessions- els països ocupants obriren ben aviat les seves pròpies oficines postals, de la mateixa manera que ho van fer en altres territoris que colonitzaren arreu del món com Austràlia, l’Àfrica o el subcontinent asiàtic. La primera potència a fer-ho en territori xinès va ser el Regne Unit a l’illa de Hong Kong,  el 1841, un any abans que passés a ser territori britànic.

Quant als segells emesos per les potències colonials per circular dins o des de la Xina, la Royal Mail de Hong Kong va ser-ne la capdavantera quan el 1862 va emetre la seva  primera sèrie de segells amb l’efígie de la reina Victòria I d’Anglaterra i la llegenda amb la paraula Hong Kong a la part inferior del segell.  En la resta de les oficines postals que anà obrint la Gran Bretanya en els diferents ports s’utilitzaren els segells de Hong Kong que a partir de 1917 dugueren la sobreimpressió CHINA.

El segon país occidental a obrir oficines postals va ser França el 1862. El govern francès va emetre la primera sèrie de segells del tipus  Paix et commerce (o tipus Sage) amb la sobreimpressió CHINE el 1894.  Cap al 1900 comencen a obrir-se agències postals, al sud del territori xinès, que depenen administrativament de la província de la  Indoxina francesa.  Aquestes agències emeten segells de la sèrie Navigation et Commerce, impresa especialment per a tots els territoris colonials francesos amb una sobreimpressió pròpia, així trobem segells amb sobreimpressions de CANTON, PAKHOY o HOIHAO, dels quals n’hi ha alguns exemplars al Gabinet Postal de Barcelona.

20 cèntims, de la serie Navigation et Commerce, emesa especialment per a totes les colònies franceses, sobrecarregat, 1901-1902. Col·lecció Ramon Marull

Alemanya obre la primera oficina postal el 1886 a Xangai i el 1898 s’emeten els primers segells amb la sobreimpressió CHINA en diagonal. A partir de 1900 la sobreimpressió es fa horitzontalment.

15 copecs, àguila bicèfala, sobrecarregat, 1899-1911. Col·lecció Ramon Marull.

El cas de Rússia va ser diferent.  Des del segle XVIII existia un servei de correu regular entre l’imperi tsarista i el xinès arran del Tractat de Kyatkhta (1727) que, entre altres acords, fixà les fronteres entre la Sibèria russa i els territoris xinesos de Mongòlia i Manxúria. Les primeres oficines postals russes s’havien obert, al nord de la Xina, el 1870, a Pequín, Kalgan, Tianjin i Urga (Ulan Bator). Els segells utilitzats eren russos al començament, però a partir de 1899 començaren a circular amb la sobreimpressió en diagonal  XINA en alfabet ciríl·lic.

El Japó obrí la primera agència postal a Xangai el 1876. Fins al 1899 utilitzà en territori xinès segells regulars sense sobreimpressió.

A banda de les potències esmentades, que són les que van tenir interessos colonials més explícits i que lluitaren per obtenir més esferes d’influència,  altres països com Itàlia, els Estats Units d’Amèrica o Àustria-Hongria obriren les seves oficines postal i van emetre, així mateix, les seves sèries de segells amb sobreimpressions amb la paraula Xina en la llengua pròpia. Uns exemplars curiosos que també conserva la col·lecció Marull són els segells utilitzats per les tropes del govern britànic a l’Índia que van ser enviades el 1900 a Pequín per sufocar la revolta dels bòxers i que formaven part de les forces combinades de l’Aliança de les Vuit Nacions. Els segells d’aquest contingent expedicionari eren els de circulació regular de l’Índia colonial amb la sobreimpressió de les sigles CEF (China Expeditionary Forces) en horitzontal.

Half Anna, segell de la China Expeditionary Force (CEF) del govern britànic a l’Índia, 1900. Col·lecció Ramon Marull

Els segells estrangers van deixar de circular el 1922, en tancar-se totes les oficines de correus de les potències colonials en territori xinès i assumir definitivament el govern xinès el monopoli postal.

Eulàlia Jardí